Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
Sobre este blog

Secció de cultura de l'edició valenciana d'elDiario.es.

El València CF ja té un himne no oficial en valencià

El grup Tardor en un concert.

Majo Siscar

Un comentarista retransmet un gol de Claudio El Piojo López, el jugador que va portar el València a la primera final de la Champions League a finals dels 90, com a preludi d'una música simfònica èpica. Així comença És això el que ens fa grans, un homenatge líric i en valencià del grup Tardor per al València CF que en la propera temporada 2018-2019 fa un segle al terreny de joc.

Tardor són cinc joves de la ciutat de València Àlex Martínez Orts (veu i guitarra), Cesc Domènech (bateria), David García (guitarra), Tono Hurtado (baix) i Yeray Calvo (te­clats), tots ells aficionats al València CF. La cançó sorgeix d'aquesta passió. Tres d'ells, a més, van pràcticament cada cap de setmana a l'estadi.

Àlex Martínez Orts, el cantant, compositor i escriptor de la cançò assegura que volien aconseguir “un so atemporal, que no passe de moda i que puga emocio­nar tots els aficionats, independentment de la generació a què pertanyen”. Tot i que és una iniciativa del grup, han informat al club i asseguren que els han animat a treure-la tot i que com Martínez assegura fan “un poc tard”.

A principis de juliol, l'equip va presentar l'himne oficial Eterno junto a ti, composada i interpretada pel grup Bombai, que celebra l'emoció, sentiment i orgull de pertànyer al club. “No és un contrahimne, però voliem que el nostre equip tinguera una cançò en valencià”, destaca Martínez Orts.

La de Tardor respon a una pregunta, que com els mateixos integrants del grup asseguren “arriba als aficionats amb la maduresa” i que bàsicament és “per què em vaig enamo­rar d’este club?”. Així homenatja a les famílies que intenten transmetre als més menuts la militància en un equip de futbol més enllà de la col·lecció de títols. També transmet valors com la perseveració, la constància i l'esforç amb una perspectiva de gènere.

La cançó, que a les xarxes ja ha estat acusada de lenta, es desmarca de l'estil pop característic de Tardor i no inclou cap guitarra ni bateria. “Hem fet una musicalització d'orquestra, amb instruments com la trompa, les cordes o la flauta travessera”, inspirada en la tradició musical del nostre territori, la principal percussió que incloem són tabalets“, explica Martínez Orts. També es nota la referència a grans bandes sonores cinematogràfiques i la característica repetició en bucle d'aquestes.

El resultat és una melodia clàssica sense bisos a qui Martínez Orts rebutja considerar-ho un himne, “és una cançò, un himne el fan les persones, si està cançó l'assumiren els aficionats es convertiria en un himne, però ara és una cançó”, assenyala el compositor. I reconeix que allò que més il·lusió els faria seria tocar-la al Mestalla o almenys sentir-la allà. “Cantar-la en directe en la presentació del València enguany seria molt emocionant”, confessa.

Tardor va treure el tercer disc, Patraix, l'any passat amb el qual han tocat al Palau de la Música o als concerts de Radio 3. I És això el que ens fa grans és només una cançò pel seu equip que ara mateix no anticipa encara un nou treball.

Sobre este blog

Secció de cultura de l'edició valenciana d'elDiario.es.

Etiquetas
stats