Com més temps passa sense que es posi fre a la política d’austeritat que impulsa la dreta política, econòmica i empresarial europea, més descarades són les expressions públiques de la seva voluntat real. Primer, dissimulaven amb paraules tècniques. Parlaven de “competitivitat”, com si l’enteguessin com una habilitat especial a l’hora de treballar, com una qüestió de la formació dels treballadors. “Els alemanys són més competitius que nosaltres, perquè són molt seriosos, estan molt ben preparats, es lleven d’hora i no paren per menjar-se l’entrepà”, argumentaven.
Però, realment, allò que volien era que els treballadors cobressin menys per la mateixa feina. La reforma laboral de la dreta política i patronal espanyola apuntava en aquesta direcció. “Adoptarem mesures per facilitar la contractació”, es deia, quan allò que es pensava era fer fora els treballadors que cobraven sous dignes i canviar-los per d’altres més “barats”.
Des del Japó ha fet xantatge als treballadors de la Nissan, a Barcelona, perquè acceptessin que es retalli els sous dels que facin el nou model d’aquesta marca a canvi de no traslladar-ne la producció a un altre país. Els ha tocat el rebre als treballadors francesos de la Renault que s’han quedat sense el regal dels japonesos. Que estem veient? Doncs, curses d’europeus a veure qui es rebaixa més el sou per salvar el lloc de treball.
Un empresari del tèxtil català assegura que la crisi ja ha tocat fons perquè els treballadors ja accepten sous més baixos, però que ara la competència no són els xinesos (perquè l’estalvi en salaris ja queda compensat pel cost del transport de la producció que es fa allí) sinó els portuguesos, que tenen sous més baixos que els espanyols.
I ve el president de la patronal espanyola, Juan Rosell, i diu que cal que els treballadors espanyols acceptin “minijobs”. Arriba a afirmar, a preguntes d’una periodista, que li donaria un “minijob” a un familiar seu.
La globalització és igualar els sous dels treballadors per baix i el dels empresaris per dalt.
Els “minijobs” i els “minisous” els haurien de tenir els empresaris. O, si més no, que s’aprovi una llei que fixi que els empresaris cobrin, com a molt, deu vegades més que els seus treballadors més mal pagats.
Veuríem si els espavilats de la Nissan o del Foment del Treball s’avenen a posar sous de 400 euros als seus treballadors!
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
