27S, Catalunya i la distorsió de la realitat

Si Artur Mas aconsegueix presidir el pròxim Govern de la Generalitat significarà que la seva estratègia de neutralitzar ERC i alhora 'refundar' CDC haurà donat resultats. Artur Mas va jugar molt fort. En paraules de David Fernández i Antonio Baños (CUP), va fer xantatge a les entitats i partits sobiranistes: “o anem junts o no hi ha eleccions”. I va guanyar l'aposta. En convocar les eleccions el 27 de setembre va convertir la Diada en un gegantesc acte electoral a favor de la seva candidatura. I va reunir una multitud a La Meridiana. Es va situar en quart lloc de la llista electoral i no rendirà comptes de la seva gestió de govern, ni de la corrupció del seu partit. Però aquesta anomalia, impensable en qualsevol democràcia avançada, aquí apareix justificada perquè estem davant d'un plebiscit i no unes eleccions convencionals.

Perquè aquest és el major èxit de 'Junts pel Sí', haver aconseguit instal·lar en l'imaginari col·lectiu l'existència d'un plebiscit. Significa una distorsió de la realitat perquè en el suposat 'bloc del no' se situen forces polítiques que defensen el dret a decidir (Catalunya Si Que És Pot), la confederació (Unió), el federalisme (PSC) i dos tons de l'anomenat unionisme , Ciutadans i Partit Popular. I la distorsió de la realitat afecta també al propi bloc sobiranista perquè la CUP apareix només com un incòmode company de viatge, com il·lustrava el cartell de la coalició 'Junts pel Sí' fent seva, i només seva, la manifestació de la Diada.

Catalunya té una societat complexa i plural, però el pròxim 27-S acudirà a les urnes sota una simplificació majúscula. Artur Mas té raó quan diu que les eleccions són l'últim recurs per realitzar el referèndum que l'Estat impedeix. Però unes eleccions convertides en plebiscit signifiquen posar a prova les costures de la democràcia. Signifiquen, per exemple, no concedir el mateix valor a tots els ciutadans, a tots els vots, en una decisió tan crucial per a les seves vides com emprendre el camí de la independència.

L'escenari previsible d'una victòria sobiranista en escons no atorgaria la 'autoritat moral' suficient que necessita un procés d'independència. El sobiranisme pot guanyar les eleccions, però, alhora, pot perdre el plebiscit si no aconsegueix la meitat més un dels vots. Artur Mas, i Convergència, conservarien el poder gràcies a una victòria aconseguida amb les regles d'unes eleccions autonòmiques i el relat d'un referèndum. Representaria de nou una distorsió de la realitat, però seria el triomf magistral d'aquella estratègia explicitada la tarda del 13 de juliol al Palau de la Generalitat. Quan Artur Mas va dir als partits ia les entitats sobiranistes que, o anaven junts, o no hi havia eleccions.

Si Artur Mas és President serà el seu triomf personal, i de Convergència, que ho va fiar tot al seu líder. La història dirà si la qualitat democràtica va pagar un alt preu durant els dies que avui vivim, però, de moment, les eleccions de fixar exactament el nombre de catalans que ja han desconnectat d'Espanya. Que volen marxar. Que ja no es fien de promeses. I seran molts. Possiblement gairebé la meitat. Les eleccions comptaran també tots els matisos de l'altra meitat de catalans. Aquesta serà la realitat, ja sense distorsions, que haurà d'afrontar Artur Mas, si és president, i les noves majories polítiques que sorgeixin de les eleccions generals al desembre.