Les illes concentren prop del 75% de les extincions: “Tindrem la mateixa biodiversitat a les Balears que al Carib”
LLEGIR EN CASTELLÀ
Un estudi de revisió publicat a Science Advances alerta que les illes concentren prop del 75% de les extincions globals registrades per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura. Segons l'equip investigador, les activitats humanes han anat modificant els ecosistemes insulars des de fa milers d'anys fins al punt que la biodiversitat de les illes és cada cop més homogènia i més semblant a la del continent.
La investigació ha estat liderada pel Dr. Thomas J. Matthews de la Universitat de Birmingham i compta amb la participació de diverses entitats espanyoles, entre les quals destaquen el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Museu de Ciències Naturals de Granollers i el Centre Tecnològic BETA (UVic-UCC).
“En general, observem que l'extinció d'espècies endèmiques i la introducció de plantes i animals àmpliament distribuïts a altres parts del món fan que les illes siguin més homogènies i cada cop més semblants entre elles”, assenyala Sandra Nogué, investigadora de la UAB i del CREAF i coautora de l'estudi.
“Les illes són especialment vulnerables perquè normalment han estat completament aïllades i tenen espècies que són úniques al món i no estan acostumades a estar en contacte amb depredadors”, afegeix Natàlia Martínez-Rubio, investigadora del CREAF, en conversa amb elDiario.es.
Algunes de les causes d'aquesta homogeneïtzació són la introducció d'espècies invasores, l'agricultura, la urbanització i la introducció d'animals domèstics o associats a l'activitat humana, com rates, gats, cabres o porcs. “Moltes espècies insulars van evolucionar durant milions d'anys sense grans depredadors, amb la qual cosa solen ser molt confiades; per tant, són especialment vulnerables a nous depredadors, que acaben desplaçant-les”, explica Martínez-Rubio.
“El canvi climàtic afecta molt. De fet, és una de les causes que es creu que afectarà més en el futur. Fins ara la gran majoria d'extincions s'han degut més a la introducció d'espècies invasores o a la transformació dels hàbitats. Avui dia es creu que la font principal d'extincions serà el canvi climàtic”, afegeix la investigadora.
Moltes espècies insulars van evolucionar durant milions d'anys sense grans depredadors, amb la qual cosa solen ser molt confiades; per tant, són especialment vulnerables a nous depredadors. A més, el canvi climàtic els afecta molt. De fet, és una de les causes que es creu que afectarà més en el futur
“Canàries i Balears són illes molt afectades”
El miotragus, un bòvid conegut amb el nom científic Myotragus balearicus (‘cabra rata balear’, en grec), habitava les Illes Balears fa 5.000 anys. Avui dia, d'aquesta espècie endèmica només en queda rastre en els fòssils. “Només vivia a Mallorca i a Menorca i durant molts anys va evolucionar aïllada i era una espècie única respecte a trets físics en comparació a altres espècies i, amb l'arribada dels primers humans, va desaparèixer completament”, comenta Martínez-Rubio. Com aquesta, hi ha milers d'espècies que han patit el mateix final. A les illes més properes com les Illes Balears o les Illes Canàries trobem espècies úniques que han desaparegut o que actualment es troben amenaçades.
A les Illes Balears, per exemple, va existir una espècie endèmica d'ocell, el mussol gegant (Tyto balearica), que va desaparèixer fa segles. “La seva desaparició s'associa a l'arribada dels humans”, explica Martínez-Rubio. “Tant les Canàries com les Balears són illes molt afectades per la colonització humana i tant per l'extinció d'espècies endèmiques com per la introducció d'espècies invasores, sobretot gats, porcs, cabres… Hi ha animals que no eren propis de l'illa i es van introduir per poder donar aliment. En l'àmbit de la flora es van introduir moltes plantes ornamentals”, afegeix.
Actualment, les sergantanes gegants de les illes Canàries (Gallotia) veuen minvades les seves poblacions per l'expansió de la serp reial de Califòrnia (Lampropeltis californiae). També la coloma rabuda (Columba junoniae), endèmica del bosc de laurisilva canari, comença a ser considerada “en perill”, segons la UICN, a causa de la pèrdua d'hàbitat i als depredadors com gats i rates. Pel que fa a les Illes Balears, la sargantana de les Pitiüses (Podarcis pityusensis), espècie endèmica d'Eivissa, Formentera i els seus illots, es troba en risc d'extinció per una altra serp invasora, la serp de ferradura (Hemorrhois hippocrepis).
“Quan desapareix una espècie insular també desapareixen les funcions ecològiques que exercia”, continua Oriol Lapiedra, investigador del CREAF i un altre dels coautors de l'estudi. Aquestes pèrdues no només impliquen una reducció del nombre d'espècies, sinó també ecosistemes menys funcionals.
“Les espècies tenen funcions ecològiques, és el rol que té cada espècie en l'ecosistema”, continua Natàlia Martínez-Rubio. Per exemple, la sargantana de les Pitiüses actua com a dispersora de llavors i pol·linitzadora i controla plagues d'insectes com els crustacis isòpodes. “Hi ha espècies que són les úniques que poden fer aquestes funcions, si aquesta espècie desapareix i és única en el seu rol, no sabem quin efecte en cascada pot desencadenar”, afegeix.
La sargantana pitiüsa, fortament amenaçada per les serps, actua com a dispersora de llavors i pol·linitzadora i controla plagues d'insectes com els crustacis isòpodes
Les plantes també pateixen les conseqüències de l'alteració dels ecosistemes insulars, “però solen ser les grans oblidades”, assenyala Nogué. “Per exemple, gràcies al pol·len fòssil, s'ha conegut que dues espècies vegetals van desaparèixer abans fins i tot de ser estudiades científicament, com una espècie de roure (Quercus) i un carpe (Carpinus) que habitaven a l'illa de Tenerife”, afegeix.
“En poc temps tindrem la mateixa biodiversitat, tant en una illa de les Balears com en una illa del Carib. Esdevindran unes illes molt pobres tant en l'àmbit biològic com a l'àmbit evolutiu, perdrem moltíssims anys d'història evolutiva de les espècies i no sabem com això afectarà també als continents”, aclareix la investigadora del CREAF.
En poc temps tindrem la mateixa biodiversitat, tant en una illa de les Balears com en una illa del Carib. Es convertiran en unes illes molt pobres tant en l'àmbit biològic com a l'àmbit evolutiu, perdrem moltíssims anys d'història evolutiva de les espècies i no sabem com això arribarà a afectar també els continents", aclareix la investigadora del CREAF
Reconstruir el passat per entendre el futur
Les illes han estat fonamentals per entendre els processos evolutius i generar noves teories, com la de la selecció natural que va formular Charles Darwin, i per a la biogeografia —la disciplina que estudia per què unes espècies viuen en determinats llocs i no en altres—. En aquest sentit, l'estudi alerta que els ecosistemes insulars actuals són el resultat de milers d'anys d'impacte humà, i no únicament de processos ecològics i evolutius previs a l'arribada dels humans.
“Per tant, si només estudiem les espècies que han sobreviscut fins avui, tenim una visió parcial i esbiaixada de com eren realment aquests ecosistemes. És a dir, les teories científiques podrien estar incompletes si no s'incorporen les alteracions humanes històriques”, afegeix Ferran Sayol, investigador del Centre Tecnològic BETA (UVic-UCC) i un altre dels coautors de l'estudi.
Per omplir aquestes llacunes d'informació, els autors proposen combinar fòssils, pol·len antic, ADN antic, col·leccions de museus i registres històrics, a més de millorar les bases de dades globals de biodiversitat. “La història de les illes és fonamental per comprendre com han evolucionat les espècies, entendre què passa quan desapareixen i, en última instància, contribuir a conservar el seu futur”, finalitza el Dr. Thomas J. Matthews.
0