El curs escolar arrancarà amb 20.000 alumnes més i els mateixos mestres

Les escoles i instituts catalans comptaran a partir del proper 12 de setembre, data oficial de l'inici del curs 2013-1014, amb 20.674 alumnes més dels que acollien el l'any passat. Per fer-hi front, tanmateix, hi haurà els mateixos mestres que l'any anterior. I la diferència s'incrementa si es mira més enrere en el temps: respecte al curs 2011-2012, les aules catalanes ja compten amb 50.000 alumnes més i 3.000 docents menys.

En la presentació del nou curs, la consellera Irene Rigau ha defensat que el manteniment de la plantilla de mestres significa un “punt d'inflexió” en la política de retallades, que segons la responsable d'Ensenyament començaran a revertir-se aviat. De fet, enguany no només s'ha conservat el nombre de docents -amb el cobriment de les jubilacions-, sinó que fins a 2.245 mestres substituts han passat a ser interins, pel que deixen de treballar el 86% de la jornada -amb la retribució proporcional- per fer-la completa.

Aquesta mesura suposa una despesa extra, com també ho és l'increment de les beques menjador en 1,8 milions que va anunciar la consellera ahir. Però el cert és que els pressupostos de la Generalitat estan prorrogats, de manera que els diners de què disposa el departament estan lluny d'haver-se ampliat. Per compensar-ho, Rigau ha explicat que s'han deixat de construir escoles -aquest curs hi haurà 11 mòduls prefabricats més que el passat- i que han arribat a un acord amb les diputacions perquè els traspassin fons.

Però la mesura que, segons la consellera, ha servit per estalviar més diners, ha estat el tancament de línies: 73 unitats de P-3 a l'escola pública i 57, de moment, a la concertada, una retallada que va generar molt rebuig entre les comunitats educatives de les escoles afectades, algunes de les quals abocades a tancar progressivament o de cop, com el cas de la Can Montllor de Terrassa, que aquest setembre ja no obrirà. “Hem hagut d'aixecar l'alfombra i mirar d'on podíem treure recursos”, ha expressat la consellera, per afegir que en detriment la situació particular de cada centre docent, s'ha aconseguit “un millor repartiment”.

Preguntada sobre les tendències creuades entre el nombre d'alumnes, que ha crescut, i el de mestres, que va disminuïr l'any passat i que ara s'estanca, la consellera ha respost que aquest curs gairebé no es notarà. El departament defensa que al voltant del 80% de les aules segueixen tenint 25 alumnes o menys -la xifra ràtio màxima abans del decret de Wert-, i que bona part de l'augment d'alumnes -uns 8.000, segons la consellera- recau sobre les modalitats d'educació a distància.

Només 23 alumnes demanen classe en castellà

En una extensa roda de premsa que ha servit per repassar totes les novetats del curs pel que fa a política educativa, la consellera també ha anunciat que, al llarg del 2013, només 23 famílies han sol·licitat a la Generalitat el castellà com a llengua vehicular en l'educació dels seus fills. La xifra -que el 2012 va ser de 26 i el 2011 de 263- “reafirma”, en paraules de Rigau, que “no existeix” el conflicte per l'idioma a les aules.

O, dit d'un altra manera, el conflicte no és amb el castellà sinó amb l'anglès. Els resultats de l'última prova d'avaluació externa a sisè de primària reflexaven que 1 de cada 5 alumnes no assoleix el nivell mínim de la llengua extrangera. Per combatre-ho, la Generalitat ja va anunciar a finals de juny un pla de plurilingüisme que ha de servir perquè, a la llarga, entre un 12 i un 18% del currículum -en funció de l'etapa- s'imparteixi amb l'anglès com a llengua vehicular. El que ja es coneix ara és el nombre de centres que s'hi acolliran, de moment en forma de pla pilot, i que seran 52 -27 de públics i 25 de concertats.

Mesures “estrella”: el reforç a Primer d'ESO i l'auditoria pedagògica

En l'enumeració de totes les novetats per al curs vinent, moltes de les quals ja es coneixien però no amb tant detall, la consellera no ha passat per alt l'implementació de la Formació Professional Dual, una de les seves fixacions i que ha multiplicat les places per a l'any vinent, o els canvis en la formació dels mestres -el nou grau universitari que agrupa educació infantil i primària. Però sí que ha incidit en altres qüestions fins ara menys conegudes: el reforç dels alumnes a primer d'ESO i l'auditoria pedagògica per detectar les necessitats dels centres amb més fracàs escolar.

L'anomenat Pla intensiu de millora al primer curs d'ESO, la novetat “estrella” del curs, segons Rigau, consistirà en afegir quatre hores lectives de llengua i matemàtiques a canvi d'altres de menys pes per als alumnes amb més dificultats. En grups flexibles, es preveu que aquests 4.100 alumnes endarrerits -el 9% del total- dediquin una hora més de català i castellà i dues de matemàtiques.

Relacionat amb el fracàs escolar, també es posarà en marxa una “auditoria pedagògica”, en paraules de la consellera, per detectar les necessitats dels centres amb més problemes. No s'ha especificat quins seran els criteris d'evaluació, ni molt menys quines seran les mesures que es prendran posteriorment per revertir les situacions. Actualment hi ha 96 centres de primària on gairebé 1 de cada 3 nens no assoleix les competències bàsiques.