El PP veta la suspensió del polèmic president del Parlament balear, Gabriel Le Senne, imputat per delicte d'odi

El PP torna a salvar Gabriel Le Senne, president del Parlament balear imputat per un delicte d'odi després de haver trencat a l'hemicicle diverses fotografies de víctimes del franquisme. Els conservadors mantenen l'alt càrrec de Vox, que ocupa la presidència de la Cambra autonòmica gràcies a un pacte entre les dues formacions polítiques. Ha estat Sebastià Sagreras, portaveu parlamentari del PP, qui ha anunciat el vot en contra del seu partit a la Comissió de l'Estatut dels Diputats que havia de decidir si elevava al ple la suspensió de Le Senne.

El polèmic dirigent ultra està sent investigat per la Justícia per fer trossos unes imatges de les Roges del Molinar, unes víctimes del franquisme especialment rellevants a Mallorca, sobretot una, Aurora Picornell, coneguda com la 'Pasionaria' de l'illa. Les fotografies eren a la part posterior dels ordinadors de dues diputades socialistes, Mercedes Garrido i Pilar Costa, a qui Le Senne va expulsar del ple, un acte que podria haver vulnerat els drets de totes dues i que està estudiant el Tribunal Constitucional, de forma separada a la seva imputació per delicte d'odi al jutjat Nº1 de Palma.

Després del salvavides d'aquest dijous, és la segona vegada que el PP dona un cop de mà al polèmic Le Senne, ja que els conservadors es van abstenir l'any passat al debat de remoció de la segona autoritat de les Illes. Sagreras ha justificat el vot en contra del seu partit a la Comissió de l'Estatut dels Diputats per la necessitat de no “trivialitzar” amb la suspensió d'un parlamentari, que alteraria la representativitat de la Cambra, i per la falta de “legitimitat” del PSOE per reclamar la sortida de Le Senne, segons la seva interpretació.

“La suspensió d'un diputat significa alterar el significat del que és un diputat i l'alteració de la voluntat que els ciutadans van expressar a les urnes i que en lloc de 59 diputats n'hi hagués 58”, ha defensat. Segons el parer del popular, suposaria, igualment, crear un precedent “molt perillós” perquè significaria que una majoria de diputats podria suspendre drets i deures d'un parlamentari en minoria.

Pel que fa a la legitimitat del PSOE, Sagreras ha insistit en els arguments esgrimits aquest dimecres. “El PSOE demana per als seus adversaris el contrari del que s'apliquen a si mateixos”, ha indicat en referència a la imputació del fiscal general de l'Estat o al fet de, a Extremadura, el seu líder es beneficiés d'un aforament 'exprés' després de ser perseguit per la Justícia. El popular s'ha referit, a més, al que ha considerat “discrepàncies” en el procés judicial que afecta Le Senne, ja que el fiscal ha demanat l'arxivament.

Le Senne es nega a dimitir i Prohens el protegeix

Marga Prohens (PP), presidenta de l'arxipèlag gràcies a un acord amb Vox, el mateix que va pujar a Le Senne com a president de la Cambra autonòmica, no ha demanat directament la dimissió de l'ultradretà. Com a molt, ha donat “per fet” que el president del Parlament dimitiria, però van ser unes declaracions de l'any passat, en el context de la ruptura dels pactes entre el PP i Vox per decisió de Santiago Abascal. “La decisió de Vox de donar per trencat els seus acords [amb el PP] implica també la seva renúncia a la presidència del Parlament de les Illes Balears, que van obtenir fruit d'aquests acords. Abascal va ser molt clar i va dir que es trencaven els governs de totes les comunitats autònomes i aquí l'única contraprestació [de Vox] era la presidència del Parlament”, assenyalava aleshores la líder autonòmica.

El PP necessita Vox per seguir al poder i fer fora Le Senne del seu seient faria costa amunt una legislatura que ja és complicada per se perquè pràcticament cada negociació entre tots dos partits es converteix en una lluita i, sobretot, perquè a Prohens li costa aprovar els pressupostos autonòmics sense sotmetre's a les exigències dels ultres, enfocades especialment a la cultura i la llengua catalanes. L'any passat no va cedir als xantatges de Vox i es va quedar sense comptes, que actualment estan prorrogats, però les negociacions entre les dues formacions aparentment estan canalitzades i s'espera que siguin aprovats durant l'estiu.

Le Senne, per la seva banda, es nega a abandonar el càrrec i presideix els plens amb total normalitat. Ell diu que està “tranquil”, “centrat” en les “responsabilitats” i “emparat pel dret de la presumpció d'innocència”. A més, es mostra “convençut” que va actuar “en l'exercici de les seves funcions, sense cap altra intenció que aplicar el Reglament, responent a queixes de grups que representen la majoria de la Cambra i després de demanar assessorament legal”. Aquests arguments no han servit a la Justícia, que li asseurà a la banqueta dels acusats per un delicte d'odi. L'Audiència Provincial de Balears va rebutjar a principis de juny el recurs que va interposar al gener el dirigent per sol·licitar-ne l'exoneració, cosa que automàticament l'envia a judici sota una petició d'entre un any i quatre mesos fins a quatre anys de presó i fins a 11 anys d'inhabilitació. El mateix Le Senne i la Fiscalia reclamen la seva absolució.

Cal assenyalar, a més, que Le Senne és el segon president de la Cambra balear que s'asseurà a la banqueta després que Maria Antònia Munar, històrica dirigent de l'extinta i ara ressuscitada Unió Mallorquina (UM), fos jutjada fins i tot en sis ocasions per diversos dels casos de corrupció més sonors de la història de Balears i acabés acumulant -i complint- condemnes que sumaven 14 anys i mig de presó. Tot i això, a diferència del parlamentari de Vox, Munar va anunciar la seva dimissió com a segona autoritat de les illes i l'abandonament de la vida política abans d'arribar a judici, igual que Pere Rotger (PP), que va deixar el seu càrrec després de ser imputat en la ramificació balear del cas Gürtel, més coneguda com a cas Over Marketing. Rotger no va arribar a seure a la banqueta atès que el jutge va arxivar finalment el seu encausament.