Desdramatitzem una mica, si us plau. Demà hi ha eleccions, d'acord, qui vulgui, anirà a votar. Però no s'acaba el món, ¿a què vénen aquests missatges bíblics que estem escoltant? Hi ha un altre esperit per enfrontar la jornada ¿trascendent? jornada electoral, l'esperit que volen transmetre des de la revista Mongòlia, una publicació mensual de sàtira política i social que fa ja vuit mesos que porta als quioscos la crítica més dura, divertida, irònica i descarada de la situació política que estem vivint. Avui a les 19h. es presenta oficialment a la llibreria La Central, de Barcelona, després d'haver-ho fet en diverses ciutats d'Espanya.
“No inventem res”, comenta un representant de l'Alta Direcció Mongola. “Tenim un esperit canalla que ens porta a passar-nos tres pobles i, simultàniament, riure de tot. Aquestes bretolades, políticament incorrectes i fins i tot salvatges, ocupen el 75% de les pàgines. No superarien cap filtre de civilització democràtica, però no cal prendre-les seriosament ”.
L'última quarta part de la revista, en canvi, va molt de debò. Informació de denúncia, d'investigació, de rigor. “És periodisme que normalment ja no es fa perquè els mitjans han estat penetrats pels poders fàctics i davant del poder accionarial no poden fer res”. Des que va desaparèixer el diari Público, el buit periodístic en aquest sentit és total, segons els editors de Mongòlia. “És clar que els amos de Público voler tancar perquè ja no els interessava econòmicament la publicació”, es queixen des de l'alta Direcció.
Perquè els números canten. Els registres són, sorprenentment (segons els responsables de la revista) bons. “Podem dir que som ja una gamberrada consolidada”, proclamen. Imprimeixen 40.000 exemplars per número, s'estan venent més de 20.000 i compten amb més de 1.000 subscriptors. Aquestes xifres superen de llarg les previsions més optimistes del pla financer. “Vol dir que hi ha un nínxol de mercat per a la contracultura i per la mala hòstia”.
Esperant la censura
Si pensem que un número de la revista El Jueves va ser segrestat (com es segresta, una revista?), a Mongòlia esperen aquest moment. Si a la portada de la veterana publicació satírica apareixia un dibuix del príncep en plena feina amb la Leti, afanyant-se per accedir a l'ajuda econòmica per tenir fills, la imatge de la casa reial (vull dir Casa Real) no surt millor parada a Mongòlia.
De moment no creuen que els vagi a caure cap denúncia perquè la revista funciona, la gent la compra, és a les xarxes socials... “Ningú no s'atreveix a ser el primer a anar contra nosaltres, però imaginem que és qüestió de temps”, diuen. Per ara, podem pensar que els que se sentin insultats prefereixen no dir res perquè seria donar-los publicitat.
Maruja Torres i Enric González seran els protagonistes de la presentació d'avui a La Central del Raval. A més d'haver mostrat per escrit la seva simpatia cap a Mongòlia, són dos referents en el periodisme que persegueix aquesta revista. “Maruja Torres ha estat un referent de seny i de rauxa que, com tants altres, ja van mostrar durant la transició l'esperit canalla i contracultural alhora que rigorós”. El que pretén ser i està essent Mongòlia. Mal que els pesi a alguns.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
