Podemos se centra a aconseguir una victòria sobre el PSOE a Catalunya per encarrilar les generals
Catalunya Sí que es Pot començar a gestar-se fa quatre mesos amb l'alta aspiració de ser una candidatura amb possibilitats de disputar la victòria a la llista d'Artur Mas. El terratrèmol municipalista de maig i el sondeig del GESOP de juny asseguraven que sí que es podia, i ambdues coses van trencar el gel entre Podem i ICV-EUiA, que aviat van llançar la seva aposta conjunta per aconseguir-ho. Però els esdeveniments posteriors han rebaixat de forma gradual les expectatives. Primer va ser la cristal·lització de la llista de Junts pel Sí, amb CDC i ERC, que va deixar els d'Igleisas sense possibilitats d'una victòria absoluta. Ara les enquestes també apunten que la llista liderada per Lluís Rabell tindria difícil superar a la de Ciutadans, que competeix en ple ascens i posicionada clarament en el debat nacional que ve marcant la cita electoral.
La batalla pel tercera posició, que es creia impossible per Iceta, ha ressorgit en els últims dies de campanya en vista de les enquestes. L'equip de Rabell esgota els minuts per assegurar una victòria clara sobre el PSC, que malgrat esperar els pitjors resultats de la seva història podria esmorteir la caiguda quedant per sobre dels 15 escons. Les catalanes s'han convertit en un assaig general de les eleccions a Corts espanyoles, amb tots els líders estatals implicats, i Iglesias necessita un marge contundent sobre la marca socialista per posicionar-se amb comoditat a la graella de sortida davant les generals. En cas contrari, Podem corre el risc que el 28-S es subratlli la caiguda que sembla experimentar en terreny estatal.
Iglesias vol obtenir una victòria psicològica a Catalunya amb la qual encarar tant les eleccions com una eventual negociació postelectoral amb el PSOE. Però no es tracta només d'un triomf moral. Un dels graners de vot tradicionals del PSOE és Catalunya, i per Podem és un objectiu estratègic tancar-li a Sánchez les possibilitat de mantenir-lo. Si la seva formació no és percebuda pels catalans com el vot útil d'esquerres podria tornar a decantar-se cap al PSOE a les generals per assegurar el tret de treure a Rajoy de la Moncloa.
Durant les últimes setmanes el líder de Podem ha atacant de front a dos electorats: l'abstencionista en les catalanes i el tradicional del PSC. Per al primer grup, que habitualment no vota a les catalanes però sí en les Generals, Catalunya Sí que es Pot ha llançat en reiterades ocasions el missatge que un vot a Rabell val per “fer fora Rajoy”. Amb això pretenen empènyer a les urnes als votants que quan pensen en canvi pensen en el marc estatal. Per al segon grup, el de l'electorat tradicional del PSC, Catalunya Sí que es Pot envia un missatge de forta polarització en l'eix esquerra-dreta, igualant a Ciutadans i Junts Pel Sí amb el PP, mentre obre els braços als votants socialistes. “Benvinguts a casa”, ha repetit Iglesias en els mítings als electors defraudats amb el PSOE.
Iceta ha contraatacat centrant-se en demostrar que un canvi a Espanya passa per un PSOE renovat. El candidat socialista ha exhibit durant dues setmanes als presidents autonòmics del seu partit que van ser artífexs de la transformació del mapa electoral el passat 24 de maig. L'aragonès Javier Lambán, la balear Francina Armengol, el valencià Ximo Puig o l'andalusa Susana Díaz han acompanyat Iceta a la ruta, presentats com els nous líders socialistes que demostren que en molts punts d'Espanya hi ha coincidències i proximitat amb la població catalana. I amb tots ells, un omnipresent Pedro Sánchez que, com Iglesias, ha aprofitat el 27-S per fer-se conegut entre l'electorat català.
Implicació personal d'Iglesias
El líder de Podem va arribar a Catalunya fa just dues setmanes i es va ficar de ple en la campanya, començant per la localitat obrera de Rubí. Allà va llançar el missatge que es convertiria en leitmotiv de la campanya: “Votar Catalunya Sí que es Pot és votar Podem”. El trencaclosques que Iglesias tenia davant seu era com compaginar la utilització de la seva figura personal per fer surar Catalunya Sí que es Pot i, alhora, preservar-la per no arribar cremat a les generals si els resultats la nit del 27-S no eren els esperats. Durant els últims dies s'ha pogut comprovar que Iglesias ha apostat de forma clara per implicar-se fins al fons en aquesta campanya, deixant de banda el risc a la seva imatge personal.
No ha estat l'únic líder estatal. També la seva contrincant directa en l'espai dels partits emergents, Albert Rivera, ha acompanyat amb freqüència a la candidata Inés Arrimadas, un tàndem que se sap amb avantatge per jugar a casa. No obstant això, sigui per la seva irradiació personal o per la manca d'ella del candidat de Catalunya Sí que es Pot, en molts moments de la campanya Iglesias ha eclipsat completament a Lluís Rabell, fins al punt que ha estat el vallecà qui ha donat les entrevistes amb més visibilitat i qui ha deixat la major part de titulars.
Els problemes que la campanya catalana li poden implicar a Iglesias en l'escenari espanyol a mitjà termini no només tenen a veure amb els resultats. La seva sobreexposició l'ha portat a donar alguns missatges que poden resultar conflictius fora de Catalunya, com assegurar que Catalunya és “un altre país”, la seva defensa del model lingüístic català o la seva manifesta voluntat de canviar la constitució per recollir el dret a decidir dels catalans. De fet, aquests aspectes ja estan sent aprofitats per Ciutadans, que no perd ocasió de pintar a Iglesias de tebi en relació a la independència.
