Una sentència del Suprem pot obligar les Hisendes autonòmiques a tornar diners per les herències en usdefruit

Jon tenia una cita amb la Hisenda balear el 10 de juny del 2016, quan va abonar 436 euros en concepte del pagament de l'impost per heretar l'immoble que ja era seu, però que fins ara gaudia la seva mare com a usufructuària de la casa. Un any després, el 3 d'agost del 2017, el dia va començar malament per al contribuent: li va arribar una notificació del fisc balear que exigia l'ingrés de 8.515 euros més interessos, ja que l'organisme recaptador considerava que Jon havia calculat incorrectament l'import a pagar.

L'afectat va recórrer contra la decisió, al principi sense èxit, fins que el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) li va donar la raó. Ara, el Tribunal Suprem ha ratificat el posicionament del TSJIB: Jon té dret a acollir-se a unes bonificacions autonòmiques que la Hisenda balear no el reconeixia com a tal. La decisió de l'Alt Tribunal és rellevant perquè genera jurisprudència a tot el territori nacional, mentre que en el context polític diferents governs autonòmics del PP amb Vox –dins o fora del govern– apliquen bonificacions o eliminen, directament, l'Impost de Successions i Donacions, ideat com a mecanisme de redistribució de la riquesa.

El Tribunal Suprem ha condemnat l'Agència Tributària de les Illes Balears (ATIB) a abonar 8,794 euros al contribuent en referència a la liquidació de l'impost de successions i donacions. L'Alt Tribunal ha dictaminat a favor de Jon, defensat per l'advocat Alejandro Campo Zafra, després que la Comunitat Autònoma presentés un recurs de cassació contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB). Segons estableix la sentència, avançada per Diari de Mallorca i a la qual ha tingut accés elDiario.es, el Suprem avala la posició que ja havia mantingut el TSJIB contra l'ATIB.

Dos moments claus en aquestes herències

Aquest tipus d'herències tenen dos moments clau. El primer és quan un fill hereta la propietat i, alhora, un progenitor ostenta l'usdefruit. Tots dos paguen impostos en aquell moment. El segon és quan el beneficiari de l'usdefruit mor (és a dir, el pare i la mare han mort) i el fill pot gaudir de la totalitat de l'immoble. La Hisenda balear pretenia aplicar la normativa vigent en morir el pare de Jon, encara que no li permetia acollir-se a la deducció autonòmica que llavors limitava la tributació a l'1% perquè en el moment en què va morir la mare de Jon ja no estava vigent. Tot i això, el Suprem creu que cal aplicar la totalitat de la normativa que hi havia en vigor quan va morir el pare.

En el cas concret de Jon, l'afectat va presentar una autoliquidació de l'impost de successions el 10 de juny de 2016 “per la consolidació del domini per mort de l'usufructuari, sobre tots els béns de l'herència de la seva mare” i va ingressar 436 euros. Tot i això, l'ATIB va notificar al contribuent, el 3 d'agost de 2017, la proposta de liquidació provisional perquè segons la Hisenda balear havia “aplicat incorrectament les regles d'extinció de l'usdefruit” previstes a l'article 26 c) de la Llei 29/1987, de 18 de desembre, de l'impost sobre successions i donacions (LISD), exigint a Jon l'ingrés d'una quota de 8.515 euros, “més interessos de demora”. Les al·legacions presentades per Jon van ser rebutjades i l'ATIB va dictar l'acord de liquidació provisional el 7 de setembre de 2017.

Després dels diferents recursos presentats pel contribuent, la Justícia ha determinat que la interpretació que cal fer de l'article 26 de la LISD “no permet limitar l'aplicació de la normativa vigent al temps del desmembrament, només i exclusivament a l'obtenció del tipus mitjà aplicable, sinó que s'ha d'estendre a la pràctica de la totalitat de la liquidació, deduccions i bonificacions incloses”.

El Suprem estableix aquesta conclusió argumentant que la liquidació de l'impost es produeix en dos moments diferents: el de l'adquisició de la nua propietat (quan un és el propietari de l'immoble, però no té la possessió, que en aquest cas, ha estat cedit al pare o a la mare mitjançant l'usdefruit) i el de la consolidació del ple domini (com a conseqüència de l'extinció del dret d'usdefruit, és a dir, de la mort de l'usufructuari, un pare o una mare generalment).

L'advocat del contribuent que ha guanyat la batalla al Suprem, Alejandro del Campo, explica a elDiario.es que com que la propietat del bé està desmembrada mitjançant la nua propietat i l'usdefruit, l'impost es liquida en dos períodes: primer, quan l'hereu rep la nua propietat (la propietat de l'habitatge, però no la possessió) i segon, quan s'extingeix el dret de l'usufructuari (en aquest cas, per mort). En herències per morts anteriors al 31 de desembre de 2015, afirma el lletrat, s'aplicava a Balears una tarifa del 7,65% al 34% per calcular la quota, però després “es descomptava una deducció autonòmica vigent des del 2007 que limitava la tributació com a màxim a l'1%”.

Això implica que si un pare moria amb immobles valorats en 400.000 euros, i en testament deixava a la vídua l'usdefruit (valorat en uns 120.000 euros en funció de l'edat perquè els percentatges canvien sobre la base d'això) i a un fill la nua propietat (valorada, en aquest cas, en 280.000 euros), cadascun pagava un màxim de l'1% gràcies a aquella deducció autonòmica. A partir de l'1 de gener del 2016, amb el primer Executiu de la socialista Francina Armengol, es va aprovar una nova tarifa progressiva per a herències entre familiars directes (de l'1% al 20%), però es va eliminar la deducció autonòmica.

Aquest és l'origen del conflicte i la causa del plet que ha defensat Alejandro del Campo: des de la modificació legislativa, quan en els anys següents els hereus es feien amb l'immoble (tant de la propietat com de la possessió) a causa del mort de l'usufructuari, l'ATIB considerava que “aquest fill ja no podia pagar l'1% sobre el valor de l'usdefruit procedent de l'herència del pare (aquells 120.000 euros de l'exemple), perquè la deducció autonòmica ja no era vigent”. Segons la interpretació del fisc balear, “aquest fill havia de pagar sobre el valor de l'usdefruit extingit un elevat tipus mitjà (entorn del 20% a l'exemple) que resulta aplicar al valor total dels béns aquella tarifa del 7,65% al 34% que sí que estava vigent en morir el seu pare”, detalla Alejandro del Campo.

L'expert conclou, a tall d'exemple, que quan mor el pare, el fill o filla ja havia pagat 2.800 euros de l'impost sobre la nua propietat, és a dir, l'1% dels 280.000 euros, mentre que la vídua havia pagat el mateix percentatge, tenint en compte que el valor de l'usdefruit és més baix que el de la nua propietat (en aquest cas el valor seria de 120.000 euros d'un total de 400.000 euros). L'advocat expert en fiscalitat sosté que, quan la vídua de l'exemple moria, l'ATIB exigia al fill pagar al voltant del 20% d'aquests 120.000 euros (en el cas de l'exemple, 24.000 euros).

Alejandro del Campo argumenta a aquest diari que aquesta liquidació és “injusta i desproporcionada” perquè es basa en la interpretació literal de la normativa vigent (l'article 26 de la Llei de l'Impost sobre Successions i Donacions i el 51 del Reglament de l'Impost sobre Successions i Donacions) però que, tot i això, l'ATIB no feia referència, en aquestes liquidacions, “a la possible aplicació de bonificacions o deducció sobre la quota resultant”.

Així, la Direcció General de Tributs de l'Estat i d'altres hisendes autonòmiques com Madrid, Andalusia o Comunitat Valenciana havien assenyalat que, en extingir-se un usdefruit, “el nu propietari havia de pagar l'impost de successions sobre el valor de l'usdefruit aplicant-ne tota la normativa vigent a l'hora de constituir-se aquest usdefruit, tant la tarifa i tipus mitjans, com possibles bonificacions autonòmiques”.

L'ATIB (hisenda balear), en canvi, no compartia aquest criteri i defensava que, en morir un usufructuari a partir del 2016, “s'havien d'aplicar tarifa i tipus vigents en constituir-se l'usdefruit, però no aquella deducció autonòmica que limitava la tributació a l'1% per no estar vigent en morir l'usufructuari”. Finalment, el Suprem ha tancat la disputa i ha rebutjat el criteri aplicat per l'ATIB fins ara.