Zones verdes i horts en col·legis públics de València contra les onades de calor: l’exemple del col·legi Ballester Fandos

Pràcticament tots els dies de juliol del 2023 s’han registrat temperatures per damunt del que és normal a Espanya, segons dades de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET). En un context de crisi climàtica, les ciutats han d’adoptar mesures d’adaptació i mitigació. València, com a capital mediterrània, està en una situació de vulnerabilitat.

Moltes persones poden protegir-se de les altes temperatures amb l’aire condicionat de l’oficina, de les botigues o de casa, qui tinga la sort de poder permetre-s’ho. Però què passa en els col·legis? Què ocorre en les hores de pati que passen els xiquets i les xiquetes de València entre setembre i juny, amb cada vegada més setmanes de calor extrema?

Renaturalitzar les zones d’esplai, de relació i de joc per crear entorns més protegits de les altes temperatures és un dels objectius del projecte d’innovació ‘Natural[ment]. El pati renaturalitzat com a catalitzador del canvi ecosocial’, de Fent Estudi, que s’emmarca en l’estratègia Missions València 2030 i compta amb el suport de les Naus i l’Ajuntament de València.

Característiques de l’actuació

Fonts de Fent Estudi expliquen que es farà una intervenció general en el col·legi Ballester Fandos, del barri de la Malva-rosa, amb vegetació d’ombreig i una de més important en la zona oest, en un espai d’uns 400 metres quadrats, on actualment hi ha uns plataners entre 4 i 6 metres amb sol i ombra, però és lloc de pas. Es renaturalitzarà amb un circuit que serpentejarà l’espai i amb zones psicomotrius, d’“aula natura” i experimentació amb diferents espais vegetals. Hi haurà una coberta verda amb plantes aromàtiques que s’aprofitaran per al menjador i perquè atraga fauna útil, pol·linitzadors que facen de control de plagues (com la marieta, que es menja més de 100 pugons al dia); també hi haurà plantes de cures i una zona verda de “primers auxilis”, amb espècies útils per a cicatritzar.

Les mateixes fonts destaquen que en aquesta zona no hi ha ciment en el sòl, sinó terra, però poc “viva”. La intervenció busca també millorar el sòl, donar-li vigor, que estiga més oxigenat i airejat i que filtre més aigua. Actualment hi ha una zona d’hort de Primària que té poca altura respecte de l’àrea a intervindre, per la qual cosa l’aigua sobrant es derivarà a la nova zona verda.

La vegetació que es posarà en tot el col·legi es triarà sobre la base dels criteris següents: poques necessitats hídriques, seran espècies de plantes i arbratge autòctons i resistents a la salinitat (cal tindre en compte que el col·le està a la Malva-rosa, prop de la platja). A això s’afig un criteri estètic.

La primera intervenció es durà a terme el novembre de manera conjunta entre l’equip de Fent Estudi, les famílies, el professorat i l’alumnat. El manteniment serà senzill, per la qual cosa no requerirà res a l’Ajuntament (que sí que s’encarrega de la poda dels plataners que hi ha ara, per la seua envergadura).

15 graus de diferència

En el CEIP Ballester Fandos i en dos centres més que serveixen de guia, el CEIP Teodor Llorente i el CEIP Vivers, s’han instal·lat sensors per a mesurar la temperatura i la humitat dels patis escolars en diferents punts.

Segons l’entitat responsable del projecte, les dades són reveladores: “Basant-nos en els valors mitjans de temperatura en horari lectiu, de dilluns a divendres, entre les 11.00 i les 16.00 (del 18 d’abril al 30 de juny de 2023), s’observa una diferència de 5,3 graus entre el punt de mostreig situat a l’aula (25,3 graus) i el d’un fanal (30,6); els sensors en els arbres reflecteixen la segona temperatura més baixa (25,9). La humitat també ajuda a refrescar l’ambient i en els registres es veu que on més n’hi ha (55,2) és en els arbres, seguit de les aules (54,5); mentre que els fanals (43,1) i les façanes (41,4) tenen menys humitat mitjana”.

Els sensors del CEIP Ballester Fandos marquen, concretament, una diferència de temperatura d’uns 15 graus entre l’hort i la façana del pati el 22 de juny passat a les 16.00. Aquests mesuraments demostren la importància d’incorporar més ombres i elements verds, com ara vegetació, horts, etc., en els col·legis per refrescar l’ambient en un context de canvi climàtic.

Segons la investigadora Mònica Ubalde, “els xiquets i xiquetes són més susceptibles a l’efecte de la calor extrema, ja que són més vulnerables i propensos a la deshidratació, a l’esgotament per calor i al colp de calor”. La calor extrema a les aules pot tindre “efectes en el seu desenvolupament cognitiu, dificultant les tasques escolars en afectar la concentració, a la presa de decisions i a la capacitat per a processar i retindre informació”. Per tot això, “les escoles han de garantir confort tèrmic i un entorn resilient davant dels efectes negatius de les altes temperatures, en què la renaturalització dels seus espais té un paper fonamental amb la introducció d’espais verds”.

Carlos Gómez, assessor de Fuhem, afig la necessitat d’introduir l’educació ecosocial a l’aula. Aquesta “capacita l’alumnat per a ser agents de canvi en l’aprofundiment dels processos democràtics, la justícia social i la sostenibilitat ambiental des d’una mirada participativa i no teòrica”. Esmenta com a exemples que, mentre es treballen els climes d’Espanya en Geografia i Història, es tracte la problemàtica del balafiament d’aigua, o que en Matemàtiques es facen operacions i càlculs relacionats amb el pic del petroli. Fora del currículum, també es pot introduir amb un hort escolar, aplicant una perspectiva agroecològica al menjador escolar, millorant l’eficiència energètica o renaturalitzant els patis i els corredors dels centres.