Per què l'Onze de Setembre encerclaré La Caixa?

El proper Onze de Setembre, com cada any des que tinc ús de raó, els catalans i les catalanes estem convocats a defensar els nostres drets nacionals. Aquest any, però, no serà una Diada més donada la rellevància que el debat nacional ha adquirit en els últims mesos al nostre país. De totes les mobilitzacions que es duran a terme arreu del territori català, jo participaré a ‘Encerclem La Caixa’, convocada pel Procés Constituent. I ho faré per un motiu fonamental: no vull que la dreta m’expulsi d’una mobilització, la de l’11 de Setembre, de la qual participo des que tenia 6 anys de la mà del meu pare, un andalús nascut a Alicún de Ortega (Granada), que fa 40 anys que defensa els drets de Catalunya.

Últimament em pregunten sovint si vull la independència de Catalunya. I responc, rotundament, que sí. Vull la independència dels mercats. Vull la independència de la corrupció. Vull la independència d’una societat fonamentada en la injustícia social. Vull la independència d’un territori cada vegada amb més desigualtats de classe. Aquesta és la independència que jo vull. I aquesta independència no la vull (ni puc) construir de la mà de la dreta catalana que són els que, cada dia, avalen amb el seu vot les retallades contra la classe treballadora al Parlament de Catalunya. Aquesta independència no la vull construir de la mà d’un govern que ha fet de la corrupció (Pallerols, ITV, Cas Palau, etc.) una necessitat estructural per sobreviure en aquest sistema. Aquesta independència no la vull construir de la mà de forces que, a Brussel·les, es posen d’acord per continuar garantint els interessos dels mercats i de la troika per sobre de les necessitats de les persones. Per això, l’11 de Setembre no participaré a la cadena humana de la Via Catalana: perquè no vull anar de la mà a construir res amb la dreta d’aquest país que defensa els mateixos interessos que la dreta espanyola i europea. No tindria sentit ni social ni institucionalment donar la mà que retalla la sanitat pública per garantir el negoci de la privada del conseller Boi Ruiz o la mà de la consellera Rigau que ha retallat l’escola pública fins a fer-la subsidiària de la privada concertada.

Amb qui vull construir aquesta independència? També ho tinc clar. Aquesta societat lliure dels mercats, de la corrupció, de les injustícies i de les desigualtats la vull construir amb gent com el SAT d’Andalusia, que expropia material escolar o aliments per garantir el repartiment equitatiu d’aquests productes de primera necessitat; amb gent com AGE (Alternativa Galega de Esquerda) a Galícia, que li diu clarament al president de la comunitat del PP Alberto Núñez Feijóo que és un ‘narco-president’; o amb gent com IU a l’Estat espanyol que ha portat davant dels Tribunals un govern corrupte com el de Mariano Rajoy. Però també amb gent com Syriza, a Grècia, que encapçala la lluita del sud d’Europa contra la troika; amb gent dels moviments de revolució pacífica i social de Sudamèrica que ens demostren, des de la pràctica, que sí que hi ha alternativa; o amb la gent dels partits de classe, anti-neoliberals i transformadors de Portugal que estan intentant evitar que amb diners públics es financi l’ensenyament privat. Amb aquesta gent és amb qui vull construir una nova democràcia que deixi de ser estètica, com ho és ara, i que sigui autènticament participativa per a què ho puguem decidir tot. I és que, com diu la tradició marxista, tinc molt més a veure amb un obrer de Sevilla, de Bilbao, de Milà o de Berlín que no pas amb un burgès de Barcelona.

Tot i això, sento la necessitat de sortir al carrer i cridar ben alt i ben clar que defensaré el dret a l’autodeterminació de tots els pobles del món i, per tant, també del meu. El dret a l’autodeterminació és inalienable a qualsevol poble, per democràcia i per dignitat. No s’hi valen arguments econòmics, financers ni empresarials. Per això, l’11 de Setembre participaré a ‘Encerclem La Caixa’. Perquè defenso el dret a decidir del meu país (independentment de que, després, a la consulta, el meu vot sigui un o un altre) i perquè no vull que ni Catalunya ni cap altre poble del món estigui sotmès sota el jou dels poders econòmics i financers. Per aquest motiu, la imatge potent de la classe treballadora encerclant la principal entitat financera de Catalunya, La Caixa, dient que no ens sotmetrem a la seva voluntat i exigint la sobirania del poble és la que crec que ens fa falta com a país. A més, aquest setge social i polític a La Caixa ho faré de la mà de gent com en Josep Bel, sindicalista de Telefónica, en Marc Casanovas, de l’Assemblea d’Interines, en Diego Cañamero, del SAT-Andalusia, la Sònia Farré, de l’Auditoria Ciutadana del Deute, l’Edu Lucas, Activista a l’Hospital de Sant Pau o en Jaume Botey, impulsor de la Renda Garantida Ciutadana. Amb aquesta gent sí que vull construir un país que sumi cap a una Europa social dels pobles i resti d’aquesta Europa econòmica dels mercats que estan construint entre quatre.

En resum, participaré a l’'Encerclem La Caixa' perquè ha esdevingut, amb personalitat pròpia, la confluència de la defensa del dret a decidir i de la justícia social. Aquesta és la síntesi que sempre ha defensat la tradició política de la qual provinc: no existeix la construcció social de Catalunya sense construcció nacional, i no es donarà la construcció nacional de Catalunya si no hi ha construcció social. A partir d’aquí, vull anar de la mà dels treballadors i treballadores d’Andalusia, de Galícia, del País Basc, de Castella, de Flandes, de Bavera, d’Escòcia, de Frísia, de la Ligúria, de Normandia, de Valònia o de tants altres pobles europeus a construir una societat socialment i econòmicament més justa. Jo ho tinc clar, l’Onze de Setembre ningú no em manipularà perquè forma part d’un mateix escenari: la lluita de classes.