La presidenta balear i líder del PP a les Illes s'estalvia comparèixer al Parlament a la comissió del cas Koldo

El portaveu del PP al Parlament, Sebastià Sagreras, ha anunciat que la seva formació “no demanarà ni donarà suport” a la compareixença de la presidenta del Govern, Marga Prohens (PP), a la comissió d'investigació pel cas Koldo al Parlament balear, malgrat que la investigació revela que Koldo García va recórrer al PP perquè la trama no pagués els 2,6 milions que li reclamava el Govern i que va ser l'Executiu balear presidit per Prohens el que va deixar caducar aquest expedient de reclamació.

Sagreras ha criticat aquest dilluns en una roda de premsa que “ningú de PSOE” ha contestat les preguntes relacionades amb el cas Koldo. En aquesta línia, ha subratllat que Prohens ha dit que “no té cap problema” a comparèixer en les comissions que ho reclamin, però que el PP “no demanarà ni recolzarà” la seva compareixença a la comissió de la Cambra balear. “No és qui per respondre les preguntes que ens fem tots”, ha considerat.

A més, ha destacat que la líder de l'Executiu balear “va posar en marxa la reclamació, la personació de la Comunitat Autònoma a la causa de l'Audiència Nacional i va descertificar l'engany a la Unió Europea”. Per això, Sagreras ha apuntat que és la presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol, “la que ha de comparèixer”. El PP compta amb set dels 16 vots de la comissió i Vox, el seu soci de govern, dos més, de manera que sumen majoria.

El Govern del PP va deixar caducar l'expedient

La totalitat de l'expedient, al qual va tenir accés elDiario.es, constata que la documentació que maneja el Govern de Prohens (PP) avala la tesi del jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno, que va afirmar que el procediment per reclamar el sobrecost de les mascaretes de la 'trama Koldo' a les Illes va caducar durant l'actual mandat de Prohens. És a dir, que els illencs haurien perdut 2,6 milions d'euros a causa de la inacció del PP a l'hora de gestionar la reclamació i la compra infructuosa de l'anterior Govern socialista.

L'empresa va presentar al·legacions el 6 de novembre del 2023 i no va ser fins al 28 de febrer del 2024 -la data límit de caducitat era el 18 de gener del 2024, segons Moreno- quan l'Executiu va tornar a contactar amb la companyia. Segons una resolució de Javier Ureña, director general de l'IB-Salut del PP, van passar més de tres mesos des que l'empresa va presentar les al·legacions i l'IB-Salut hi tornés a contactar.

Cal recordar que la reclamació en qüestió va ser iniciada per l'anterior Executiu balear, presidit per Francina Armengol, que va ser el que va contractar la companyia Soluciones de Gestión y Apoyo a Empresas SL. En concret, els socialistes reclamaven a la polèmica empresa 2,6 milions d'euros pel sobrecost de les mascaretes de pitjor qualitat que va rebre l'Executiu autonòmic durant els pitjors mesos de la pandèmia.

El Govern del PP actual justifica que l'expedient va caducar per un “error”. En un document en què desestimen la continuïtat del procediment de reclamació, l'Executiu popular assegura que han de “rectificar” l'error de la resolució del 24 d'agost del 2023 en què ells mateixos assenyalaven un termini màxim de 3 mesos des del moment d'acord amb allò establert a la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (LPACAP). L'IB-Salut considera ara que el termini màxim per a la resolució parcial del contracte és en realitat de 8 mesos, d'acord amb allò establert a la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic.

Així va ser com els populars van justificar l'inici d'un altre procediment de reclamació. Tot i això, això va passar després que el jutge de l'Audiència Nacional, Ismael Serrano, afirmés en una interlocutòria que el termini de reclamació ja havia finalitzat. Segons el jutge, l'expedient va caducar el 18 de gener, tres mesos després que es notifiqués a l'empresa que podia presentar al·legacions contra la resolució parcial del contracte, com va informar primer elDiario.es. Després de la publicació d'aquesta informació, el PP de Balears va començar una campanya contra les notícies d'aquest diari, definint-les com a “fake news”. En qualsevol cas, el PP ha deixat sense efecte la possible caducitat del primer expedient, ja que ha decidit iniciar un nou procediment administratiu i n'ha desistit de l'anterior.

Una comissió d'investigació a mida

El Parlament balear va constituir la setmana passada la comissió d'investigació del 'cas Koldo' sobre la presumpta trama de corrupció al voltant dels contractes del Govern de Francina Armengol amb la companyia Soluciones de Gestión y Apoyo a Empresas. Vox, que va impulsar la comissió, es queda amb la presidència, que ostentarà María José Verdú, mentre que la vicepresidència anirà a càrrec de la socialista Pilar Costa. D'altra banda, la secretaria queda sota el control del PP a través de la diputada Marga Durán.

El PP tindrà set vots a la comissió representats per José Luis Mateo, Cristina Gil, Isabel Borràs, Mauricio Rovira, María Salomé Cabrera, Margalida Durán i Jacobo Varela; el PSOE en tindrà cinc més, la representació dels quals ostentaran Carles Bona, Iago Negueruela, Marc Pons, Mercedes Garrido i Pilar Costa; dos més seran per a Vox, a través de María José Verdú i Patricia de las Heras; mentre que un serà per a Lluís Apesteguia, de Més per Mallorca, i un altre per a Cristina Gómez, d'Unidas Podemos, però en representació del Grup Mixt.

En declaracions als mitjans de comunicació, Verdú, presidenta de la comissió, ja va negar que hagués de comparèixer la presidenta del Govern, Marga Prohens (PP), malgrat que la totalitat de l'expedient s'ha desenvolupat durant dues etapes: la primera, quan hi havia un Executiu de coalició d'esquerres presidit per Armengol, que va contractar la trama, i la segona (actual), amb un Govern del PP presidit per Prohens, el qual va deixar caducar l'expedient de reclamació segons el jutge Ismael Moreno.

Verú sí que va avançar que cridaran a comparèixer al Parlament Francina Armengol, presidenta del Govern quan es va adjudicar a l'empresa per 3,7 milions d'euros el subministrament d'1,5 milions de mascaretes que van arribar amb pitjor qualitat a les que havien estat sol·licitades, així com a Patricia Gómez (PSOE), consellera de Salut el maig del 2020, en els pitjors mesos de la pandèmia de coronavirus. S'espera que també compareguin José Luis Ábalos, llavors ministre de Transports, així com el seu aleshores assessor de confiança, Koldo García. De moment, no hi ha una data fixada per a la declaració d'Armengol o altres membres de l'anterior Govern de l'etapa progressista.

Després de la constitució de la comissió no permanent d'investigació es fixarà un termini per presentar el pla de treball de tots els grups. “Després marcarem terminis per fixar les compareixences i les investigacions que vagin sorgint arran de l'estudi de l'expedient”, va assegurar Verdú. A preguntes dels periodistes, Verdú va avançar que treballaran conjuntament amb el PP en el desenvolupament de la comissió, ja que tenen “un acord de governabilitat” –el PP governa a les Illes gràcies a un pacte de governabilitat amb Vox–.