Un caravanista s’enfronta a una multa de fins a 40.000 euros per entrar sense autorització a Eivissa i aparcar en sòl rústic

El Consell d’Eivissa ha denunciat la primera autocaravana per circular a l’illa sense autorització d’entrada i per haver aparcat en sòl rústic sense permís, en aplicació de la llei de limitació de vehicles que va entrar en vigor l’1 de juny i que continuarà vigent fins al 30 de setembre. La forquilla de les faltes greus se situa entre els 1.001 i els 10.000 euros, mentre que les molt greus poden comportar multes d’entre 10.001 i 30.000 euros. És a dir, l’afectat es pot enfrontar a una sanció de fins a 40.000 euros per aquesta denúncia.

“Caravana denunciada per incomplir la llei de limitació de vehicles: ni reserva de quota, i estacionada irregularment en sòl rústic”, ha anunciat Mariano Juan (PP), vicepresident primer i conseller insular de Territori i Mobilitat, al seu compte de X. “Les vistes a la posta de sol saltant-se les lleis territorials li sortiran cares. Decidits a regular els fluxos i assegurar l’equilibri”, ha afegit. Fonts del Consell Insular informen a elDiario.es que la matrícula del vehicle és de Barcelona, així com la sanció a la qual s’enfronta, sense donar més detalls. “No concretem les zones on s’actua. Ara s’estan fent batudes per la costa de tota l’illa”, assenyalen.

La limitació de l'entrada de vehicles durant els mesos de temporada alta té un suport social ampli a causa de la gran pressió que hi ha sobre les carreteres a una illa amb més cotxes i motos que habitants. Durant aquest primer any d'implantació, el Consell Insular ha aprovat una quota màxima de 20.168 cotxes -als quals cal sumar els que tenen residència fiscal a l'illa-, entre l'1 de juny i el 30 de setembre, segons va informar la institució. Per tant, durant aquest període els vehicles de fora de l'illa s'hauran d'inscriure a través de la plataforma ibizacircular.es per poder circular, amb el pagament previ d'una taxa d'un euro al dia. Les infraccions lleus contemplen multes entre 300 i 1.000 euros; les greus, entre 1001 i 10.000 euros i les molt greus, entre 10.001 i 30.000 euros.

«La sanció mínima pot ser d’11.000 euros i la màxima de 40.000 euros. Si l’afectat intenta recórrer, perdrà el dret al descompte per pagament ràpid. Aquest descompte pot variar entre un 15, un 20 o fins i tot un 50%, depenent de com ho qualifiquin», afirma a elDiario.es Jesús Gallardo, president de la Plataforma Nacional d’Autocaravanes Autònomes i assessor legal dels autocaravanistes. «És el que anomèn un xantatge administratiu: o acceptes la sanció i pagues menys, o recorres i pagues el total», lamenta Gallardo, qui manté poques esperances que la sanció es pugui anul·lar.

Recórrer per la via legal

Gallardo estudiarà amb l’afectat acudir a la via administrativa, que podria arribar fins al Tribunal Suprem a través de la presentació d’un recurs de cassació, encara que abans s’hauria d’interposar un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB). “El TSJIB no li donarà la raó”, sentencia Gallardo. No obstant això, el lletrat descarta acudir al Tribunal Constitucional perquè considera que la llei no vulnera cap dret constitucional.

D’altra banda, cal tenir en compte el cost econòmic. “Si la víctima vol recórrer, jo puc assessorar-la i començar el procediment, però ha de saber que el camí és llarg i car”, indica Gallardo. El lletrat admet que el cost de recórrer podria ser superior a pagar la multa. “Si no pot pagar, li embargaran béns: nòmina, la mateixa autocaravana, etc”, explica. “Això podria arruïnar aquesta persona”, lamenta.

Així mateix, Gallardo ha criticat Mariano Juan, vicepresident primer i conseller insular de Mobilitat i Territori, per la restricció que s’ha introduït a la llei i que pràcticament prohibeix la circulació d’autocaravanes domiciliades fora de l’illa. “Al meu entendre, es tracta de fer por a la gent. No es pot permetre que el Partit Popular faci una cosa així. I a sobre ho fan amb orgull”, critica.

Segons Gallardo, la restricció que s’aplica a les autocaravanes suposa una “discriminació”, ja que no s’aplica als turismes, que poden “entrar i estacionar a qualsevol lloc de l’illa i en qualsevol aparcament públic o privat”. Per això, considera que la normativa prohibeix de facto que una autocaravana pugui entrar a l’illa sense tenir una reserva en un pàrquing, quan les competències de regulació de l’estacionament, l’acampada i el trànsit són dels ajuntaments, segons la llei de règim local. Al contrari que la resta de vehicles amb matrícula de fora d’Eivissa, que poden entrar registrant-se a la web habilitada pel Consell Insular.

La normativa que limita l’entrada de vehicles a l’illa fa una distinció amb les autocaravanes: per entrar-hi cal reservar prèviament l’estada en un càmping (n’hi ha cinc amb unes 200 places a tota l’illa), amb un preu que pot arribar als 1.800 euros al mes. El Consell Insular, amb competències en sòl rústic, prohibeix específicament l’estacionament de vehicles —tant si són autocaravanes com si no— en aquests terrenys. Aquesta prohibició és independent de la residència fiscal del vehicle.

Precisament, atès que les ordenances municipals de quatre dels cinc ajuntaments no permeten la pernocta de les autocaravanes, aquests vehicles-habitatge cercaven els espais rústics com una alternativa d’estacionament durant temporades llargues.

L’autocaravana com a alternativa habitacional

La bombolla especulativa dels preus de l’habitatge a l’illa —on es poden arribar a pagar fins a 1.000 euros o més pel lloguer d’una habitació— ha tingut, entre les seves conseqüències, la proliferació de les autocaravanes com a vehicle-habitatge, una homologació que està reconeguda pel Tribunal Constitucional. Montse, que lidera un moviment associatiu que busca regular el turisme itinerant de les autocaravanes, va explicar a elDiario.es que el 2018 va haver d’abandonar el pis on vivia perquè se li va acabar el contracte de lloguer. Aleshores pagava 600 euros. “No vaig trobar cap opció que no m’obligués a compartir habitatge amb més de tres persones, o habitacions compartides pel mateix preu”, va lamentar. Per aquest motiu, va decidir comprar-se una autocaravana.

Montse només és un exemple dels milers de persones que en l'última dècada han optat per aquesta solució davant la greu crisi d'habitatge que colpeja l'illa. Una opció que no està exempta de dificultats, ja que les ordenances municipals de tots els ajuntaments -excepte Sant Joan de Labritja- prohibeixen específicament l'acampada o la pernocta, cosa que impedeix de facto que puguin estacionar de forma perllongada a la majoria dels nuclis urbans. Ara, les restriccions van un pas més enllà: s'impedeix l'acampada i la pernocta en sòl rústic “fora dels campaments de turisme legalment existents”, una competència del Consell Insular, com queda establert a la llei de control d'afluència de vehicles.

Lluita contra l’“intrusisme”

La posició del Govern insular és una altra. La màxima institució insular trasllada que la llei no afecta els caravanistes amb domicili fiscal a Eivissa i que la prohibició d’estacionar i pernoctar en sòl rústic tampoc s’aplica a qui tingui la seva autocaravana en un terreny de la seva propietat.

El Consell Insular també emmarca aquestes accions en la denominada lluita contra l'intrusisme, ja que hi ha propietaris amb finques rústiques que utilitzen els seus terrenys per fer negoci llogant parcel·les de forma il·legal, com va passar al poblat barraquista de Can Rova. Aquestes mesures tenen com a objectiu “afavorir l'oferta reglada i de qualitat, cercant els infractors i els qui s'aprofitin del nom d'Eivissa sense aportar res a la nostra societat”.

“El turisme de caravanes és benvingut a l'illa sempre que ho faci de forma reglada, en establiments com els càmpings, on troben tots els serveis i les garanties sanitàries, sense afectar zones naturals de la nostra illa”, va argumentar Mariano Juan (PP), vicepresident primer i conseller insular de Territori, en el marc d'una reunió celebrada el 21 d'abril amb els directors dels cinc càmpings d'Eivissa.