Una xarxa valenciana d’autoconsum en edificis municipals busca abaratir la factura elèctrica i avançar en la descarbonització

L’Acord de París, el Pacte Verd Europeu i els acords de reconstrucció després de la pandèmia han posat el focus en la necessitat de canviar el model productiu i energètic per pal·liar els efectes del canvi climàtic. Els objectius de descarbonització de la Unió Europea assumits pel Govern d’Espanya i les comunitats autònomes exigeixen una transformació del teixit industrial, de les formes de consum energètic i la implantació d’energies netes o renovables com la fotovoltaica. En paral·lel, amb el preu dels subministraments elèctrics batent xifres rècord diàries, les grans energètiques amenacen el Govern central de tancar algunes plantes nuclears si l’executiu intervé els seus beneficis extraordinaris per compensar la factura dels ciutadans.

En aquest context de canvi climàtic i pressions de l’oligopoli elèctric, les administracions valencianes han accelerat alguns plans de transició energètica i d’avanços en el que es denomina “democratització energètica”: que els subministraments bàsics no depenguen de grans empreses, sinó que els serveis públics i els ciutadans mateixos exercisquen de motor. La Conselleria de Transició Ecològica, que dirigeix Mireia Mollà, ha organitzat diversos fòrums amb municipis per impulsar xarxes d’autoconsum aprofitant els edificis municipals i va presentar diversos projectes al ministeri homònim per accelerar la transformació del model. Entre aquests, la creació d’una xarxa de municipis que fomenten l’autoconsum en edificis públics i les comunitats energètiques, un model cooperatiu i col·laboratiu de gestió i producció d’energia.

Dimecres, el departament que dirigeix Mireia Mollà reunia els 250 alcaldes que han manifestat interés a sumar-se a la xarxa, ja que el Govern central ha autoritzat a través dels fons europeus una partida de 17 milions d’euros per a arrancar la implantació de panells fotovoltaics en edificis municipals. Amb tres milions d’euros d’inversió més del Govern autonòmic, Transició Ecològica pretén impulsar el model alternatiu en els municipis, amb vista a poder crear una xarxa autonòmica amb els excedents energètics.

La primera fase del pla busca la producció d’energia per a l’autoconsum, que implicaria prop d’un 25% del total del consum elèctric actual a través de la instal·lació de plaques fotovoltaiques en els sostres dels edificis municipals. Els 20 milions d’euros en fons públics es destinaran a fer un acompanyament als municipis implicats, amb estudis tècnics, informes de viabilitat i el finançament de part de la instal·lació. La llei valenciana de canvi climàtic, l’avantprojecte de la qual es va aprovar l’agost passat, estableix una reducció d’un 40% almenys de les emissions de CO2 abans del 2030 i l’objectiu d’aconseguir el 100% d’energies netes el 2050. Els objectius climàtics del Govern autonòmic impliquen que s’ha d’arribar a una producció de 6.000 quilovats d’energia fotovoltaica en els pròxims anys.

Encara que és prompte per a calcular quin impacte pot tindre en la factura municipal i en el consum energètic, l’experiència en grans municipis apunta a un estalvi notable. A la ciutat de València, la instal·lació de pèrgoles fotovoltaiques i panells en edificis públics i escoles municipals suposa un descens del 30% dels costos energètics per a la ciutat, amb un estalvi anual de sis milions d’euros.

La consellera de Transició Ecològica ha explicat als alcaldes que la iniciativa és el germen de les comunitats energètiques locals a què podran sumar-se els veïns, veïnes i empreses de la localitat. En el cas del veïnat, la població interessada pot integrar-se voluntàriament en la comunitat energètica i obtenir així electricitat per a les seues llars, mentre que en el cas dels polígons industrials poden participar de l’autoconsum col·lectiu oferint les seues teulades per a la instal·lació fotovoltaica. “El pla és un punt d’inflexió en la instal·lació generalitzada d’energia renovable i apuntala el desenvolupament de la producció d’energia distribuïda, participativa, de proximitat, sostenible i pública”, ha assenyalat la consellera, que ha subratllat que els plans “són una oportunitat i ofereixen una resposta viable i estructural a l’emergència climàtica i a l’escalada de preus imposada pel mercat elèctric”.

La secretària autonòmica d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Paula Tuzón i el director general de Transició Ecològica, Pedro Fresco, han indicat que l’estratègia vol potenciar “un nou model d’accés col·lectiu a l’energia renovable, siga per a l’autoconsum o per a bolcar l’energia a la xarxa”. Les ajudes, de fins a 750.000 euros per municipi, “incentiven els muni