Xavi Castillo: “El públic pot reflexionar a partir de les animalades que jo faig”

Xavi Castillo (Alcoy, 1967) es uno de los showman valencianos del siglo XXI. Con su compañía de teatro, Pot de Plom, o en solitario, se ha hecho un nombre en base a trabajo constante y una crítica mordaz de la actualidad valenciana. Monologista reconocido, fue uno de los artistas que trabajaron en el debú del Circuito Café Teatro San Miguel Valencia.

Hablamos con él, y antes un presentamos un vídeo de su última actuación en el Circuito Café Teatro San Miguel Valencia.

¿Cómo recuerdas aquellos tiempos y el recién estrenado Circuito?

Tinc molt bon record de la primera edició del circuit perquè l’espectacle que jo vaig fer allí era un dels primers monòlegs que jo feia més crítics, més satírics sobre el temes d’actualitat i d’alguna forma també va servir per a que jo consolidara eixa línia de treball. Jo abans havia fet una sèrie de monòlegs, però el que vaig fer a aquell primer any de circuit es deia “La venjança”, i per a mi va ser un punt d’inflexió a l’hora de fer més crítica, de utilitzar més les noticies de la premsa diària i a mi em va servir molt eixe primer concurs.

La compañía Pot de Plom se creó en 1992 ¿Cómo han ido evolucionando tus espectáculos desde entonces? ¿y el público a quien te diriges?

En el 92 realment va ser quan vam fer un espectacle més d’squetches amb Carles Esteve, que era un company meu fundador de la companyia, però ha sigut una evolució lògica de fer espectacles amb un humor digam més de còmic, una miqueta més gestual, la evolució ha sigut lògica a partir de intentar registrar més l’humor de l’actualitat, que ara la gent reconeix tipo “veriueu-ho”, i els personatges més polítics. Jo he anat posant una sèrie de gags, una sèrie de coses i jo crec que és això, no tenim tampoc una metodologia estricta d’humor, ha anat canviant també perquè la societat ha canviat i a mi m’agrada registrar moments potents de l’actualitat, com allò del Gurtel, Bárcenas, tot açò que esta passant a mi em sembla molt teatral, aleshores el que busquem és un poc la teatralitat que poden tindre les coses que anem veient dia a dia .

Que en tu espectáculo hagas parodia de los políticos, iglesia, monarquía… Es algo que te define. ¿Cómo empezaste a parodiar este tema? ¿Hubo algún acontecimiento que te hizo empezar con ello?

No, realment el que passava és que en els monòlegs que jo feia anaven apareixent els personatges, per exemple fèiem monòlegs de la Copa America i de sobte clar, la Rita apareixia per ahí i el Camps. Fa molts anys jo vaig fer un sobre Terra Mítica i clar si tu el que vols fer és broma d’una inauguració d’un lloc tan esperpèntic com és Terra Mítica, pues evidentment comencen a aparèixer tots: Zaplana, la Rita, el Príncipe i sense adonar-me vaig començar a clavar al Papa o al Rei. No era una cosa meditada simplement jo utilitzava els personatges per a contar l’historieta.

¿Te han representado alguna vez con un ninot durante las fallas?

Mmmm que jo sàpiga com a ninot no he vist que m’hagen representat el que si se és que s’han utilitzat frases que me caracteritzen com “Això ho pague jo” del meu personatge del capità moro.

¿Qué diferencias encuentras a la hora de actuar en café teatro a en grandes teatros u otros espacios?

Les vegades que jo he actuat al Circuit Café Teatre he treballat molt a gust. Jo en realitat la forma que tinc de treballar és oferir el mateix espectacle en un cafè teatre que en un auditori. Podem canviar les llums o pot canviar la forma de col·locar una escenografia, però realment la meua forma de contar les coses no varia del Teatre al Café Teatre, aleshores jo crec que això el públic en el fons ho aprecia i ho agraeixen, intente oferir en Café Teatre algo que siga teatral, intente utilitzar una sèrie de vestuaris, unes màscares, de retalls de premsa o que hi haja una mínima escenografia.

Tu principal público se encuentra en la Comunitat Valenciana y y Catalunya donde ya has recorrido infinidad de salas de teatro, locales, espacios públicos…¿Te ves haciendo una gira a nivel nacional?

Home no tindríem cap problema el que passa és que el meu canal de distribució esta molt centrat en València, Catalunya i Balears, però jo sí que em veig en una gira més àmplia i també els temes que estic tractant són molt nacionals i internacionals vull dir, que parlar de Ana Mato, per eixample és universal.

Has publicado un libro, tienes una serie online y espectáculos en directo ¿Qué te queda por hacer?

Jo no tinc eixa sensació d’haver arribat a cap lloc. El meu caràcter i digam el caràcter de la companyia, perquè jo represente a una companyia, no sóc una individualitat, darrere de mi hi ha una gent, som un equip de gent Pot de Plom Teatre, nosaltres estem fent marxa, anem fent espectacles, intentem vendre eixos espectacles, intentem que arriben al públic, intentem que siga atractiu però bueno ens queda per fer tot, el plantejament és de continuïtat i ja està.

Al tener tantos seguidores, ¿Eres consciente que generas, aún sin pretenderlo, una corriente de opinión y por lo tanto eres un personaje influyente de cara a la decisión de voto? ¿Se te ha acercado algún partido político para que simpatices con ellos?

oooh, bona pregunta. Realment no crec que la meua opinió tinga influència en ningú. Jo crec que és més una funció lúdica la gent se riu molt i si que és de veres que poden reflexionar sobre coses a partir de les animalades que jo faig damunt de l’escenari, però no crec que això puga influir en la decisió de vot de ningú. I de tota manera les voltes que els partits han intentat que jo fera campanya amb no ha eixit bé la cosa. Jo en un moment donat de la meua trajectòria teatral, vaig decidir no fer campanya en cap partit polític. Un altra cosa és que jo puga actuar en actes que organitzen alguns partits, perquè hi ha pobles que l’acte cultural l’organitza el Bloc o Esquerra unida o el PSOE però jo campanyes polítiques no m’agrada fer. Jo no estic en cap partit, no sóc militant de cap partit i lo que m’agrada és dir les coses en tota la llibertat del món i sempre que entres en la estructura de un partit hi ha limitacions, hi ha una censura, hi ha un pensament i hi ha unes directrius de partit a les quals jo no podria sotmetre’m, no crec que siga jo un bon element de cara a un partit polític, de fet hi ha partits que me eviten.

Aunque es evidente que el PP se lleva la gran parte de tus azotes ¿también te da tiempo para hablar de los otros partidos? ¿En qué medida lo haces? y sobre Podemos? ¿Has tenido tiempo de tener alguna opinión.? ¿Hablas de ellos en tu espectáculo?

El tema del PP és perquè és un poc inevitable perquè nosaltres portem molts anys al País Valencià governats pel PP . Però hi ha un tipus de correcció política que a mi em sembla molt perillossa, hi ha gent que m’ha dit “ eh! Per què no dones una de calç i una d’arena?” jo pense que si faig broma, o sàtira o burla de un polític X és perquè m’agrada, em fa molta risa, evidentment si governaren els altres pues estaríem fent broma dels altres m’entens?

El tema de Podemos, no l’he analitzat però evidentment és una cosa que esta ahí, el que jo com a espectador veig és una persecució brutal, que és una barbaritat la forma en que li estan buscant trobar qualsevol error que puga cometre eixe partit o qualsevol membre d’eixe partit, a cap partit li han estudiat en tant de detall el seu programa econòmic entre altres coses perquè no el tenien, vull dir perquè el partit que esta ara governant mai ha tingut programa econòmic ni ens hem enterat de quin era. El resum de la meua opinió de Podemos seria molt clar, jo no se massa bé per on aniran les coses però només per lo que els molesta a tots, esquerra i dreta, jo crec que ja val la pena que existisca això. De tota manera hi ha coses qüestionables evidentment de Podemos i coses que anirem veient cara a les eleccions i nosaltres com a persones que fem teatre i que fem sàtira d’actualitat només podem que observar.

¿Cómo se presenta el 2015? ¿Alguna propuesta nueva para el público valenciano?

La proposta per al 2015 és continuar buscant bolos i oferint espectacles. La novetat és que estem treballant en una línia un poc més familiar perquè ens agrada molt el món de les rondalles i contar històries per a xiquets i a la companyia Pot de Plom, estem recuperant un poc també eixa línia. Ara estem treballant en un espectacle que es diu “ Histories medievals”, és la oferta més familiar, i a banda continuar amb el “ Veriueu-ho” i amb els monòlegs