Catalunya aprova la llei de mesures contra els desnonaments i la pobresa energètica promoguda per la PAH
Catalunya ja té una llei de mesures urgents per combatre els desnonaments i la pobresa energètica. La Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que van impulsar fa més d'un any la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), l'Observatori DESC i l'Aliança contra la Pobresa Energètica ha estat aprovada al Parlament aquest dijous per una àmplia majoria formada per CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA, Ciutadans i la CUP. Inclús el PP ha votat la llei, tot i rebutjar-ne alguns punts en vot particular.
La Cambra catalana ha recollit el guant dels activistes per l'habitatge -i els 140.000 signants de la iniciativa- per donar llum verda a una norma que força a les entitats financeres i els grans propietaris –sota amenaça de multa– a facilitar un lloguer social durant un mínim de tres anys a les persones que estiguin a punt de perdre la casa, ja sigui per l'impagament d'hipoteca o de lloguer. El lloguer social, a més, no haurà de superar el 10% dels ingressos de la família. La llei contempla també mesures de segona oportunitat per a les persones sobreendeutades en relació amb l'habitatge i mesures per ampliar el parc d'habitatges assequibles de lloguer.
“Aquesta és una victòria col·lectiva”, ha proclamat el portaveu de PAH, Carlos Macías, des de la tribuna del Parlament català i mentre desenes d'activistes i afectats per la hipoteca es congregaven a les portes de la Càmera per celebrar la votació. “Davant la inacció dels governs, desobeir lleis injustes no ha estat una elecció sinó una obligació”, ha manifestat, per agrair a continuació als grups la tramitació de la llei i apremiar el Govern per posar-la en marxa.
La iniciativa és hereva de la ILP que va impulsar la PAH al Congrés fa més de dos anys, amb la qual va tractar de regular la dació en pagament i que va quedar diluïda en el seu tràmit parlamentari. Un any després, els activistes catalans van dissenyar una iniciativa legislativa que s'ajustés a les competències de la Generalitat i que, a més, posés el focus en els desnonaments per impagament de lloguer -suposen ja més de la meitat dels desnonaments- i en la pobresa energètica.
Tant és així que l'anomenada Llei de mesures urgents per fer front a l'emergència d'habitatge i la pobresa energètica blinda l'accés als subministraments bàsics –aigua, gas i electricitat–, de manera que quan una família no pugui fer front als pagaments, les empreses subministradores avisaran els serveis socials per determinar si realment la família pateix risc d'exclusió social. Per a aquests casos, segons la nova llei, l'Administració ha d'establir un conveni amb les empreses “per garantir que es concedeixen ajudes a fons perdut” als afectats.
Es considera que una unitat familiar està en “risc d'exclusió residencial” si els seus ingressos no superen en 2,5 vegades l'Indicador de la Renda de Suficiència de Catalunya, això són uns 1.480 euros mensuals.
L'aprovació de la ILP ha estat subjecta a negociacions fins a l'últim moment per resoldre alguns serrells com la definició del que és un “gran tenedor d'habitatge”. Al final, a més dels bancs, hi consten les persones jurídiques titulars de pisos equivalents a 1.250 metres quadrats.
Durant el seu pas pel Parlament, alguns grups van advertir que el Tribunal Constitucional podria tombar la norma, com ho va fer amb el decret antidesnonaments dictada per la Junta d'Andalusia. No obstant això, el que va motivar la sentència desfavorable del TC, l'expropiació de l'ús d'habitatge, no consta en la llei catalana.
Catalunya, la comunitat autònoma que ostenta el rècord anual de desnonaments -un de cada quatre dels que es produeixen a Espanya-, avança amb aquesta llei en la protecció del dret a l'habitatge. Des de 2008 fins a 2013, es van iniciar a Catalunya fins a 98.000 processos d'execució hipotecària.
