El judici del 9-N posa velocitat punta cap al xoc de trens entre la Generalitat i l'Estat
En la campanya electoral del 2012, abans que les metàfores marineres copessin l'imaginari simbòlic del 'Procés', l'expressió que es feia servir per dibuixar un conflicte institucional de conseqüències desconegudes entre la Generalitat i l'Estat era el del “xoc de trens”.
Gairebé 5 anys després, la profecia està més a prop de complir-se que mai. El calendari judicial contra polítics independentistes i la filtració d'un pla de l'Executiu central contra el referèndum, que passa per minar l'autogovern català, al costat dels plans de “desconnexió” de la majoria parlamentària catalana, referèndum sense acord inclòs, han conferit velocitat punta a ambdues locomotores.
L'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament declaren aquest dilluns com a acusats davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el judici pel procés participatiu del 9-N. L'episodi serà inèdit en la història democràtica espanyola, tant per qui són els jutjats, els que fossin tres de les principals autoritats d'una comunitat autònoma, com pel fet jutjat, la seva participació en la votació no vinculant sobre la independència.
Al pesat calendari que imposa el procés independentista, aquest dilluns està marcat com una de les dates de major rellevància del curs, després de la ja llunyana manifestació de la Diada. De fet, sense arribar a les xifres d'afluència de setembre, per aquest dilluns està prevista la mobilització més gran dels últims mesos, amb 40.000 persones inscrites prèviament que poden multiplicar-se en afluència final.
Judicis i lleis “de desconnexió”
El judici del 9-N marcarà l'inici del període de major hostilitat entre els governs català i espanyol, sent el primer compte d'un rosari de cites judicials per a polítics independentistes que inclouran la de Francesc Homs, també pel 9-N, i, amb força probabilitat, la de Carme Forcadell. La presidenta del Parlament podria anar a judici acusada per un presumpte delicte de desobediència, en haver permès el debat sobre el procés constituent a la Cambra malgrat la prohibició del Constitucional.
Però els jutjats no seran l'únic escenari, ni tan sols el principal, del que vindrà. Durant una mica més de mig any comprès entre aquest febrer i el proper setembre, el Parlament té previst començar a aprovar les lleis de desconnexió i, el Govern, convocar un referèndum sobre la independència sense l'acord amb l'Estat. Pel que fa a les tres lleis, que de ser aprovades traurien a la Generalitat de l'ordenament constitucional espanyol, la central és la de Transitorietat Jurídica, que incorpora una declaració d'independència de facto.
Els partits independentistes, que afirmen tenir el text d'aquesta normal fonamental en un estat molt avançat d'elaboració, esperen que la seva aprovació no es retardi més enllà de l'estiu. Si, com és costum des del 2010, els terminis polítics sobiranistes estan subjectes a l'activitat judicial en contra seva, per a l'aprovació de la Llei de transitorietat el clima idoni el generarà la crida a judici de Forcadell.
'Causa justa' davant la resposta repressiva
Amb cada vegada més opcions d'una acció judicial contra Forcadell, l'independentisme ha entrat en les últimes setmanes en el debat sobre el possible avançament del referèndum. El mateix Govern ha alimentat la idea. Tant una eventual desobediència a la inhabilitació de Forcadell -algunes veus proposen que presideixi una o més sessions plenàries si hi ha inhabilitació-, com l'aprovació de la Llei de Transitorietat, serien punts de no retorn en el conflicte institucional, en la qual no es descarta una intervenció de l'Estat.
Si això arribés a ocórrer abans de l'estiu i l'Estat decidís prendre el control de part de l'autonomia catalana, la celebració del promès referèndum només es podria dur a terme de forma immediata, per raons logístiques.
Malgrat això, una resposta contundent per part de Rajoy, que genera un rebuig unitari per part de totes les forces sobiranistes a Catalunya, entra en els plans de l'Executiu Puigdemont com a accelerant per a la consecució d'un Estat. La Generalitat és conscient de les enormes dificultats perquè una acció unilateral tingui efectes a nivell internacional, començant per la Unió Europea, que és on en última instància es juga la partida catalana.
Els independentistes observen aquesta possible acció repressiva i lesiva contra l'autogovern, l'inici el veuen en el judici d'aquest dilluns, com la “causa justa” que podria justificar la seva acció unilateral davant els ulls de la comunitat internacional. La seva estratègia té dos carrils: si l'Estat no fa res, se celebrarà un referèndum. Si hi ha resposta, es farà servir per justificar una acció unilateral. Si no hi ha canvis, les dues locomotores col·lisionaran d'una o altra forma.
