‘Insomni’, un artefacte literari per combatre les nits de vigília

Deia Estellés que les hores de dormir i descansar, les que duen aparellada la quietud i el silenci, no eren les millors per a escriure coses amables. I no pareix haver estat mai sol en aquest pensament. És molt probable que els hàbits d’escriptura marquen l’entonació d’una veu literària.

Al cap i a la fi, no eren amables molts dels versos de Sylvia Plath, que tenia per costum escriure entre les quatre i les cinc del matí. Tampoc els de Balzac, que sempre escrivia a partir de la una de la matinada i si ho podia fer en la foscor, millor. O els textos de Nabokov i de Kafka, que aprofitaven les hores de vigília per deixar-se endur pels seus pensaments. Per intentar atrapar-los i traduir-los sobre el paper, sense por a les conseqüències.

Això és tot just el que li passa al protagonista d’Insomni. Un llibre il·lustrat que transita pel poemari, la col·lecció de relats o el llenguatge del còmic, però que no esdevé cap d’ells. Cèsar Martí i Daniel Olmo han aconseguit un artefacte literari amb una veu tant particular com ferotge. Un llibre especialment pensat per llegir a les tantes de la nit.

45 relats, 45 nits sense dormir

El protagonista d’Insomni pateix el trastorn que dóna nom al llibre. Té greus dificultats per poder agafar el son però, a les nits, no es queda de braços plegats. Escriu. Transforma la vigília en històries.

Cèsar Martí, l’autor del llibre, també pateix d’insomni, però confessa que ell no fa com el protagonista de la seua novel·la il·lustrada. “Quan pateixes d’això moltes vegades no tens ganes de res. La majoria de textos naixen d’aquelles hores que estàs al llit pensant i donant-li voltes a certes idees. Però no les escric aleshores... per falta de forces”.

Cèsar és programador informàtic especialitzat en desenvolupament web de professió, però per afició ha escrit tota la vida, des que era un xiquet. Vora 2009 va començar a penjar alguns dels seus textos a un bloc. Relats que van tindre una més que bona rebuda a escala local i que el van animar a seguir treballant el seu talent literari. Prompte la idea de reunir i publicar-los pren forma al seu cap.

“Al principi volia fer-ho de forma cronològica, del primer relat que vaig escriure fa anys fins al darrer, unes setmanes abans de publicar aquest llibre. Però pensant en com organitzar i lligar tot el material, no ho veiem clar”. Parla en plural quan es refereix a les decisions que van prendre conjuntament ell i Daniel Olmo, dissenyador i il·lustrador professional que fa anys realitza projectes editorials de tot tipus, des de còmic fins a la novel·la gràfica.

L’antic bloc de Cèsar s’anomenava Insomniador, en honor a allò que patia totes les nits. I foren aquestes hores d’obscuritat i angoixa les que li van donar la clau per a l’arquitectura interna del llibre: “necessitàvem un estil de nocturnitat. L’insomni era el que lligava tots els textos. Així que vam convindre en ordenar el llibre per, diguem-ne, les fases emocionals que un passa quan no pot dormir”.

Això converteix el seu llibre en una muntanya russa emocional on tenen cabuda relats quotidians envers la seua localitat -La Pobla de Vallbona-, i històries de caire humorístic però també reflexions sobre les relacions de parella contemporànies, la mort, el desencís generacional o la situació política actual.

Insomni no és, ni pretén ser, una lectura conseqüent ni congruent, més aviat una experiència lectora que fuig de les tonalitats monocords per a arrenglar al lector amb les sensacions que desperta, malgrat la redundància, l’insomni. “Depenent del moment vital et surt una cosa o una altra. Els textos més alegres estan junts perquè de vegades et sents eufòric a altes hores de la nit, i el mateix passa amb els textos neutres, els més profunds, que parlen d’amor o d’angoixa... tot conforma un recorregut que fa que el llibre mateix tinga estadis creatius”.

Micromecenatge i dolça solidaritat

Cèsar Martí i Daniel Olmo comparteixen més d’una afició. Explorar els paratges naturals de les seues comarques n’era una i, junts, la van plasmar a Introducció als esports de muntanya, un llibre que ambdós publicaren mitjançant un Verkami el juliol de 2014. Aquell projecte, amb format de manual il·lustrat, va superar amb escreix l’objectiu que els calia per a autoeditar-se.

Però el projecte d’Insomni, anterior a aquesta primera aventura de crowdfunding, era radicalment diferent i calia plantejar-se com podien publicar un artefacte literari d’aquest tipus. Després de contactar amb diverses editorials i barallar-se amb el destí, ambdós van arribar a la conclusió que el micromecenatge era el sistema que més podia ajudar-los.

“Tant Daniel com jo creiem en l’autogestió. Volíem, en certa mesura, moure’ns al marge de les editorials per diverses raons. D’una banda perquè no som gent coneguda. Si fórem Xavi Sarrià o Feliu Ventura, doncs igual no ens haguera fet falta fer un Verkami ja que saps que les editorials s’interessaran pel que fas. Però nosaltres no tenim aquest renom”, reflexiona Cèsar Martí. “Per altra, les editorials premen molt en temes de dates, de mides, de format... i nosaltres dos ens dediquem al disseny. Teníem molt clar quin tipus de llibre volíem i necessitàvem tindre cert control sobre el producte final”.

Així que decidiren tornar a fer ús del micromecenatge. No és gens estrany: grups de música valencians ho han fet des de fa anys per tal de traure endavant les gravacions dels seus àlbums. I plataformes editorials com Libros.com compten amb el seu propi sistema d’aportació col·lectiva perquè els llibres que publiquen siguen recolzats públicament.

Amb tot, Insomni naix amb l’objectiu d’aconseguir els 3.000€ que cobririen la impressió d’un llibre amb el gramatge i els color vius necessaris. L’objectiu se supera en un 111% gràcies a les aportacions de 113 mecenes i els 45 relats il·lustrats veuen la llum. A més, ajudats per Saó Edicions, que ven el llibre a la seua pàgina web.

“Quan acudeixes al micromecenatge jugues una mica amb molts factors. T’assegures arribar a la gent que vols arribar però, a més, pots anar creant un boca-orella que fa un efecte de bola de neu”, explica l’autor. “Jo sóc mecenes de molts discs i llibres i uns per altres, crec, que mantenim viva aquesta solidaritat que ens caracteritza a la gent de poble, que ens ajudem en els projectes que tenim. Al capdavall és sorprenent perquè la gent confia cegament en tu. És molt bonic que et compren un producte del qual no saben res, perquè confien en tu com a autor o com a persona”.

No obstant, tampoc es neguen a provar altres mètodes de publicació. Cèsar Martí segueix escrivint i treballant noves històries. I Daniel Olmo segueix traduint en pertorbadores i magnífiques il·lustracions el que passa per la ment de l’escriptor. “Tampoc ens tanquem a res, si arribara el moment de fer un altre llibre, que esperem que arribe, tornaríem a plantejar-nos tocar les portes de les editorials. Però per ara, jo apostaré per l’autogestió i aquesta dolça solidaritat valenciana que tantes alegries ens ha donat”, conclou l’autor d’Insomni.