Diàleg entre pols oposats
Deu anys després de l'aprovació de l'Estatut català, les tensions entre Espanya i Catalunya s'han agreujat. Mentre que el 48% de l'electorat català aposta per la independència, la incapacitat dels partits per trobar una sortida al repte independentista és el principal obstacle per a la configuració d'un govern a Madrid.
Catalunya Plural i eldiario.es han reunit aquest dijous a la tarda a representants de Junts pel Sí (Roger Torrent), En Comú (Gerardo Pisarello), PSC (Núria Parlon), Ciutadans (Carlos Carrizosa), la CUP (Anna Gabriel) i el PP (Santi Rodríguez) perquè debatin sobre una possible solució al conflicte entre Catalunya i Espanya. Aquest debat s'emmarca en la publicació del monogràfic trimestral: “La relació entre Catalunya i Espanya. Hem de parlar”.
El col·loqui, moderat pel president de la fundació Catalunya Plural, Josep Carles Rius, i el director de eldiario.es, Ignacio Escolar, ha reflectit la voluntat de totes les formacions de millorar el diàleg entre la Generalitat i el Govern central, però ha evidenciat les diferències i les posicions de màxims que caracteritzen el procés català.
Un diàleg escàs i desigual
“El diàleg és molt important, ja que implica el reconeixement de l'altre”, ha declarat Gerardo Pisarello, el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona. Per la seva banda el diputat de Ciutadans Carlos Carrizosa ha reivindicat que “després de les eleccions del 20 de desembre hi ha una nova oportunitat per dialogar, ara que el bipartidisme s'ha acabat i han entrat nous actors”.
Els altres ponents no han compartit aquesta visió optimista. El diputat independentista de Junts pel Sí, Roger Torrent, ha recordat que ja hi ha hagut intents de diàleg de part dels dirigents catalans, com la negociació per l'Estatut o la petició en 2014 al Congrés per organitzar una consulta, però “des del govern central sempre se'ns ha tancat la porta ”.
Per a ell, “el diàleg entre Catalunya i Espanya ha de partir sempre de la igualtat de condicions, si no és altra cosa en lloc de diàleg”. Anna Gabriel, diputada de la CUP, ha insistit que no s'observa que a Espanya s'hagin produït canvis significatius respecte a la corrupció i la defensa de les llengües i per això creu que “l'independentisme és l'únic projecte possible”.
La socialista Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, ha criticat, en canvi, la poca transigència tant dels sectors sobiranistes com unionistes: “Quan defenso una solució en la qual es pugui votar, alguns em diuen independentista, mentre que altres diuen que sóc espanyolista”. I el diputat del PP, Santi Rodríguez, ha recordat que el diàleg “hi ha de ser sense data de caducitat, però sempre que es produeixi dins dels límits jurídics”. Una legalitat que impedeix, segons ell, l'organització d'un referèndum d'autodeterminació a Catalunya.
Cal celebrar un referèndum?
La celebració d'una consulta sobre la independència segueix generant desacord entre les forces catalanes. “Nosaltres ja no formem part de la idea de convèncer al govern de Madrid perquè autoritzi un referèndum, ja que considerem que no té futur”, ha assegurat el diputat de Junts pel Sí, Roger Torrent. Anna Gabriel, de la CUP, ha defensat, així mateix, que “ja ens agradaria que hi hagués un referèndum, però crec que no hi ha un nou panorama a l'estat espanyol que ho permeti”.
Tant el representant del PP com el de Ciutadans han expressat la seva oposició a consultar els catalans sobre el seu futur. Segons Carlos Carrizosa, del partit d'Albert Rivera, la millor solució davant l'independentisme és “millorar Espanya i llavors veurem si el 48% dels catalans segueixen apostant per independència”. Més ambigua s'ha mostrat la socialista Núria Parlon, que va reconèixer que la renúncia del seu partit a la celebració d'una consulta es va deure al fet que el referèndum es va convertir en sinònim d'autodeterminació.
“Sí que hi ha federalistes a Espanya, per exemple, la tercera força política espanyola, Podem, es va presentar a les eleccions defensant el referèndum”, ha afirmat l'alcaldessa del PSC. Gerardo Pisarello també ha reivindicat aquesta pluralitat d'Espanya, i Catalunya, en recordar que “hi ha molts catalans que es consideren sobiranistes sense ser independentistes i que desitjarien una interpretació flexible de la Constitució que permetés el reconeixement de la plurinacionalitat”.
