Pasolini contra vampirs i morts vivents burgesos

Quants obrers, quants intel·lectuals, quants estudiants han estat mossegats de nit pel vampir i, sense adonar-se'n, s'estan convertint en vampirs al seu torn! (El caos, 6 d'agost de 1968)

No resulta fàcil acostar-se a Pier Paolo Pasolini i intentar abastar tot el que va ser capaç de generar. Estem davant d'un cineasta, dramaturg, poeta, literat, assagista ... de gran interès. Convé destacar la capacitat de reflexió sobre el món de la seva època i especialment sobre les relacions socials en la Itàlia on va viure. Potser els seus articles no són part de la seva obra més coneguda. En canvi, en molts d'ells podem trobar qüestions essencials del seu pensament, algunes de les principals preocupacions que el van acompanyar al llarg de la seva vida.

A principis d'agost de 1968, fa 45 anys, Pier Paolo Pasolini va iniciar les seves col·laboracions setmanals amb la revista Tempo sota l'epígraf del caos. Va començar escrivint un parell de textos que funcionen a manera de presentació de la seva manera de fer i intencions. I en ells dedica especial atenció a la burgesia:

Una altra cosa que voldria dir en qualitat de pròleg a aquesta sèrie de col·laboracions és el que segueix: sovint parlaré amb violència contra la burgesia: més encara, serà aquest el tema axial de la meva paraula setmanal. (...) Doncs bé: tot quedarà clar quan s'especifiqui que per burgesia no entenc tant una classe social com una veritable i precisa malaltia. Una malaltia altament contagiosa: tant és així que ha contagiat a gairebé tots els que la combaten: des dels obrers del nord fins als que han emigrat del sud, els burgesos de l'oposició i els «solitaris» (com és el meu cas) . El burgès-diguem-ho en to de broma-és un vampir que no descansa mentre no mossega el coll de la seva víctima pel pur, natural i simple plaer de veure com empal·lideix, es posa trist, es deforma, perd vitalitat, es retorça, es malmesa, s'espanta, es nega a sentiments de culpa, es torna calculadora, agressiva, terrorista, igual que ell.

Em sembla que podem dir que aquesta serà la seva principal preocupació en els anys de vida que li queden fins a la seva mort en 1975. El caos segurament no és el conjunt d'articles més conegut de Pasolini. En els Escrits Corsaris i les Cartes Luteranes, que recullen els seus articles publicats entre gener de 1973 i novembre de 1975 i han tingut major difusió, és on Pasolini planteja obertament el que ell anomena la mutació antropològica de la gent d'Itàlia. Al llarg d'aquests anys ho enunciarà de diferents maneres. La societat de consum, fonament d'aquest procés de transformació, ja ha estat present en les seves reflexions des dels anys seixanta, època d'inici d'un desenvolupament econòmic que no necessàriament és progrés, però és en aquests anys quan sent la necessitat d'abordar amb total radicalitat unes conseqüències que veu en augment. Els textos presents en aquests dos volums són reflexió sobre la societat italiana del moment i intents d'anàlisi. Ho fa des d'una perspectiva allunyada de les discussions marcadament partidistes. Pasolini es presenta com a marxista, ha estat en el Partit Comunista Italià, però els seus textos no estan directament compromesos amb la victòria de les esquerres. Les seves preocupacions són molt més radicals, estan orientades pels canvis que ell percep que s'estan produint en les arrels de la societat. El que preocupa a Pasolini és com s'està transformant la societat italiana i tot el que això comporta.

Particularment, penso que sempre és bon moment per apropar-se a Pasolini, per aprendre, gaudir, dialogar, debatre, sempre apassionadament, amb ell. Avui podem aprofitar que se li està dedicant un gran exposició al CCCB, Pasolini Roma. Això pot ajudar a l'accés directe a les seves creacions ja que pensem amb ell. Si algú sent que ha quedat contagiat per la malaltia de la burgesia o té la sensació-fins i tot indicis-que s'ha convertit en un vampir o un mort vivent-que són més de la nostra actualitat-pot ser bona cosa intentar posar remei. Molt probablement el trobareu a espais com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, d'auditoria del deute, de defensa de l'educació o la sanitat pública, o de creació d'economia solidària, on es defensen els drets de les persones per sobre de la propietat i el mercat.