El PP demana “voluntat” d'aprendre català als migrants que optin regularitzar-se a Balears i Vox anteposa l'espanyol

El debat lingüístic torna a enfrontar PP i Vox a les Balears. Els populars s'han oposat de manera taxativa a la regularització extraordinària de migrants, si bé asseveren que, arribat el cas, aquells que optin a la residència legal hauran de “mostrar la voluntat” d'aprendre català, una mesura que Vox no veu amb bons ulls: “El que han de parlar és castellà i integrar-se en els nostres costums. Amb la imposició lingüística que hi ha a les illes, el català segur que l'aprendran a la força”.

El portaveu de l'Executiu autonòmic, Antoni Costa, va assegurar divendres passat que el Govern utilitzarà “totes les vies legals” per frenar la regularització extraordinària, que va qualificar de “regal” i, malgrat admetre que la competència d'estrangeria és exclusiva del Govern, no va descartar impugnar el decret estatal davant la Justícia i va advertir que utilitzarà “totes les vies legals” per frenar-lo i “defensar els interessos de les Balears”. Els conservadors ja han registrat una Proposició No de Llei (PNL) per expressar la seva oposició a la mesura pactada per PSOE i Podem i instar l'Executiu espanyol a agilitzar les expulsions d'aquestes persones.

La iniciativa pretén fer constatar que aquesta regularització “massiva i indiscriminada”, que a les Balears podria arribar a unes 10.800 persones, contribuirà a l'“efecte crida”, un extrem que ha rebutjat el delegat del Govern central a les illes, Alfonso Rodríguez, qui defensa la mesura com una eina d'abast social i econòmic que permetrà que aflorin situacions laborals precàries i dotar d'estabilitat sectors amb alta dependència de mà d'obra estrangera.

En aquest sentit, assenyala que la mesura “és bona per a tota la societat” atès que reforça els drets i les obligacions dels treballadors, ofereix seguretat jurídica a les empreses i contribueix a reduir l'economia submergida, un fenomen especialment rellevant en territoris amb forta activitat estacional com les Balears. “Beneficia els treballadors, que guanyen en drets i obligacions, beneficia les empreses, que guanyen en seguretat jurídica, i serveix en la lluita contra l'economia submergida”, va subratllar la setmana passada.

Malgrat el seu rebuig a la regularització, el PP creu que el català ha de ser central en qualsevol procés d'integració: “Aquí tenim, i ho dic clarament, una llengua pròpia. I els qui vulguin obtenir la residència en aquesta comunitat autònoma han de mostrar la voluntat de conèixer la nostra llengua pròpia”, va manifestar Costa.

Per la seva banda, la portaveu parlamentària de Vox, Manuela Cañadas, ha reiterat el rebuig de la seva formació a la regularització extraordinària de migrants, argumentant que “la nacionalitat d'un país no es regala, es treballa”, a més d'incidir en què primer “han de parlar castellà”.

La gestió del model educatiu i lingüístic és una de les principals línies de fractura entre el PP i Vox a les illes. Mentre els populars aposten per mantenir l'actual sistema d'ensenyament bilingüe, Vox exigeix un canvi que desmunti el marc normatiu autonòmic en matèria lingüística. Les divergències al voltant d'aquest assumpte han posat a prova en diverses ocasions l'estabilitat del pacte subscrit entre tots dos a l'inici de legislatura i també la del propi Executiu de Marga Prohens.

El mes de novembre passat el PP i els grups d'esquerres tombaren la proposició de llei que havia presentat Vox per blindar l'espanyol a l'escola, una mesura que volia implantar l'extrema dreta mitjançant la segregació dels alumnes en funció de la llengua amb què les famílies decidissin que estudinessin els seus fills i arraconant, de fet, l'ensenyament del català als col·legis de les illes. Els populars van votar en contra de la mateixa en considerar que la seva aplicació suposaria, en la pràctica, “càrregar-se” el Decret de Mínims, un dels pilars de la política lingüística a l'arxipèlag que, des de la seva aprovació el 1997, garanteix en almenys un 50% l'ús del català en l'ensenyament.