Xoc de cargols

El 9 de novembre del 2014 queda lluny. Molt lluny. Tots serem un any més vells. Vés a saber on serem. Alguns no hi arribaran vius. Hi ha una persona, però, que sap on serà. O almenys n’està convençut, després d’haver signat un contracte laboral amb qui podia renovar-li la feina durant un parell d’anys més. No em refereixo a Andrés Iniesta o Xabi Alonso. Estic parlant d’Artur Mas i del seu soci, Oriol Junqueras. Artur Mas continuarà com a president de la Generalitat perquè ERC li aprovarà els pressupostos, amb la qual cosa s’assegurarà l’estabilitat del Govern un any més i, si cal, prorrogar-lo un altre.

Per aconseguir aquest aval, Mas s’ha tret de la màniga una doble pregunta impossible per un hipotètic referèndum sobre el futur de Catalunya. No hi ha cap professor de Dret Públic o Constitucional que trobi sentit i rigor en la famosa pregunta en arbre, però Junqueras hi ha trobat l’excusa adequada per anar fent via en el “procés” sobiranista.

Un “procés” que ara se’n va de vacances de Nadal. Hi havia pressa per salvar els pressupostos i la cadira de Mas, però no tanta per fer front als problemes que afecten dia a dia als catalans.

Alguns parlen de xoc de trens. L’expresident del govern espanyol, Felipe González, de xoc de transatlàntics. Fins i tot, el sociòleg Manuel Castells ha estat el primer en posar per escrit i publicar-ho en un mitjà de comunicació convencional que preveu que el xoc acabarà amb alguns incendis i morts. Però jo tinc la sensació que anem cap a un xoc de cargols.

Ni Mas ni Rajoy tenen pressa ara. Ja els va bé el ritme que porta el “procés”. Alentir-lo fins el novembre els donarà aire. Mentre, l’un podrà dedicar-se a desviar l’atenció d’altres problemes denunciant l’egoïsme independentista o aprovant lleis troglodites com la de l’avortament. L’altre podrà continuar furgant en la ferida oberta dels socialistes catalans, dividits internament entorn aquesta qüestió, a base de portar el debat als consistoris, consells comarcals, diputacions i, si cal, a les escales de veïns.

Perquè no els diguin que no d’entrada i poder mantenir el debat viu durant uns quants mesos (vacances de Setmana Santa i estiu, incloses), el portaveu del Govern de la Generalitat, Francesc Homs, ja ha dit que el decret de la convocatòria de la consulta es firmarà el més tard possible. El més tard possible és el 30 de setembre.

Luis del Olmo demanava en una entrevista recent que “acabi aviat el malson sobiranista”. Si depèn de CiU-ERC li caldrà paciència. Molta paciència. Com a milions de catalans, independentistes o no. Els cargols no tenen pressa.