Antifrau demana anul·lar la privatització més gran de la Generalitat perquè Acciona va inflar factures
L'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) ha donat aquest dimarts un altre argument al Govern per anul·lar la privatització més gran de la història de la Generalitat, Aigües Ter-Llobregat (ATLL). Antifrau ha conclòs que Acciona va fer servir dues de les seves filials per facturar treballs injustificats i que no comptaven amb l'autorització de la Generalitat per valor de 13,3 milions d'euros. En un extens informe, l'OAC aprecia “múltiples irregularitats” en els processos de facturació d'ATLL Concessionària, la firma que es va quedar amb la gestió de l'empresa pública.
L'informe, que ha avançat Crónica Global, té una conclusió fonamental: l'anul·lació del contracte que va privatitzar ATLL a causa de les irregularitats d'Acciona, cosa que permet evitar una quantiosa indemnització a càrrec de la Generalitat. En concret, Antifrau insta a “iniciar el procediment de resolució del contracte per causa imputable a la societat concessionària”. Una altra conseqüència és que les operacions investigades poden haver servit a Acciona per incrementar les tarifes d'aigua, segons Antifrau.
ATLL és l'empresa que presta el servei d'abastament d'aigua “en alta” (des de les conques dels rius fins als dipòsits municipals) a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Proveeix a uns 4,5 milions de persones, cosa que dóna una idea de la importància de la privatització, que va ascendir a 1.000 milions d'euros. Els primers 300 es van pagar al moment en 2012 pel consorci liderat per Acciona del qual també formaven part el banc BTG Pactual, que va vendre la seva participació, i els fons d'inversió de la famílies Rodés i Torreblanca. Els 700 milions restants s'han d'abonar en un termini de 50 anys, el que dura la concessió.
L'informe d'Antifrau apunta que ATLL Concessionària va utilitzar un mecanisme de factures creuades amb almenys dues filials vinculades al mateix grup. Així, l'organisme català no considera acreditats serveis per valor de més de set milions d'euros prestats a la filial Empresa Operadora el 2013, ni els facturats per una altra filial, Acciona Aigua, el 2014, per gairebé cinc milions. L'OAC aprecia “inexistència d'un corrent real de serveis presumptament prestats”. Cal assenyalar, a més, que Empresa Operadora va facturar a ATLL Concessionària malgrat que en els anys investigats no tenia empleats.
Hi ha més irregularitats. Antifrau ressenya que ATLL Concessionària no va informar a l'Agència Catalana de l'Aigua de les operacions ni va justificar la seva realització “en condicions de mercat”, el que suposa incomplir les condicions fixades a la privatització.
No obstant això, aquest punt contrasta amb la versió del sindicat CGT, que va ser qui va portar el cas a Antifrau per subrogació de la plantilla. Des del sindicat recorden que, malgrat els seus avisos a la Generalitat i les preguntes parlamentàries realitzades per la CUP durant la passada legislatura, la resposta del Govern sempre va ser que no hi havia irregularitats. “Al final ens hem quedat curts”, explica el secretari general de CGT, Ermengol Gassiot, ja que la seva denúncia les xifrava en 7,4 milions.
L'OAC esbronca la Generalitat per la seva inoperància en el consell d'administració de la concessionària d'ATLL: el representant de l'Agència Catalana de l'Aigua va acudir tan sols a 9 de les 17 reunions del consell celebrades entre finals del 2012 i el primer trimestre del 2015. De les cinc reunions on es van acordar les operacions sospites, la Generalitat va estar present només en dues. Fos present a la reunió o no, ATLL Concessionària havia d'informar a la Generalitat de totes les operacions
Impacte en la tarifa de l'aigua
L'OAC assenyala que, com a conseqüència de la imputació dels costos derivats de les irregularitats assenyalades, ATLL Concessionària pot incrementar “de manera injustificada” les revisions anuals o quinquennals de les tarifes de l'aigua. Cal recordar que la factura de l'usuari mitjà acumula un augment del 25% en quatre anys, una part important imputable al propi procés de privatització d'ATLL, que concentrava els majors beneficis per Acciona en els primers anys de concessió.
A més del preu de l'aigua, les irregularitats afecten al pagament d'impostos de les filials afectades i, especialment, al plec de condicions amb les que es va privatitzar ATLL. Per tot això, Antifrau ha enviat el seu informe a la Fiscalia, l'Agència Tributària i les conselleries d'Economia i de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, que hauran de respondre en 30 dies. A més, diversos grups parlamentaris ja han sol·licitat la compareixença urgent del conseller de Territori, Josep Rull.
Per la seva banda, Acciona ha assegurat en un comunicat que la seva gestió “no ha suposat cap enriquiment injustificat d'ATLL, ni d'Acciona Aigua, ni de cap dels seus altres socis, ni ha provocat perjudici econòmic o fiscal per a l'Administració pública o per els interessos dels ciutadans”. Per Acciona, les conclusions de l'informe “sota cap concepte poden donar lloc a la reversió del contracte de concessió” i les titlla d'“absolutament infundades i desproporcionades”.
Un nou fracàs
El cas denunciat inicialment pel sindicat CGT és diferent al litigi que des de la mateixa consumació de la privatització d'ATLL mantenen el consorci liderat per Acciona -que va guanyar el concurs-, Agbar -l'altra empresa que va disputar ATLL- i la Generalitat, i que actualment es troba al Tribunal Suprem.
El juny passat el TSJC va anul·lar tot el concurs, una sentència que obria la porta a la Generalitat a recuperar la gestió d'ATLL, però pagant una indemnització que rondaria els 300 milions d'euros però que es podria ampliar fins als 600 si l'empresa reclamés per lucre cessant. Els tribunals van considerar que l'anul·lació procedia ja que la Generalitat va fer malament tot el contracte. Antifrau no valora aquest fet, sinó que les irregularitats d'Acciona són tan greus que justifiquen la fi del contracte de concessió.
ATLL va ser un dels punts de discussió entre Junts pel Sí i la CUP a les negociacions post 27-S. Tant ERC com els anticapitalistes volen que ATLL torni a mans públiques, opció a la qual s'oposava CDC pel cost de les indemnitzacions. Fins ara l'executiu de Convergència s'havia parapetat en la indemnització que hauria de pagar al consorci liderat per Acciona per impedir que ATLL tornés a mans públiques. El conseller Mas-Colell va xifrar aquesta quantitat en 326 milions d'euros, però ara Antifrau obre la porta al fet que es faci sense cost. Aquest dimarts, la consellera Neus Munté ha titllat els fets de “operacions societàries” i no contestat si rescindiran el contracte.
