L’ampliació del port de València es menja 70 metres de les platges del sud i suposa un “risc imminent” per a l’Albufera

“El tram que va des del sud del port de València fins al cap de Cullera està en un estat de regressió greu degut principalment a la falta d’aportacions sedimentàries del riu Túria i de la costa al nord del port, a aquest efecte ombra i de difracció que provoquen les obres de recer d’aquest port i al transport de sediments longitudinal continu net cap al sud que provoquen els temporals més energètics”.

Així de contundent arranca el projecte de 'Regeneració de les platges del Saler i la Garrofera (València)' que la Demarcació de Costes de València, dependent del Ministeri per a la Transició Ecològica, ha tret a informació pública durant 30 dies, juntament amb l’estudi d’impacte ambiental corresponent.

Aquest document oficial posa el focus en el creixement del recinte portuari com un dels principals responsables de l’erosió de les platges del sud que amenaça seriosament el Parc Natural de l’Albufera. De fet, l’actuació suposarà una inversió de 28,5 milions d’euros per part del Ministeri.

Segons el document, “s’ha detectat una reculada generalitzada de la línia de costa al llarg de tot el front costaner des del port de València fins al cap de Cullera. La reculada experimentada des del 1965 fins a l’actualitat arriba a fer fins a 70 metres en les zones més erosionades”.

En aquest punt, aprofundeix en els principals causants d’aquesta situació: “La construcció del port i les ampliacions posteriors, el pla sud de València, en què es definia el nou traçat del riu Túria, i el pla urbanitzador entre el 1965 i el 1981 que va suposar la construcció de 40 blocs d’edificis, carreteres i un passeig marítim en substitució de la primera alineació dunar”.

La conseqüència principal de tots aquests factors és que “en l’actualitat el procés regressiu amenaça, de manera especial, els ecosistemes de la Devesa, per l’estrenyiment de la restinga que tanca l’Albufera, per la qual cosa cal intervindre-hi per evitar que continue desgastant-se, fet que suposa un risc imminent per a la conservació dels hàbitats que constitueixen l’ecosistema del Parc Natural de l’Albufera”.

Davant aquesta situació, el projecte planteja com a objectiu “la restitució de la línia de vora actual a la seua posició l’any 1965 mitjançant l’abocament de 2,4 milions de metres cúbics d’arena procedent d’un jaciment submarí situat davant del litoral valencià i la prolongació de la gola del Pujol que permetrà el suport del material abocat”.

D’aquesta manera, “l’amplària de platja seca s’incrementarà fins a 70 metres en les seccions més compromeses i, per tant, suposarà la protecció del Parc Natural de l’Albufera situat darrere de les platges objecte de l’actuació”, en concret, les de l’Arbre del Gos, el Saler i la Garrofera.

El projecte compta amb un estudi d’impacte ambiental, també en informació pública, té un termini d’execució de sis mesos a partir de l’inici de les obres i suposarà la limitació de l’ús de les platges pels banyistes durant l’execució de les faenes.

Al mateix temps, el port de València continua avant amb el seu projecte d’ampliació nord, la primera fase del qual, que inclou els dics de recer, ja està executada.

Quant a la segona fase, s’ha tret a concurs fa poc la construcció i l’explotació, en règim de concessió administrativa, de la nova terminal de contenidors, que suposarà modificar el projecte inicial pel fet de traslladar-se la terminal de creuers a les drassanes de Boluda, eliminar un contradic i prolongar 500 metres l’actual dic de recer.

Malgrat aquests canvis, l’Autoritat Portuària de València (APV) descarta fer una avaluació d’impacte ambiental, ja que considera que legalment no és preceptiu i que l’elaborada l’any 2007 quan es va presentar el projecte continua sent vàlida.

El president de l’APV, Aurelio Martínez, ja va explicar que, segons la legislació, quan es modifica un projecte només és preceptiu un nou informe ambiental simplificat si els canvis en els dics excedeixen les aigües de recer, és a dir, si van mar endins.

“En aquest cas es tracta d’una actuació en el perímetre interior del port que no té impacte en l’exterior, a més que el canvi no requereix més recursos materials, sinó menys dels previstos”, ha assegurat.