eldiario.es

Menú

Les entitats socials demanen al proper Govern una ocupació de més qualitat i la Renda Garantida de Ciutadania

ECAS i la Taula del Tercer Sector consideren que és possible redistribuir de forma més justa la riquesa que es genera i acabar amb les polítiques únicament pal\·liatives

- PUBLICIDAD -
Els representants dels grups polítics partidaris de la Renda Garantida de Ciutadania, davant el Parlament / Foto ENRIC CATALÀ

Els representants dels grups polítics partidaris de la Renda Garantida de Ciutadania, davant el Parlament / Foto ENRIC CATALÀ

La creació de llocs de treball que no siguin precaris i la posada en marxa d’una Renda Garantida de Ciutadania són dues de les reclamacions que fan la Taula del Tercer Sector Social i ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social) a les candidatures que es presenten a les eleccions del proper dia 27. La Taula i ECAS, les dues instàncies entorn de les quals es coordinen les entitats que treballen en els diferents àmbits d’acció social, han presentat les seves propostes poc dies abans de l’inici de la campanya electoral.

La Renda Garantida de Ciutadania va ser discutida durant molts mesos al Parlament de Catalunya després que una iniciativa legislativa popular recollís més de 120.000 firmes per reclamar-la. Finalment, però, l’avançament electoral va evitar que la proposta acabés convertint-se en llei. ECAS considera que “garantir uns ingressos mínims per a una vida digna de tota la ciutadania és l’element fonamental per lluitar contra la pobresa i combatre les desigualtats, cada dia més accentuades” i entén que “assegurar una renda mínima de subsistència per fer front a les despeses de la vida quotidiana és un instrument educatiu i d’apoderament individual que permet l’autonomia econòmica i personal de cada individu, i que li atorga la capacitat de gestionar-se i assumir les pròpies responsabilitats”.

Oriol Illa, president de la Taula, ha afirmat, en la presentació de les seves ‘Propostes per un país més just’ que la Renda Garantida de Ciutadania “és un objectiu assumible, tenint en compte que Catalunya genera riquesa però que no es distribueix bé”. Els promotors de la ILP van fixar aquesta renda en 674 euros mensuals, amb dotze pagues anuals. Illa considera que “el com i el què” de la posada en marxa d’aquesta Renda dependrà del debat entre les diferents opcions polítiques. La candidatura que tots els sondejos indiquen que quedarà primera als comicis del 27S, ‘Junts pel Sí’, ha mostrat divisions al seu interior sobre aquesta qüestió. El cap de la llista, Raül Romeva, la considera un element fonamental del seu programa mentre l’economista Oriol Amat, el número set, en va fer una crítica demolidora quan va comparèixer a la Comissió del Parlament que la discutia. “Haurem de buscar suport en els que en són partidaris”, ha respost Illa a una pregunta durant la presentació de l’informe.

Tant la Taula com ECAS aposten per la unificació de prestacions, que permeti una sistematització i una rendibilitat millors de l’esforç que representen i se superin així les mancances que ha mostrat l’aplicació de la Renda Mínima d’Inserció, els darrers anys.

Pel que fa a l’ocupació, des de la Taula es recorda que el passat juliol hi havia més de mig milió de catalans aturats i que un 15% dels que tenen feina viuen sota el llindar de la pobresa per culpa de la precarietat dels seus salaris. Segons les seves dades, un 20,9% dels catalans viuen per sota d’aquest llindar, un de cada tres dels quals és un infant. Per això, ECAS considera que és necessari “incrementar la inversió en polítiques d’ocupació que, més enllà de generar llocs de treball i facilitar la incorporació al mercat laboral dels col·lectius més afectats per les elevades taxes d’atur i amb major dificultat d’inserció –joves, dones, majors de 45 anys, persones en situació de vulnerabilitat-, contribueixin a combatre la precarització i a conformar un nou mercat de treball en condicions dignes i justes”.

Ambdues plataformes demanen que es creï ocupació en el sector de l’atenció a les persones. ECAS demana que “es reconegui la funció en aquest àmbit de les entitats sense afany de lucre, amb un ampli i extens bagatge en l’acompanyament dels col·lectius més vulnerables”, i la Taula del Tercer Sector Social que “s’incrementin els recursos per fomentar l’ocupabilitat de les persones amb discapacitat i/o trastorns de salut mental i de les persones més allunyades del mercat laboral”.

A més, demanen que les dificultats financeres del Govern català no impedeixin que es recuperi el nivell d’inversió social per habitant de fa deu anys i que se superi l’etapa de les polítiques socials pal·liatives i parcials i que s’aposti per anar a l’arrel d’un sistema que funciona malament i redistribueix injustament la riquesa i el benestar.

Els nous governants de Catalunya es trobaran sobre la taula les propostes d’aquestes dues entitats, amb reivindicacions que van des del pagament del deute econòmic que té la Generalitat amb moltes associacions del tercer sector fins a cercar vies per reduir el nombre de persones que dormen al carrer, el de nens i nenes amb problemes d’alimentació i el de dones en famílies monoparentals desateses, o corregir les mancances del sistema de la dependència, facilitar l’acollida de les persones immigrants i refugiades i eradicar la pobresa energètica i els desnonaments sense reallotjaments garantits.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha