Zahra Joya, periodista afganesa: “Estem vivint els mateixos problemes amb els talibans, perdent els nostres drets”

Quan el 1983 la Premi Nobel Svetlana Alexiévitx va escriure els testimoniatges més esquinçadors sobre el front en La guerra no té rostre de dona va obrir una finestra a una part de la història que havia sigut silenciada. Quaranta anys després, la periodista afganesa Zahra Joya obri una finestra nova, aquesta vegada a través d’Internet, per contar la història silenciada dels seus compatriotes.

La periodista de 29 anys va ser nomenada una de les dones de l’any per la revista Time com a reconeixement al seu treball com a fundadora de Rukhshana Media, una agència de notícies redactades per dones i per a dones en un país soterrat pel govern talibà. La jove, que treballa com a periodista des de fa deu anys, va ser conscient a l’inici de la seua etapa acadèmica que hi havia històries de companyes que no s’havien contat. D’aquesta falta de veu, espai i autoritat va crear el 2020 Rukhshana Media, agència a què va donar el nom d’una xiqueta lapidada, per omplir un buit d’històries en un context extremadament patriarcal.

Joya ha estat dimarts a València per rebre el guardó a la llibertat d’expressió de la Unió de Periodistes Valencians, un reconeixement a les periodistes afganeses que han hagut de fugir del seu país per la guerra. Amb Zahra estan les periodistes també Sakira Amini i Jamila Hussam, ambdues residint a Espanya des de l’any passat gràcies als seus contactes amb altres professionals de la comunicació. “L’objectiu és continuar treballant, continuar donant veu a les dones”, conta sense tremolar Joya, que dirigeix l’agència des d’una habitació a Londres per seguretat i advoca per visibilitzar la doble opressió de les seues companyes, com a periodistes i com a dones.

L’agència va nàixer originàriament com a espai de dones, però després de la caiguda del govern democràtic i l’extremada repressió cap a les seues companyes, se sosté també amb el treball d’homes. Els seus col·legues han sigut la major part despatxades –fins a 500 mitjans han desaparegut de l’Afganistan, indica– o han hagut d’amagar-se. Tancar els mitjans de comunicació és una manera de silenciar la història, coincideixen les tres periodistes en conversa amb elDiario.es, poc abans del lliurament del guardó. “Alguns periodistes no poden eixir del país, no tenen documentació i viuen amagats”, afig Hussan, la més veterana, que resideix en un municipi valencià amb la seua família.

“Estem vivint els mateixos problemes [amb els talibans] perdent els nostres drets”, afirma rotundament Joya, en resposta a les perspectives de futur que preveu i la sensació de repetir la història. El seu objectiu, reitera, és continuar contactant amb les dones afganeses que no han pogut eixir del país i exercir d’altaveu. “He tingut molt bona resposta per part de les dones que protesten. S’ha generat un efecte crida per a escriure”, indica, preguntada per l’evolució del mitjà des de la seua creació. Rukshana Media acull notícies sobre la salut de les dones, violència de gènere i social i posa el focus en històries d’impacte especial, com els problemes de drogodependència, apunta Joya. “Contem les històries de les dones i xiquetes que viuen sota un règim d’apartheid de gènere en el segle XXI, en un moment en què les dones ni tan sols poden triar la seua pròpia roba”, incidia durant la presentació.

Quan se’ls pregunta pel seu futur, a penes unes setmanes després que el govern talibà impedisca l’escolarització de les xiquetes a partir d’onze anys, les tres dones responen que tenen “el cor trencat”, que temen haver retrocedit en drets i reclamen suport internacional a les dones afganeses; que una guerra, la d’Ucraïna, no en desplace una altra. “Volem que les nostres paraules arriben”, insisteix Hussan, que reitera els riscos per a la vida d’un canvi de valors propiciat pel règim talibà. Moltes persones han perdut la vida o han hagut de “vendre” les seues filles per no tindre res, subratlla vehementment mentre gira la mirada cap a les seues filles. “Quan t’ho lleven tot, què fas?, lluites o et quedes quieta? Nosaltres lluitem”, sentencia Amini.