Ximo Puig adopta la via Zapatero i potenciarà la seua tasca com a ‘ambaixador valencià’ mitjançant l’oficina autonòmica d’expresidents

El futur de l’expresident de la Generalitat Ximo Puig quan finalitze el congrés que elegirà el seu successor en el PSPV-PSOE és encara una incògnita. El dirigent valencià va sonar com a ministrable, li han oferit l’ambaixada de l’OCDE a París i podria ser una de les apostes del partit per a les eleccions europees. La primera opció va quedar descartada, les dues últimes encara són només una hipòtesi. De moment, l’única certesa és la seua acta com a senador, una cambra en què tractar d’apuntar els debats sobre l’estat autonòmic que l’han preocupat des de la seua tasca política, i la seua condició d’expresident.

El líder dels socialistes valencians es va acollir a l’Estatut d’expresidents en acabar el seu mandat, amb un equip de dos assessors per a l’oficina autonòmica, unes prerrogatives que tenen els que han portat el comandament en el Consell des del 2002. Fins hui, el paper dels expresidents ha sigut discret: Alberto Fabra es va acollir a l’oficina, mentre que Francisco Camps es va incorporar al Consell Jurídic Consultiu.

Puig, no obstant això, vol donar més visibilitat a aquest rol, que té una faceta quasi diplomàtica, un aspecte polític que permet accions més assossegades i reflexives. El dirigent, que en els últims anys ha reforçat la seua relació amb José Luis Rodríguez Zapatero, advoca per una via similar a la de l’expresident del Govern, que ja fa anys que exerceix un paper mediador a Llatinoamèrica i vinculat a organitzacions que difonen la cultura. El socialista apuntava en conversa amb elDiario.es que en el seu futur a curt termini voldria “articular un paper que en el passat no s’ha desenvolupat molt i per a mi és important: el paper d’expresident”, un lloc des del qual “impulsar debats i activar espais d’acord” a la Comunitat Valenciana.

L’expresident valencià vol donar més visibilitat a l’oficina, convertir-la en “un espai de reflexió” sobre política, en què avaluar també les mesures dutes a terme fins a la data, per a “defensar el llegat, però no des d’una perspectiva de mirar-se el melic. ”Que aquests anys no siguen un parèntesi entre dos no-res, que diria Francisco Brines“, apuntava. Puig que durant el seu mandat va impulsar fòrums i debats sobre la pluralitat nacional, l’Espanya polifònica, la descentralització, busca posar el focus i fer anàlisis conjuntes sobre els que per a ell són els grans temes: les noves estratègies de l’estat del benestar, el feminisme i el federalisme, que considera un antídot a la polarització i als conflictes al país.

L’Estatut dels expresidents explica que el Consell de la Generalitat posarà a la disposició dels que van ser els màxims responsables autonòmics els mitjans necessaris –dos assessors i un conductor– per al manteniment d’una oficina de suport, que dependran orgànicament de la Presidència de la Generalitat. A més, la llei indica que es facilitarà un local per a situar-hi l’oficina, la dotació pressupostària per al seu funcionament ordinari i un vehicle del parc mòbil de la Generalitat, a més dels serveis de seguretat que es consideren necessaris.