Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Una denuncia de la extrema derecha lleva al límite al Gobierno de Sánchez
Crónica - El día que Sánchez se declaró humano. Por Esther Palomera
Opinión - El presidente Sánchez no puede ceder
Sobre este blog

El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.

Llegir Opinions en català aquí.

Les banderes que salven a Mas i Rajoy

Foto: / EDU BAYER

Pere Rusiñol

Si algú limités el seu contacte amb la realitat al seguiment dels grans mitjans de comunicació de Barcelona sense dubte arribaria a la conclusió que el principal problema que senten els ciutadans catalans és l'encaix (o desencaix) entre Catalunya i Espanya.

I si algú volgués fer-se una idea de la gran preocupació dels ciutadans del conjunt d'Espanya seguint només els grans mitjans de Madrid, podria arribar a la conclusió que el problema català té a tot el món en vetlla.

I no obstant això, la realitat -més enllà de la seva interessada traducció mediàtica- no és exactament així.

L'últim baròmetre oficial del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) -l'organisme públic d'enquestes dependent del Govern d'Artur Mas- registra que només el 8% dels catalans cita com “principal problema” la relació Catalunya-Espanya. La majoria defensa el “dret a decidir”, sí, però només per al 8% és l'assumpte prioritari, tot i que en els grans mitjans i en la política oficial sembla de vegades que no existeixi res més.

Per descomptat, el 8% no és poca gent i com estan mobilitzats matí, tarda i nit pot arribar a fer molt soroll. Però l'enquestadora amb més biaix favorable a Artur Mas -en les últimes autonòmiques preveia la seva majoria absoluta quan al líder nacionalista li esperava en realitat un gran patacada- registrava aquest discret 8% abans de l'estiu, després ja de dos “Diades històriques” i amb la política oficial gravitant des de fa anys gairebé exclusivament entorn del “dret a decidir”.

En la mateixa època, el baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) -l'organisme públic d'enquestes dependent del Govern de Mariana Rajoy- situava exactament en el 0,7% el percentatge d'espanyols que considerava que el “principal problema” d'Espanya són els “nacionalismes”.

En realitat, a un i altre costat de l'Ebre, el “principal problema” identificat pels ciutadans és el mateix: l'atur i la precarietat laboral. Així ho creu el 52,6% dels catalans preguntats per l'organisme d'enquestes de la Generalitat i el 54,8% dels espanyols preguntats pel centre de sondejos del Govern.

I en canvi, només es parla de pàtries i nacions, amb grans conseqüències, que a Catalunya es fan molt evidents.

L'enquesta de la Generalitat assenyala que en l'eix esquerra-dreta els ciutadans se situen en una mitjana del 3,62; és a dir, inequívocament a l'esquerra. La crisi econòmica i social, juntament amb l'autoubicació ideològica, són l'escenari ideal per a configurar un Govern d'esquerres, però en canvi el debat està ara situat en si el president del Govern de dretes encapçala una “llista de país” per “plantar cara” a Madrid.

La gran preocupació és l'atur, però el terreny de joc l'ha definit el 8% que considera que el gran problema és el conflicte Catalunya-Espanya. I és sabut que el que defineix el terreny de joc gairebé sempre guanya.

La mateixa enquesta de la Generalitat assenyala que Convergència i Unió (CiU), la federació que encapçala el president Mas i principal actor de la política catalana des de 1980, està literalment en caiguda lliure, amb una caiguda mai vista a Catalunya, ni tan sols amb l'enfonsament del PSUC a principis de la dècada de 1980.

El CEO registra impressionants fuites simultànies de vot en totes direccions: cap a ERC i fins i tot cap a la CUP, però també cap al PP, el PSC i Ciutadans.

Una de les dades més interessant en els budells de tot sondeig és la diferència entre la intenció de vot i el record de vot. Quan el percentatge d'enquestats que diu que votarà un partit supera el que amb la mateixa mostra diu haver votat en els últims comicis, significa que aquest partit va bé. I a l'inrevés: quan la intenció de vot és menor que el record de vot, llavors va malament. Per tant, si la intenció de vot és exactament la meitat del record de vot, que és el que li passa ara a CiU segons la seva enquesta més favorable, llavors el que s'anuncia és una patacada de les que fan història.

Tots els altres partits sembla que han entès que l'única manera que Mas i CiU tenen d'evitar el daltabaix és intentant situar-se al capdavant d'una “llista de país”, però la pressió és tan gran que ningú pot saber encara si Mas aconseguirà al final pujar a aquest bot salvavides en què onegi una gran bandera independentista.

Un dels grans hams del president per aconseguir-ho és assenyalar el dolent que és Rajoy, una opinió que en realitat comparteix amb el 85% dels ciutadans espanyols, que qualifiquen la gestió del president del Govern com a “dolenta” o “molt dolenta”, segons el CIS.

Si no fos per les banderes, tant Mas com Rajoy estarien escrivint ara probablement l'últim capítol de les seves respectives carreres polítiques.

Sobre este blog

El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.

Llegir Opinions en català aquí.

Etiquetas
stats