A Catalunya, sí que es pot

Formo part d'un ampli sector de la societat catalana, convençuts que el sistema nascut de la transició està esgotat i que cal impulsar un procés de ruptura democràtic, socioeconòmic i nacional, que comporti una discontinuïtat forta amb l'estatus quo actual. És el que hem convingut a anomenar procés constituent.

Aquesta esgotat per l'impacte d'una globalització econòmica que ha posat de manifest les dificultats i la impotència de la política nacional per governar l'economia global. També per les rèmores generades pels mecanismes de protecció d'una democràcia feble i control polític de la transició que, en mans del bipartidisme, s'han convertit en immobilisme. I per anys de polítiques autoritàries, antisocials i centralitzadores del PP, que a més no han tingut davant una alternativa clara.

Som conscients de la complexitat del procés i sabem que no és ni fàcil ni ràpid i que no hi ha propostes netes ni màgiques, com alguns plantegen. Pensem que per avançar en aquesta ruptura és clau la confluència d'objectius democràtics, socials i nacionals. També la confluència d'espais: Catalunya, Espanya i Europa i la confluència d'actors socials i polítics.

A Catalunya, com a Espanya, no podem esperar més per afrontar la situació d'emergència social que viuen àmplies capes de la població. Tampoc podem caure en el parany de creure en solucions simples, automàtiques i fàcils que es presenten a la ciutadania sense esforços ni sacrificis.

Els que formem part de 'Catalunya sí que és pot' som gent d'origen molt divers però tenim en comú que hem lluitat, exercint els nostres drets, abans que ens fossin reconeguts. Sabem que els drets només es fan reals i efectius després d'haver-los exercitat de manera activa. Ho sabem perquè ho hem practicat, uns durant la dictadura, altres en lluites més recents, lluites obreres o socials, pel dret a l'habitatge, com en el cas de la PAH o en defensa de la sanitat i educació públiques.

Que no subordinem els nostres drets i les nostres lluites al seu reconeixement legal, no vol dir que caiguem en el parany de pensar que podem avançar menyspreant el que passa a Espanya o a Europa. En un món globalitzat i interdependent les propostes autàrquiques no tenen futur.

Avui no és possible a Catalunya una ruptura socioeconòmica que ha de tenir com a prioritat la situació d'emergència social que viuen amplis sectors de la població, si no s'aborda també una ruptura nacional que comporti més autogovern i més recursos fiscals per fer-la possible. De la mateixa manera que no hi haurà ruptura nacional si no s'impulsen polítiques econòmiques alternatives i es pretén construir un nou país amb les mateixes polítiques i les mateixes elits.

Alhora, totes dues ruptures, la social i la nacional, requereixen posar en marxa una forta ruptura democràtica, que ataqui la corrupció en els seus orígens i que situï la ciutadania com la protagonista activa d'aquesta nova transició. Sense un fort protagonisme social no hi ha ruptura possible.

El Procés constituent no és, com alguns han volgut simplificar, una nova constitució. Ni espanyola ni catalana. Aquesta pot ser una de les conseqüències, però el procés constituent significa sobretot una ruptura amb els valors ideològicament hegemònics en aquestes últimes dècades. També a Catalunya, encara que alguns s'entestin a ignorar-ho o amagar-ho.

El Procés Constituent vol dir treballar per una societat en què l'habitatge sigui un dret de ciutadania social i no una mercaderia o un producte financer en què s'inverteix i s'especula.

Una societat en què la sanitat i els serveis no siguin mercaderies que s'obtenen en el mercat, només si es tenen els recursos per comprar-les, sinó drets universals que han de garantir els poders públics.

Una societat de ciutadans i no de clients, articulats en un gran mercat. Una societat que distingeixi entre drets i mercaderies.

Una societat en què prevalgui el valor de la cooperació enfront del de la competitivitat salvatge. I en la que es protegeixi l'economia del bé comú.

En la qual es combati el patriarcat com una de les formes més salvatges d'opressió i en la qual els drets de gènere es converteixin en conquestes de ciutadania.

Una societat que trenqui amb un model desenvolupista que no garanteix la sostenibilitat i que provoca una destrucció de l'entorn comunitari i compartit.

En la qual el treball continuï sent un important factor de socialització però no l'única font d'accés a la renda i els ingressos bàsics per garantir una vida digna.

Una societat articulada a partir de la ciutadania social i no la nacionalitat dels estats nacionals, vells o nous.

Una societat que reconegui a la ciutadania el dret a poder decidir sobiranament com vol organitzar-se políticament en relació a altres poders polítics i davant els mercats financers.

Per avançar en aquest procés constituent es necessiten majories socials molt àmplies. I actuar com hem fet en els grans moments de la nostra història: sumant al major nombre de persones durant la major part del trajecte possible. I buscant aliats externs sense convertir en adversaris als que no ho són.

'Catalunya si que es pot' no és un projecte contra ningú. No som ni anti-federalistes ni anti-independentistes. Al contrari, en el nostre projecte tenen un paper important persones amb propostes diferents en relació al model d'Estat, però que estem units en la voluntat de fer efectiu el dret a decidir en referèndum el nostre futur. I ho defensem tant enfront dels que de manera reiterada ens neguen aquest dret a decidir, com als que el volen donar per amortitzat, quan encara no hem pogut exercir-lo.

Però no auto-afirmar-se contra ningú no vol dir que no ens confrontem amb aquells que pretenen fer-nos creure que a Catalunya no hi ha classes socials i que hem de posposar el drama de l'emergència social que avui es viu a favor d'un futur millor demà.

Ens sentim en l'obligació de dir-li a la ciutadania que no cal demanar permís per avançar en aquesta ruptura democràtica, social i nacional, però que no és cert i pot conduir a un gran frustració dir que no importa el que passi a Espanya o a Europa. L'experiència d'aquests anys ens demostra el contrari. I Grècia ho ha fet encara més evident.

Per a nosaltres la ruptura passa per reforçar els mecanismes de participació democràtica. I això vol dir entre altres coses que la ciutadania quan vota passi comptes de les polítiques practicades en el passat i conegui de manera nítida quines són les polítiques que cada projecte es compromet a posar en marxa en el futur.

Convocar al poble a decidir, intentant generar entre la ciutadania un estat d'amnèsia col·lectiva sobre les polítiques practicades i la corrupció que les ha acompanyat i demanar-los un xec en blanc sobre les polítiques de futur, és exactament el contrari de la democràcia participativa que volem per Catalunya i la ruptura que significa un procés constituent. Volem que en aquestes eleccions prevalgui la participació democràtica, no l'amnèsia.

Estem convençuts que 'Catalunya sí que es pot', representa la voluntat de ruptura democràtica, social i nacional per la que molta gent porta resistint i lluitant en els últims anys. I que ha decidit passar de la resistència social a l'alternativa política. Estem convençuts que si que es pot. S'ha demostrat en molts pobles i ciutats en les últimes eleccions municipals. Ara es tracta de fer un pas més el 27-S.