El Govern balear del PP critica els topalls estatals de les ajudes al lloguer però calla davant els preus abusius de l'habitatge

El conseller balear d'Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo, s'ha escudat aquest divendres al Govern central per justificar que les ajudes al lloguer anunciades pel Govern només arribin als que paguin menys de 900 euros al mes, un llindar que se situa molt per sota dels preus de mercat a les illes. El titular d'Habitatge ha centrat així el seu discurs en els límits actuals dels subsidis, evitant criticar els preus abusius de l'habitatge en l'arxipèlag, que estan expulsant a nombrosos residents i amuntegant a uns altres en infrahabitatges i caravanes.

Preguntat per l'escassa cobertura que tindran aquestes subvencions, Mateo ha assegurat que l'Executiu central hauria obert les portes a revisar els límits en futures convocatòries a l'esborrany del Pla Estatal d'Habitatge 2026-2030. Amb això, el conseller ha intentat justificar que el Govern “defensa els interessos dels balears”, encara que al mateix temps ha admès que els límits actuals “no són suficients” i que depenen de Madrid perquè s'ampliïn.

Tot i la greu situació que travessa l'habitatge a Balears, el Govern de Marga Prohens manté el seu rebuig frontal a declarar les illes zona tensionada, una mesura contemplada a la Llei estatal d'Habitatge que permetria topar els preus dels lloguers. En aquest sentit, Mateo ha asseverat que Balears “no incompleix cap llei ”, rebutjant qualsevol limitació de preus de lloguer sota el pretext que allà on s'ha aplicat aquesta mesura “no ha tingut èxit”. Segons el conseller, aquestes polítiques només han provocat la desaparició de l'oferta o la permanència d'habitatges “de pitjor qualitat i més barats”.

L'argumentari del PP a Balears passa per defensar l'augment de l'oferta d'habitatge assequible a través de la construcció i la col·laboració publicoprivada. “El Govern considera que les mesures de la Llei estatal d'Habitatge no són les correctes. Si de veritat el Govern cregués que són les correctes, no les aplicaria? Per descomptat que s'aplicarien però no han donat resultats”, ha incidit Mateo.

Amb tot, ha reconegut que el parc públic d'habitatge a Balears és “insuficient”, i que sense el sector privat el desafiament no es podrà afrontar.

Mentrestant, les entitats socials contradiuen frontalment aquesta visió. La portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) a Mallorca, Àngela Pons, denuncia que en dos anys de legislatura el Govern de Prohens“no ha fet res” en matèria d'habitatge social, mentre el sensellarisme creix a les illes. Pons considera una “injustícia enorme” que es construeixin habitatges a sòl públic amb preus de fins a 300.000 euros, mentre famílies amb nens segueixen al carrer.

Davant d'aquesta situació, la PAH exigeix que es prioritzi l'habitatge social i es compleixi l'article 47 de la Constitució, que garanteix el dret a un habitatge digne, davant del que considera una política centrada a atendre els que poden pagar preus molt per sobre de la capacitat de les famílies més vulnerables.

Cal recordar que, el mes de març passat, PP i Vox van impedir amb els seus vots que el Parlament balear prengués en consideració una proposició de llei del PSIB-PSOE dirigida a declarar, enmig de l'actual emergència habitacional, zones de mercat residencial tensionades a l'arxipèlag i topar amb això els preus dels lloguers. Els socialistes consideren que el marc normatiu autonòmic vigent ha demostrat “la seva incapacitat per resoldre la dimensió del problema d'accés a l'habitatge”, per la qual cosa advoquen per aplicar un nou enfocament a través de la Llei estatal d'habitatge, evitant els processos especulatius i atorgant respostes de “gran abast”.

De la mateixa manera, a l'abril tots dos socis d'investidura van tornar a rebutjar una moció de Podem dirigida a instar el Govern a declarar com a zona tensionada tots els municipis de Balears i considerar gran forquilla a aquells que tinguin cinc o més vivendes.

Al maig, populars i extrema dreta van rebutjar una iniciativa impulsada per Associació Socialista Gomera i el senador per Pitiüses, Juanjo Ferrer, per establir un marc normatiu que limiti i reguli la compra d'immobles per part de ciutadans no residents a les Balears i les Canàries, una proposta que des de fa uns quants anys han posat sobre la taula partits d'esquerres i entitats socials amb l'objectiu de combatre la compra massiva d'habitatges per part d'estrangers d'elevat poder adquisitiu, garantir per llei un parc d'habitatge per als residents atesa l'escassetat de territori i frenar l'increment desbocat dels preus.

Al juliol, el PP i Vox van reforçar la seva aliança a les illes amb l'aprovació d'una de les mesures més controvertides de la legislatura, la llei de liberalització del sòl. Amb els seus vots, el Parlament va donar llum verda a una norma que flexibilitza les restriccions urbanístiques i permetrà requalificar sòls rústics en determinades condicions amb l'objectiu, defensa el Govern de Prohens, de facilitar l'accés a l'habitatge. Mentre a l'hemicicle es debatia la nova normativa, més de 200 persones convocades per entitats ecologistes i plataformes ciutadanes es concentraven a les portes de la Cambra per protestar contra un text que, denuncien, posa en risc el territori balear i redueix els controls públics en un moment de creixent saturació turística i manca de recursos.