El TC paralitza mesures contra la pobresa energètica i els abusos hipotecaris a Catalunya
El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit els recursos d'inconstitucionalitat promoguts pel govern Espanyol contra el Codi de Consum de Catalunya i contra el decret llei que va reformar la llei catalana de comerç per regular els establiments comercials.Les dues normes queden suspeses de forma provisional fins que el Tribunal Constitucional resolgui sobre el fons de l'assumpte en un termini no superior a cinc mesos.
El Codi de Consum va ser aprovat pel Parlament al desembre de 2014 i inclou mesures contra la pobresa energètica i de protecció de les persones que han contractat crèdits i préstecs hipotecaris. Aquest Codi va ser impulsat per suplir un decret que prèviament havia estat suspès pel Constitucional i incloïa garanties addicionals per als ciutadans que contracten crèdits o préstecs hipotecaris, a fi d'evitar clàusules abusives.
L'executiu del PP ha comunicat també a la Generalitat que considera de discutible constitucionalitat alguns articles de la llei contra l'emergència habitacional i la pobresa energètica, aprovada pel Parlament arran de la ILP presentada per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, l'Aliança contra la Pobresa Energètica i l'Observatori DESC, així com la llei de l'impost als pisos buits impulsada per la Generalitat.
De moment les normes segueixen vigents, atès que el govern de Rajoy no ha presentat recurs, a l'espera d'una comissió bilateral per negociar possibles retallades amb la Generalitat. El termini per presentar un recurs a la llei d'emergència habitacional s'acabaria el proper 6 de novembre però s'ajornaria fins el 5 de maig de 2016 a cas que es constitueixi la comissió bilateral.
En risc “l'única llei vigent”
Des del grup promotor de la ILP consideren que, amb el Codi de Consum i les seves mesures de protecció en matèria de préstecs hipotecaris i pobresa energètica suspesos, la llei d'emergència habitacional és “l'única llei en vigor que planteja mesures de protecció i accés al dret a l'habitatge”. Les entitats també insisteixen que estan “plenament convençudes de la constitucionalitat de la Llei 24/2015 i de la necessitat de la seva vigència per aturar l'emergència habitacional”. En la mateixa línia, la Generalitat anuncia que sol·licitarà al Constitucional la suspensió de les normes catalanes impugnades.
Els impulsors de la ILP d'Habitatge asseguren que el govern del PP “qüestiona pràcticament la totalitat de les eines que la llei 24/2015 ha posat sobre la taula per obligar els bancs i les empreses subministradores a assumir les seves responsabilitats davant els efectes més dramàtics de la crisi”. Moltes de les mesures ara qüestionades van ser avalades pel PP català al Parlament.
Les entitats anuncien que impulsaran mesures de pressió “contundents” al Partit Popuar i insten la Generalitat i els Ajuntaments a seguir treballant en l'aplicació de la llei amb els recursos que calguin.
Llei de Comerç
Pel que fa a la llei del Comerç, l'executiu la va impugnar a l'entendre que entra en conflicte amb la normativa europea en prohibir l'establiment d'equipaments comercials fora de zones urbanes.
Segons el parer de l'Executiu, la norma catalana impedeix que hi hagi establiments comercials fora de la trama urbana consolidada, vulnerant el que disposa, amb caràcter bàsic, en la Llei d'Ordenació del Comerç Minorista i a la Llei de Lliure Accés a les Activitats de Serveis i el seu Exercici, prohibició que a més és contrària al dret comunitari.
En el seu plantejament, el Govern va recordar que ja ha defensat l'aplicació d'aquests principis davant de lleis de comerç similars d'altres comunitats autònomes.
