“Són 150 euros en metàl·lic”: així operava la trama clandestina de cites ràpides de la ITV a Eivissa

Es passejava per l’estació de la ITV (Inspecció Tècnica de Vehicles) d’Eivissa com si fos un treballador més de l’empresa. Aturava els cotxes que entraven al recinte sense cita i els oferiria una molt més ràpida per passar el control del seu vehicle a canvi de diners en metàl·lic. Què facilitava l’estafa? Molts conductors volien així evitar les llargues llistes d’espera que hi havia per passar aquest tràmit obligatori.

Uns mesos després que sortís a la llum la trama, la Guàrdia Civil confirma que ha investigat dues persones com a presumptes autores d’un delicte d’estafa a causa d’un suposat entramat que consistia a obtenir de manera fraudulenta cites en el sistema de la ITV de Santa Gertrudis (un poble del centre de l’illa). Les investigacions s’han centrat en un individu que actuava com a “aconseguidor” i que podria haver-se beneficiat econòmicament oferint gestions il·legals a terceres persones. A més, l’Institut Armat estudia també si els presumptes autors podrien haver comès un altre delicte de danys informàtics, així com haver incorregut en altres responsabilitats penals.

Mitjançant aquesta pràctica, el presumpte estafador afavoria determinats usuaris del servei públic, avançant vehicles o facilitant “cites ràpides” de manera irregular. Paral·lelament, diversos clients havien informat que havien accedit a la inspecció a través dels serveis d’aquesta persona, i fins i tot assenyalaren la possible existència de tallers clandestins on es recollien vehicles per a la seva inspecció sense seguir els procediments establerts.

Llistes d’espera de tres mesos

“Em van dir que, per passar la ITV, el millor és parlar amb vostè, és així?”, li preguntava un conductor al presumpte “aconseguidor”. “Passa’t divendres al matí i ja parlo jo amb ells a veure si (...) Són 150 euros en metàl·lic i, si el cotxe està molt malament, ja mirem a veure. Si fos impossible que la passés, jo t’ho dic”, responia l’investigat, segons el Periódico de Ibiza y Formentera. El diari local explicava que al mes de setembre les llistes d’espera per aconseguir una cita eren de tres mesos i mig.

Les diligències van començar després que el responsable d’una de les estacions ITV presentés una denúncia formal, ja que feia temps que observava comportaments estranys relacionats amb les reserves de cites. Així mateix, el denunciant va informar de la presència habitual d’un individu que, sense tenir relació laboral amb l’empresa, acudia repetidament a les instal·lacions, comportant-se com si formés part de la plantilla. Pel mateix, el responsable va descriure l’existència de “cites generades amb matrícules fictícies”.

“El problema de les cites prèvies fraudulentes a les administracions que utilitzen el sistema de cita prèvia està molt estès”, afirma a elDiario.es Roberto Algaba (PP), director insular de Transports del Consell d’Eivissa. Algaba remarca que, gràcies a la col·laboració entre el Consell Insular —de qui depèn el servei públic— i la Guàrdia Civil, es podrà “actuar contra dues persones que s’estaven aprofitant del sistema”. “A Eivissa ha canviat el paradigma: no tot val”, adverteix el director insular, i afegeix que tot aquell que arribi o es mantingui a l’illa sense complir les lleis, o vulgui aprofitar-se del sistema, tindrà “el Consell darrere seu”.

Una xarxa clandestina amb més de 1.400 cites

El director insular de Transports ha destacat “la gran tasca” que han realitzat els tècnics de la institució que van detectar el nombre de cites fraudulentes i van traslladar la informació a la Guàrdia Civil. L’Institut Armat ha desvelat que, durant les diligències, l’estació ITV de Santa Gertrudis va enviar als agents “un informe detallat amb les reserves associades al telèfon i correu electrònic” que utilitzava la persona investigada.

En aquest informe constaven 665 i 767 cites el 2024 i 2025, respectivament, segons la Guàrdia Civil. És a dir, gairebé dues per dia formaven part de l’entramat irregular. Totes elles estaven relacionades amb el mateix número de telèfon i correu electrònic, cosa que segons els investigadors dona més credibilitat i evidència als fets denunciats. Aquestes autoritzacions incloïen un altre telèfon de contacte, cosa que provaria l’existència d’una xarxa clandestina que funcionava “de manera organitzada”.

Davant l’enorme volum de cites vinculades a un únic telèfon, els agents van realitzar consultes en bases de dades oficials, cosa que els va permetre identificar el titular de la línia telefònica associada al correu electrònic utilitzat. Aquesta persona apareixia també com a usuari en múltiples reserves i se sospita que actuava com a ajudant del presumpte “aconseguidor”.