eldiario.es

9

Els afusellats a Gandia busquen les seues famílies

Una associació fa una crida als descendents de 62 executats pels franquistes a Gandia entre 1939 i 1940 per a iniciar els tràmits de localització de les fosses en el cementeri de la ciutat i l'exhumació dels cossos.

Dels sentenciats es coneix nom i ofici, i la majoria eren veïns de la comarca de la Safor, però també de Cullera, Sueca, Sollana, Ontinyent, Moixent, Beneixama, Càrcer i Anna.

Las nietas de 3 de los ejecutados en el cementerio de Gandia

Les netes de 3 dels executats al cementeri de Gandia

Manuel Martín Collado, un pintor de Gandia, tenia 32 anys quan va ser afusellat el 31 d'octubre de 1940 després d'un Consell de Guerra Sumaríssim per un escamot. Al costat de Martín van ser ajusticiats altres 19 homes, tots acusats d'un intent de fugida de la presó situada en el col·legi de l'Escola Pia de la ciutat. D'ell a penes queda una foto i la memòria de la seua família, que sabia que va ser enterrat en una fossa comuna en algun lloc del cementeri de la localitat. Aqueixa “saca” de 20 homes va ser l'última de 5 execucions massives iniciades per l'exèrcit franquista a Gandia una vegada acabada la Guerra Civil. Des del 25 de maig de 1939 van ser afusellades 62 persones, tots homes, la majoria agricultors.

Afusellats Gandia by eldiario.es on Scribd

Es coneixen els seus noms, els seus oficis i lloc de procedència gràcies a l'estudi de Vicent Gavarda “Els afusellaments al País Valencià (1938-1956)”, i a la recopilació de dades realitzada, entre altres, per l’Associació Republicana de la Safor i el Arxiu *Històric de Gandia. Però no se sap res de les seues famílies, a excepció dels descendents de cinc dels executats, que acaben d'agrupar-se en l’Associació de familiars d’afusellats del cementeri municipal de Gandia.

Núria i Ede Martín, dos de les netes de Manuel Martín, van decidir trencar el silenci que imperava en la família després de llegir un article en premsa de l'historiador Eladi Mainar, “El Todos los Santos de sangre de 1940”, on es descrivia l'execució del 31 d'octubre de 1940, i després de conéixer els treballs d'exhumació que s'estan realitzant en les fosses de Paterna. La família, com totes, coneixia els fets, però el seu record no sobrepassava els límits domèstics. Ara, constituïda l'associació, fan una crida per a localitzar als descendents de la resta d'afusellats amb la finalitat d'iniciar els tràmits de localització de les fosses. “No sabem si hi ha una o són vàries, ni tampoc el lloc exacte on es troben”, afirma Núria.

Manuel Martín Collado y Benjamín Bravo

Manuel Martín Collado i Benjamín Bravo

A les nétes de Martín també s'ha sumat Victoria Reig, néta de Benjamí Brau, un pastisser, militant del PSOE i alcalde accidental de Gandia, afusellat en la “saca” del 5 de maig de 1939 al costat d'altres 11 homes, i Trinidad García, néta de Vicente Verdú, un llaurador del municipi veí de l'Alqueria de la Comtessa, executat un dia després, el 6 de maig, amb altres tres veïns del poble. “La meua mare conta que de jove anava a resar pel meu avi al lloc on estava la fossa”, explica García. Encara viu el fill de Tomás Albero Torres, comerciant d'Oliva i un dels 7 ajusticiats a l'agost, que assegura conéixer el lloc exacte de la fossa comuna on van enterrar al seu pare, ara situada sota una dels carrers del cementeri.

De les 62 víctimes, 48 eren de la Safor (Oliva, Gandia, Tavernes de la Valldigna, l'Alqueria de la Comtessa, Simat de la Valldigna, Xeraco, Xeresa, Benirredrà i Beniopa), cinc eren de Sueca, tres de Cullera, i altres sis d'Ontinyent, Sollana, Moixent, Beneixama, Càrcer i Anna. L'associació està divulgant el llistat dels represaliats amb l'esperança que la resta de famílies se sumen a la iniciativa i aporten mostres d'ADN per a identificar els cadàvers, si s'arriben a localitzar. Mentrestant, continua la recollida d'informació amb ajuda, entre altres entitats, de la Diputació de València i ArqueoAntro, l'equip d'arqueòlegs que està excavant les fosses del cementeri de Paterna, l'anomenat “Paredón de España”, on van morir més de 2.200 persones. Les famílies dels enterrats en la fossa comuna número 100 d'aquesta localitat, la majoria de la Safor, també es van constituir en associació fa uns mesos a Oliva per a rescatar als seus morts.

Muy Bien, has hecho Like

¿Qué tipo de error has visto?
¿La sugerencia que quieres realizar no está entre estas opciones? Puedes realizar otro tipo de consultas en eldiario.es responde.
Error ortográfico o gramatical Dato erróneo

¡Muchas gracias por tu ayuda!
El equipo de redacción de eldiario.es revisará el texto teniendo en cuenta tu reporte.

Comentar

Enviar comentario

Comentar

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha