Saray lluita per un pis del 'banc dolent' després de pagar per entrar-hi: “No vull que els meus fills es quedin sense casa”
LLEGIR EN CASTELLÀ
El seu fill petit corre pel menjador mentre Saray reconstrueix la decisió que, fa deu anys, li va canviar la vida. Asseguda al menjador auster d'un habitatge situat en un bloc de pisos de la perifèria de Palma, espera una resposta que pot determinar si podrà continuar vivint-hi amb la seva família. La seva història, però, transcendeix el seu cas personal. Stop Desahucios Mallorca sosté que la batalla de Saray posa de manifest una de les principals llacunes en l'aplicació de la Llei pel Dret a l'Habitatge: la manca d'activació de la mediació prevista per a determinats procediments de desnonament promoguts per grans tenidors abans de reprendre els llançaments suspesos durant la pandèmia.
Mentre la plataforma denuncia que aquesta garantia gairebé no s'està aplicant, Saray continua intentant regularitzar la seva situació mitjançant un lloguer social per a l'habitatge de la Sareb on resideix des de fa una dècada. I és que, més enllà del debat jurídic, aquesta mare de 29 anys descriu una llarga espera per arribar fins a aquest moment. Mentre la Sareb sosté en seu judicial que l'afectada va rebutjar inicialment un lloguer social, els correus electrònics intercanviats amb l'empresa que gestiona l'immoble per compte de l'anomenat “banc dolent” -que no ha respost a les preguntes d'aquest mitjà- mostren que la companyia continuava comunicant-li mesos després que la seva sol·licitud de regularització romania “en estudi”, i l'instava a tornar a contactar-hi si, transcorreguts 45 dies, no havia rebut cap notícia.
Dies abans de la data fixada per al desnonament, Saray es va tornar a adreçar a l'empresa per intentar arribar a un acord i, posteriorment, va comunicar que continuava sense tenir cap gestor social assignat ni informació sobre l'estat del seu expedient. La jove insisteix que l'únic que pretén és regularitzar la seva situació. “Em varen telefonar perquè enviàs tota la documentació i la vaig enviar. Em varen dir que complia els requisits”, afirma, tot reconeixent que està “una mica nerviosa” davant la incertesa sobre el seu futur residencial. “Jo només vull pagar un lloguer”, comenta. Rep l'ingrés mínim vital i viu pendent d'una resolució que encara no arriba.
La Saray viu pendent d'una resposta que no arriba mentre continua la incertesa sobre el seu futur residencial: "Jo només vull pagar un lloguer"
El pis buit que la Saray va convertir en la seva llar
Saray va arribar al pis després d'una etapa complicada en què compartia sostre amb la família del seu marit. “Jo no podia continuar vivint allà, volia la meva intimitat”, explica. Treballava a l'aeroport de Palma, però el seu sou amb prou feines li permetia cobrir les despeses del dia a dia i accedir a un lloguer al mercat lliure era una opció completament fora del seu abast. Amb una filla petita i sense cap alternativa habitacional, va començar a cercar qualsevol opció que li permetés independitzar-se. En aquell moment, els preus del lloguer començaven a disparar-se a Mallorca i trobar un habitatge assequible s'havia convertit en una missió pràcticament impossible per a moltes famílies amb ingressos modestos.
Un dia, va sentir una companya parlar amb un home que, segons li van explicar, es dedicava a obrir habitatges buits d'entitats financeres. Es va interessar per un d'aquells pisos, propietat de la Sareb. Va pagar 130 euros perquè li obrissin la porta i va entrar en un habitatge abandonat i gairebé sense condicions per ser habitat. I és que, després de la crisi immobiliària del 2008, van començar a proliferar en diferents ciutats persones que localitzaven habitatges buits de bancs o de la mateixa Sareb i en facilitaven l'accés a famílies sense recursos, una pràctica que va conviure tant amb xarxes de suport a l'ocupació com amb episodis de frau.
“La casa estava plena de pols, fatal”, recorda Saray. Mai no va signar un contracte de lloguer. Amb el pas del temps, però, aquell pis es va convertir en la llar on ha criat els seus dos fills. La seva situació va començar a canviar anys després, quan la Sareb va iniciar accions per recuperar l'habitatge. El procediment judicial va acabar derivant en un desnonament que va quedar suspès durant la pandèmia a l'empara de la moratòria estatal aprovada mitjançant el Reial decret llei 11/2020.
'La casa estava plena de pols, fatal', recorda Saray. Mai no va signar un contracte de lloguer. Va pagar 130 euros perquè li obrissin la porta del pis, propietat de la SAERB. Amb el temps, però, aquell lloc es va convertir en la llar on ha criat els seus dos fills
La disposició que pot canviar un desnonament
El seu cas ha acabat convertint-se en un exemple de les dificultats que, segons denuncia Stop Desnonaments Mallorca, està trobant l'aplicació de la disposició transitòria tercera de la Llei estatal pel Dret a l'Habitatge. El precepte estableix que, abans de reprendre determinats procediments promoguts per grans tenidors -els que són titulars de més de deu immobles urbans d'ús residencial-, s'ha de seguir un procediment de conciliació o d'intermediació destinat a valorar la situació de vulnerabilitat de la família afectada i a explorar solucions que evitin el desnonament, com ara ajuts públics o alternatives residencials.
La finalitat d'aquest tràmit no és únicament intentar un acord entre les parts, sinó també permetre l'activació de recursos públics destinats a evitar que una família vulnerable sigui desnonada sense una alternativa residencial.
L'entitat, però, denuncia que aquesta previsió amb prou feines s'està aplicant. Com assenyala Joan Segura, portaveu de Stop Desnonaments Mallorca, nombrosos òrgans judicials estan reprenent procediments sense aplicar el mecanisme previst en la disposició transitòria tercera o responen a les sol·licituds amb resolucions que no tenen res a veure amb el contingut de la norma. La plataforma sosté, a més, que la sentència del Tribunal Constitucional que va avalar la Llei d'Habitatge reforça l'aplicació d'aquest precepte i que els jutjats l'haurien d'aplicar d'ofici quan concorrin els requisits legals.
Stop Desnonaments Mallorca denuncia que nombrosos òrgans judicials estan reprenent procediments sense aplicar el mecanisme previst en la disposició transitòria tercera o responent a les sol·licituds amb resolucions que res tenen a veure amb el contingut de la norma
Aquest diari s'ha posat en contacte amb el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per comprovar com s'està aplicant la disposició transitòria tercera. Al web del màxim òrgan de govern dels jutges, al qual aquest mitjà ha estat remès pel mateix CGPJ, hi figuren estadístiques sobre els llançaments, però no hi ha cap apartat que permeti conèixer quants procediments s'han reprès després d'acreditar la mediació prevista a la llei. Davant aquesta manca de dades, elDiario.es ha revisat resolucions judicials dictades des de l'entrada en vigor de la Llei pel Dret a l'Habitatge. Aquesta anàlisi posa de manifest que encara no existeix un criteri uniforme: algunes resolucions analitzen l'obligació dels grans tenidors d'oferir un lloguer social o de complir determinats requisits previs al desnonament d'acord amb la normativa autonòmica. D'altres es limiten a resoldre qüestions processals o relatives a la situació de vulnerabilitat, sense entrar a valorar expressament l'aplicació d'aquest precepte.
Stop Desnonaments Mallorca explica que l'advocada de Saray va ser una de les primeres a les Illes Balears a sol·licitar l'aplicació d'aquesta disposició, ja l'any 2024, quan tot feia pensar que la moratòria aprovada mitjançant el Reial decret llei 11/2020 -i prorrogada successivament des de l'inici de la pandèmia- podia arribar a la seva fi. Enguany n'ha tornat a reclamar l'aplicació. Tanmateix, el jutjat no s'ha pronunciat expressament sobre aquesta petició i el procediment va romandre pràcticament inalterat fins que, tres dies abans de la data fixada per al llançament, la mateixa Sareb va sol·licitar al jutjat la suspensió del procediment al·legant que les parts es trobaven “en vies d'assolir un acord”. El jutjat va estimar la petició i va suspendre tant el procediment com el llançament durant trenta dies.
Activació d'ajuts econòmics
La mediació no constitueix un mer tràmit formal. Segons explica Stop Desnonaments Mallorca, és precisament durant aquest procediment quan es poden activar ajuts econòmics destinats a garantir una alternativa residencial per a les persones en situació de vulnerabilitat. Per això considera que, si el gran tenidor no promou aquesta mediació i el procediment continua igualment, la família afectada pot perdre l'oportunitat d'accedir a aquests recursos públics.
La mediació no constitueix un mer tràmit formal: és precisament durant aquest procediment quan es poden activar ajuts econòmics destinats a garantir una alternativa residencial per a les persones en situació de vulnerabilitat. Si el gran tenidor no promou aquesta mediació i el procediment continua igualment, la família afectada pot perdre l'oportunitat d'accedir a aquests recursos públics
“Jo vull un lloguer”
Més enllà del debat jurídic, Saray descriu una llarga espera per intentar regularitzar la seva situació. “Jo vull ca meva. Jo vull un lloguer”, afirma. Segons explica, va rebre una comunicació perquè aportàs documentació amb l'objectiu d'estudiar la possibilitat de concedir-li un lloguer social al mateix habitatge. “Em van telefonar perquè enviàs tota la documentació i la vaig enviar. Em van dir que complia els requisits”, explica.
Els correus electrònics intercanviats entre Saray i l'empresa gestora mostren que aquesta va obrir un expedient de regularització, va confirmar que la sol·licitud de lloguer social estava en estudi i va emplaçar l'afectada a tornar-hi a contactar si, transcorreguts 45 dies, no havia rebut cap notícia. No obstant això, pocs dies abans de la data prevista per al desnonament, la mateixa Saray va comunicar que continuava sense tenir cap gestor social assignat i que ningú no s'havia posat en contacte amb ella.
Si finalment ha de marxar, reconeix que només contempla dues alternatives: tornar temporalment a ca son pare o sol·licitar una plaça en un centre d'acollida per no quedar-se sense allotjament. La dona viu pendent d'una resposta que no arriba, mentre la incertesa sobre el seu futur residencial continua. “Estic una mica nerviosa perquè ja han passat els trenta dies del termini i no m'han dit res. A la meva advocada tampoc no li contesten”, relata. Rep l'ingrés mínim vital i assegura que els mateixos gestors de l'expedient li van comunicar que reunia els requisits per optar a un lloguer social a causa de la seva situació de vulnerabilitat.
La incertesa ha acabat passant factura a la seva salut. “M'estan marejant”, resumeix. Recorda que, quan estava previst un dels llançaments, va passar setmanes sense gairebé dormir mentre anava d'un jutjat a l'altre, parlava amb la seva advocada i acudia als Serveis Socials intentant esbrinar què passaria. “Vaig estar un mes així, sense dormir. Tres setmanes anant al jutjat, parlant amb la meva advocada i als Serveis Socials, movent papers. No contestaven fins a l'últim moment”, explica.
Jo vull la meva casa. Jo vull un lloguer
Els gestors del 'banc dolent'
Stop Desnonaments Mallorca considera que el cas de Saray obre interrogants sobre la gestió dels lloguers socials de la Sareb per part dels servicers, les empreses privades contractades per gestionar una part important dels actius immobiliaris del “banc dolent”, inclosos els expedients de lloguer social. Diverses companyies han assumit durant anys funcions de comercialització, administració i gestió d'habitatges i crèdits de la Sareb en virtut dels contractes subscrits amb la mateixa societat.
Aquests gestors concentren bona part de la tramitació dels expedients de lloguer social, però els procediments, denuncia l'organització, manquen de transparència i, en ocasions, s'allarguen durant mesos sense una resposta clara per a les famílies. Stop Desnonaments sosté que l'actual model de gestió incentiva la venda d'actius per damunt de la consolidació de lloguers socials, una valoració que relaciona amb el sistema de remuneració dels servicers. Segons l'entitat, aquestes empreses poden obtenir una rendibilitat econòmica més elevada amb la venda d'actius que amb la gestió de contractes de lloguer, una circumstància que, al seu parer, pot desincentivar les solucions residencials estables per a les famílies en situació de vulnerabilitat.
Segons explica la Sareb al seu web, la societat va néixer amb l'objectiu de maximitzar la venda d'actius per amortitzar el deute avalat per l'Estat. Des del 2022, però, afirma haver incorporat un mandat orientat també a la sostenibilitat i a la utilitat social, així com al traspàs d'habitatges al parc públic. La Sareb assenyala igualment que una part significativa dels actius que gestiona estan habitats i que, des del 2022, ha desenvolupat un model de gestió dual que permet treballar amb famílies vulnerables, a les quals ofereix un Programa de Lloguer Social amb Acompanyament per ajudar-les a superar la seva situació de risc d'exclusió. Per desenvolupar aquesta tasca, explica, compta amb empreses especialitzades en mediació social.
La via de les Nacions Unides
Segura també critica que Espanya continuï sense donar un efecte efectiu a les mesures cautelars sol·licitades pel Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC) de les Nacions Unides en determinats procediments de desnonament sense alternativa residencial. En el cas de Saray, la seva advocada ha presentat, amb el suport de Stop Desnonaments Mallorca, una comunicació davant aquest òrgan internacional, encarregat de vetllar pel compliment del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals. Espanya va ratificar aquest tractat juntament amb el seu Protocol Facultatiu, que permet a les persones que consideren vulnerats els seus drets acudir al Comitè una vegada exhaurides, en determinades circumstàncies, les vies internes.
Juntament amb aquesta comunicació, Stop Desnonaments va sol·licitar l'adopció de mesures cautelars perquè el llançament quedés suspès fins que es garantís una alternativa residencial adequada. La plataforma sosté que, en la seva experiència, quan el Comitè DESC formula aquest tipus de peticions a l'Estat espanyol, els procediments se suspenen de vegades per decisió del gran tenidor o del jutjat sense fer cap referència expressa a la intervenció de les Nacions Unides, fet que -al seu parer- invisibilitza el paper que exerceixen aquestes mesures cautelars internacionals. Aquesta és, tanmateix, la valoració de l'entitat i no implica que existeixi un pronunciament general sobre el grau de compliment per part d'Espanya de les sol·licituds del Comitè en tots els casos.
0