eldiario.es

Menú

L’oxímoron de Canal 9: assemblearisme oficialista

- PUBLICIDAD -

A Canal 9 hi ha vicis que no s’acaben de superar ni quan s’anuncia que l’empresa tanca i es desferma la “rebel·lió” dels seus treballadors. L’espoli perpetrat pel Partit Popular, el munt de directius delinqüents col·locats en la casa i l’atapeïda xàrcia de còmplices que s’ha anat teixint al llarg de tots aquests anys han extés una manera de fer les coses, una alienació respecte de la realitat, que ni enmig de la “crisi perfecta” es poden superar.

Què fan Maribel Vilaplana, Amàlia Sebastián, Iñaki Espeso o Fermín Rodríguez (per dir només alguns noms, que em perdonen Josep Ramada, Josep Grau,Victòria Masso o tants d’altres per no haver-los tingut en compte) presentant els “informatius zapatistes” i enarborant la bandera del pluralisme informatiu i la no-manipulació? Ells són les cares de just el contrari, són la imatge de la tele de la qual abjuren.

Després del nou gest antidemocràtic d’Alberto Fabra d’ahir de nomenar per decret un nou director general de RTVV, no sé quan durarà l’actual ordre de coses en Canal 9, però si en les darreres jornades els informatius ha eixit des de la base de la Redacció, còm és que els directius que el PP va col·locar al davant del departament han seguit en els seus llocs? En aquesta situació, hauria d’haver sigut una assemblea la que nomenara els nous caps i la que decidira qui ha de posar-se davant les càmeres.

Ni el Comité d’Empresa, ni els membres del Consell d’Administració tampoc són ningú per entrar en de quina manera s’organitzen les coses en la Redacció. No pot ni semblar que estem en l’altre  costat del pèndul del model PP. Tant uns com els altres, tant el Comité com el Consell, tenen, en aquests moments, molta feina (i l’estan fent bé) per intentar garantir-li futur a RTVV. El que es veu en pantalla no és cosa seua. Diré més, si des de l’oposició política hi ha alguna temptació d’influir en els continguts de les emissions se’ls han de parar els peus com s’havia d’haver fet en el seu dia, i no es va fer, amb Zaplana, Olivas, Camps i Fabra.

I, per favor, ser assembleari no vol dir no cuidar les mínimes formes de la professionalitat. En els noticiaris i en els especials d’aquests dies sobren soflames i manca tranquil·litat, sobren comentaris i manca rigor, sobren adjectius i manca informació.

La decisió del Consell del PP de tancar RTVV ha col·locat als 1.600 treballadors de la casa en igualtat de condicions en l’aspecte laboral i això ha portat, per fi, a la unitat de tots a l’hora de demanar el manteniment de la ràdio i la televisió pública dels valencians. Una unitat, però, que no és del tot real encara que, a efectes pràctics, tots estiguem ara en el mateix vaixell. Hi ha dos grups diferenciats: els que reivindiquen el manteniment dels mitjans públics pel seu valor social i, en aquest marc, reclamen la continuïtat del seu lloc de treball i aquells a qui només els mou la por a perdre la faena. No és senzill (ni cal) marcar públicament la línia que separa uns dels altres però és evident que els que mai s’havien mobilitzat per res, que mai havien estat en les protestes i que només han despertat amb l’anunci del tancament estan en el segon grup. Jo els demanaria que, com a mínim, en la manifestació de dissabte no es posen al front de la marxa, que es col·loquen en un lloc discret i, és més, si no volen vindre no cal que vinguen. No els trobarem a faltar, mai hem pogut comptar amb ells.


- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha