“L’hort fa comunitat en una illa tan turistificada”: el projecte que uneix els veïns d’Eivissa
LLEGIR EN CASTELLÀ
“L’hort és una manera de fer comunitat, cosa que avui dia és difícil en una societat tan individualista, i més en una illa com Eivissa, tan turistificada”, diu Pau, dissenyador gràfic especialitzat en sostenibilitat, veí de l’illa que participa en el projecte de l’hort urbà de la ciutat, de producció ecològica, finançat amb fons europeus a través d’una iniciativa municipal.
“Compartim les llavors i la producció”, explica. “De vegades fas un planter i no surten totes les plantes que esperaves, o en surten més de les que pots gestionar, i se’n reparteixen. Tot això genera relacions de solidaritat”, afegeix. “Per a mi, generar ciutadania i valors en l’àmbit comunitari és molt important”, assegura Jaime, un altre veí que ha aconseguit durant quatre anys una de les 48 parcel·les d’aquest hort ecològic, projecte que va costar a les arques municipals gairebé 295.000 euros.
El projecte va ser impulsat durant l’anterior govern municipal progressista. L’espai s’organitza en 48 parcel·les individuals d’entre 30 i 50 metres quadrats i una parcel·la addicional d’uns 345 metres quadrats destinada a tallers. A més, compta amb zones comunes, com una àrea de descans amb taules de pícnic i ombra, mòduls de bany i magatzem, així com espais per al compostatge i els planters. Es tracta d’un projecte amb una durada inicial de quatre anys, que finalitza l’any vinent. L’actual govern municipal, de signe conservador, haurà de decidir si li dona continuïtat.
Segons Jaime, “genera coses molt positives”. “Hi vaig amb els meus fills i els puc educar en valors, sobre com funciona la terra i el cultiu”, assegura. Per a ell, és un “exemple de com haurien de funcionar els projectes comunitaris”. No només per l’accés a un espai de cultiu, sinó per la manera com s’organitza: un projecte gestionat pels mateixos usuaris amb l’acompanyament tècnic de l’Associació de Productors d’Agricultura Ecològica d’Eivissa i Formentera (APAEEF). Jaime insisteix que el valor de l’hort va més enllà de la producció. “Al final, el que genera és cohesió social i participació”, resumeix. En el seu cas, a més, l’hort té una funció educativa.
L’hort com a espai ecosocial
“El projecte és ecosocial: hi ha una part ecològica, evidentment, però la social és molt important”, coincideix Pau. A la seva parcel·la hi sembra de tot: porros, cols, bròquils, carxofes, faves, pèsols, naps i moltes plantes aromàtiques. A més, ja té preparat el planter amb els cultius de tomàquets i pebrots. En general, comenta que treballen amb un sistema que els permet tenir productes variats durant tot l’any, arribant a cultivar més de 90 varietats diferents.
Pau matisa que, en general, les parcel·les no permeten l’autoconsum total. “No estan pensades per substituir el mercat, però sí que et permeten prendre consciència de les temporades que té cada producte, i això canvia la manera d’alimentar-te”, explica. En el seu cas, reconeix que, tot i que continuen comprant carn o peix, fa anys que pràcticament no compren verdures. A més, insisteix en els beneficis de la seva funció ecosocial.
Les parcel·les no estan pensades per substituir el mercat, però sí et permeten adquirir consciència de les temporades que té cada producte, i això canvia la teva manera d'alimentar-te
Aquesta dimensió comunitària també la destaca Mariana, altra usuària del recinte. Va arribar a l’illa fa quinze anys i va ser una de les persones que va obtenir una parcel·la en el sorteig inicial. “S’ha creat una petita comunitat. Cadascú planta coses diferents, intercanviem idees i fem sessions tècniques”, explica. Per a ella, més enllà de la producció, hi ha un valor afegit difícil de mesurar: “És molt bonic poder cultivar el teu propi tomàquet, que faci gust de tomàquet, i no comprar-lo al supermercat”.
Mariana acudeix a l’hort dues o tres vegades per setmana, tot i que reconeix que la dedicació varia segons l’època de l’any. “A l’estiu hi ha més feina, però a l’hivern també pots plantar, no és que tot s’aturi”, assenyala. Ara mateix cultiva sobretot productes de temporada: “Tinc fulla verda, porros, aromàtiques, pastanagues… i he fet planters per a la temporada vinent”. Tot i que la seva parcel·la és petita, considera que l’hort té un impacte directe en la seva alimentació. Ella no es pot autoabastir només amb la seva parcel·la, però és un complement a la seva dieta diària, a més de molt saludable.
El funcionament col·lectiu de l’espai també s’articula a través d’activitats compartides. “Fem sessions tècniques, preparem humus, triturem restes vegetals o compartim llavors autòctones”, detalla. A parer seu, l’interès que ha despertat el projecte evidencia que hi ha demanda social: “Hi havia moltes més persones a la llista d’espera que parcel·les. Hauria d’haver-hi més horts, perquè hi ha molt terreny sense utilitzar i això ajuda a crear comunitats sanes”. Aquesta demanda, de fet, és un dels elements que més es repeteixen entre els usuaris: la necessitat d’ampliar aquest tipus d’iniciatives en una illa marcada per la pressió urbanística i turística.
L’APAEEF, entitat de productors ecològics encarregada de l’acompanyament, subratlla la importància de combinar la part agronòmica amb la social. “No deixa de ser un espai comú on conviuen persones molt diverses”, explica Maribel Juan, tècnica del Banc de Terres de l’associació. Actualment, 48 famílies utilitzen les parcel·les, moltes sense experiència prèvia. “Per això fem un assessorament mensual en dues línies: una agrària i una altra de facilitació grupal”, detalla. L’objectiu és doble: d’una banda, ensenyar tècniques de cultiu ecològic; de l’altra, ajudar a gestionar la convivència en un espai compartit. Segons Juan, el projecte ha permès acostar l’agricultura a perfils molt diversos. “Hi ha gent jove, hi ha persones jubilades… i això genera una interacció intergeneracional molt interessant”, assenyala. A més, destaca el valor pedagògic del procés: “Aprenen a produir els seus propis aliments i a valorar una alimentació sana i ecològica”.
Temporada de brots verds
Quant als cultius, el calendari mana. “Ara és temporada de cols, porros, bròquils, enciams, faves i pèsols”, enumera. Mentrestant, els usuaris ja comencen a preparar els planters de cara a l’estiu. Tot això en un context marcat per la incertesa climàtica. “L’any passat no hi va haver problemes d’aigua, però els estius són cada cop més durs i això es nota en els cultius”, adverteix Juan. Aquesta percepció coincideix amb la dels mateixos usuaris, que reconeixen que treballar la terra els fa més conscients de les condicions climàtiques. “Estàs pendent de si plou o no, de si has de regar més… Això abans no ho pensaves”, apunta Pau.
L’any passat no hi va haver problemes d’aigua, però els estius són cada cop més durs i això es nota en els cultius
Malgrat les limitacions –la mida reduïda de les parcel·les o la impossibilitat d’abastir completament una família–, el balanç és positiu. Jaime ho resumeix així: “Genera cohesió social i participació”. Mariana va un pas més enllà: “Si més no, n’hi hagués un a cada barri”. En una illa on l’accés a l’habitatge, l’encariment del cost de vida i la pressió turística marquen la vida, projectes com aquest, tot i ser petits, funcionen com a formes d’organització col·lectiva alternatives, pensades en l’autoconsum i l’autoabastiment. Pau insisteix en la idea que travessa tot el projecte: “Per a mi, gairebé és més important la part social que la productiva”.
0