La Justícia embarga els béns al nét del 'banquer de Franco' per vendre dues vegades la seva mansió “dinàstica” de Mallorca

El Jutjat de Primera Instància núm. 10 de Madrid ha decretat l'embargament de tots els béns de Manuel March Cencillo, nét de Juan March Ordinas, fundador de la Banca March. Es tracta, el seu avi, del banquer que va finançar el cop d'Estat contra la Segona República que va desencadenar la Guerra Civil espanyola.

Els March són una família molt poderosa de Mallorca. Al capítol empresarial, Joan March va destacar per haver fundat la Banca March així com la naviliera Trasmediterránea. En l'episodi polític, va fundar el Partit Liberal Dissident –una escissió del Partit Liberal de Pràxedes Mateo Sagasta– en aliança amb Abel Matutes Torres, fundador de la banca Abel Matutes. De fet, els Matutes són, a imatge i semblança dels March, la família amb més poder polític i econòmic d'Eivissa des d'inicis del segle XX.

La decisió del jutjat es fonamenta en què Manuel March Cencillo no va abonar l'execució provisional d'una sentència que el va condemnar el 4 d'abril del 2024 i que ja s'eleva a 3,5 milions d'euros amb les costes i els interessos meritats. elDiario.es ha contactat amb fonts properes a March, passades les dotze hores del migdia, sense que hagi estat possible obtenir una resposta en el moment en què es publica aquesta notícia.

L'origen del litigi és a la mansió de Son Galcerán, que va pertànyer a l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria. Membre de la dinastia dels Habsburg, la seva figura va estar estretament lligada a Mallorca. Ubicada a Valldemossa —un dels pobles amb més encant però també cotitzats de Mallorca pels elevats preus de l'habitatge—, la finca també va pertànyer al seu moment a Manuel March. Al judici celebrat el 4 d'abril del 2024, l'empresa Son Galcerán SL exigia al nét del famós banquer 2,4 milions d'euros més una indemnització de 300.000 per una operació de compravenda fallida.

La sentència va donar la raó a l'empresa demandant, ja que es va considerar acreditat que March va vendre la mansió a dos compradors diferents. Per tant, March ha d'abonar 3,5 milions d'euros a Son Galcerán SL “pels diners que es van apropiar indegudament, així com per les costes i els interessos”. Així, el 27 de maig passat, el jutjat de Madrid va emetre un decret pel qual s'ampliaven els embargaments realitzats a Manuel March a finals del 2024 “a fi de cobrir la xifra total a què va ser condemnat”. Així mateix, va ordenar l'embargament de totes les accions de Manuel March en fons d'inversió i en empreses, a més dels comptes bancaris a Espanya i a l'estranger, i de les seves propietats immobiliàries.

Dos compradors

Manuel March va vendre la mansió “dinàstica”, objecte del litigi, a l'empresa Son Galcerán SL per 8 milions d'euros, a finals del 2021. Per aquesta quantitat, va arribar a cobrar 2,4 milions corresponents als contractes d'arres i compravenda. Tot i això, la venda total no es va arribar a realitzar “en impedir-ho March”, segons recull la sentència, perquè se la va vendre a un segon comprador que li va pagar 12 milions. Tot i aquesta segona venda, el nét del 'banquer de Franco' no va tornar al primer comprador els 2,4 milions. Cal assenyalar que va ser March qui va rescindir unilateralment el contracte signat amb la primera empresa.

La magistrada va assenyalar a la sentència d'abril del 2024 que resultava acreditat que Manuel March havia signat un contracte d'arres el 20 d'octubre del 2021 amb l'empresa Son Galcerán SL, per la qual havia percebut 400.000 euros. El 15 de desembre del mateix any, va ingressar 2 milions pel contracte de compravenda com a part dels 8 milions que s'havien pactat com a preu total. Tot i això, la signatura de l'escriptura pública no es va arribar a realitzar el 2 de febrer de 2022, data en què s'havia previst al principi.

El motiu que van exposar, segons la sentència, és que el cònjuge de Manuel March estava ingressat a l'hospital, i que això va ser comunicat al comprador. Per aquest motiu, afirmaven, no podia presentar-se a la notaria el dia de febrer de 2022 esmentat per signar la compra de la mansió. Per tant, calia fixar una nova data per fer la transacció immobiliària.

Pel que fa als motius al·legats per March i la seva parella, la magistrada va recollir a la seva sentència que “no s'ha obtingut una resposta ni ferma, ni coherent ni creïble”. A més, segons la part demandada, la presència física no era necessària per vendre la finca, que estava totalment lliure per ser lliurada al comprador. La jutgessa considera acreditat l'argument de la part demandant, i sosté que “no es pot considerar que la manca de signatura fos imputable a una absència de voluntat de compra de la part demandant”. La magistrada afegeix que l'empresa compradora “ja havia donat més de dos milions d'euros com a bestreta del preu, senyal inequívoc del seu interès”. “En cap moment va rebutjar la signatura”, va certificar.

Tot i això, 19 dies després, Manuel March va decidir resoldre unilateralment el contracte de compravenda, sense tornar els 2,4 milions. Tres mesos després va vendre el palau de Valldemossa a la societat suïssa Vagalam Sarl per 12 milions, segons va reconèixer el mateix March durant el judici. “L'únic interès acreditat que la venda no es portés a efecte era el del venedor que obtenia un avantatge amb un preu superior de venda”, aclareix la decisió.

De la mateixa manera, la sentència té en compte el testimoni de Hans Rickard Rasmussen, agent immobiliari, que va proporcionar a Manuel March el contacte de l'empresa que finalment va adquirir “la mansió dinàstica ”. Rasmussen va afirmar en el judici que tant ell com un empleat de March tenien “coneixement directe que la finca estava sent mostrada a altres possibles compradors després que la part actora ja hagués signat el contracte d'arres i lliurat part del preu”. Per tant, la magistrada considera provat que March va incomplir “el compromís de venda contret”, venent la finca a un tercer.

Aquesta sentència va ser recorreguda per March, mentre que Son Galcerán SL va presentar una sol·licitud d'execució provincial per cobrar l'import. El 9 de setembre passat, el jutjat va dictar una ordre d'execució provisional de la sentència per una quantitat de 2,7 milions, que el nét del fundador de la Banca March havia d'abonar en un termini de 20 dies “o es procediria al constrenyiment dels seus béns”. La resolució era ferma, va indicar el magistrat, i per això no es podia presentar un recurs contra ella. Tot i això, Manuel March no va pagar les quantitats que se li exigien, per la qual cosa es va procedir a l'embargament de part dels seus béns. Com que no eren suficients per cobrir el deute, ara s'ha procedit a ampliar l'embargament per un decret del jutjat.

L'atractiu“simbòlic”de la finca

El valor de la finca de Manuel March no és, en exclusiva, econòmic: també té un atractiu simbòlic a causa del pes de la història sobre ella. Aquesta mansió va pertànyer a l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, la figura del qual va estar estretament lligada a Mallorca. Salvador d'Àustria, membre de la dinastia dels Habsburg, va ser l'onzè fill de Leopold II, gran duc de Toscana i el novè de la seva segona esposa, la princesa Maria Antonieta de les Dues Sicílies, de la Casa Borbó.

En aquesta mansió s'hi va arribar a allotjar Isabel de Baviera, més coneguda com l'emperadriu Sissí. La princesa bavaresa va pertànyer per naixement a la Casa de Wittelsbach. Va ser filla del duc Maximiliano de Baviera i de la princesa reial Ludovica de Baviera. En casar-se amb Francisco José I d'Àustria el 1854, va passar a formar part de la Casa d'Habsburg-Lorena com a emperadriu consort.

Salvador d'Àustria està considerat, a més, un dels precursors del turisme a l'arxipèlag balear. Actualment, Valldemossa, com també Deià, Esporles i altres pobles de la Serra de Tramuntana, són víctimes de l'especulació immobiliària financera, totalment copada pel capital estranger. Es tracta d'un procés de gentrificació que sembla no tenir fi, i que està colpejant especialment les classes populars i treballadores.