Joan Deusa, poeta: “La bona poesia busca la veritat”

El poeta Joan Deusa Dalmau, autor de 'Camelot o la poesia social'.

Joan Deusa Dalmau (Gandia, 1993) sembla enfadat amb la poesia. Graduat en Filosofia i Filologia Hispànica per la Universitat de València, va publicar l’any 2016 el seu primer llibre Periplo lapislázuli (Edicions Obliqües). Posteriorment va ser Premi Miguel Hernández de poesia de Daia Nova i finalista, en 2017, del premi Salvador Iborra de Poesia Jove en Català (AELC). Des de 2019, forma part de l’associació d’escriptors Saforíssims i de l’AELC. També és cofundador, amb Juma Barratxina, del projecte digital Poetry Spam, la revista antipoètica de treballadrXs precariXs i desocupadXs, una aposta intergeneracional amb diferents formats i veus poètiques.

Ens trobem per a parlar del seu poemari Camelot o la poesia social (Bromera, 2020), premi Ibn Hafaja Ciutat d’Alzira 2019, en el centre de València, prop de l’Estació del Nord. Acaba d’arribar de Sabadell, on treballa com a professor i porta una maleta amb destinació la Safor. Diu que no li agrada recitar els seus poemes, tampoc vol obrir el seu llibre. Finalment acabem parlant de ‘raves’, de precarietat laboral i d’un teòric complot còsmic contra la poesia.

Camelot o la poesia social, conta el seu autor, es va escriure en un context molt semblant al confinament per la pandèmia perquè estava vivint “un confinament econòmic. Residia en un apartament de la seua família a Gandia amb els estalvis que tenia de l’any anterior i es va dedicar a escriure com aposta vital. “Era un tot o res’. 

La idea d’aquest poemari va nàixer una nit quan el seu amic Juma Barratxina -també poeta-, el va telefonar borratxo i li va dir: “Joan, estic escrivint poesia social”. Llavors, diu, va entendre “tota una sèrie de preocupacions” que li havien passat i que encaixaven “perfectament” amb el terme poesia social. L’origen d’aquest concepte ens transporta fins als anys 50 i 60 i es caracteritza per la reivindicació de temes polítics i socials, en un context protagonitzat per la dictadura franquista i la consegüent mancança de llibertats. Cita dos poetes, Pere Quart i Jaime Gil de Biezma. També trobaríem altres noms com Miguel Hernández, Gloria Fuertes, Gabriel Celaya o Ángela Figuera Aymerich.

Tancat en el seu apartament de Gandia, Deusa comença a escriure aquest poemari rumiat a altes hores de la matinada i inspirat pel seu company d’aventures literàries. El resultat, “versos viscerals”, “poesia surrealista” i la intenció “de provocar una escletxa en el concepte de mal”. Un viatge cap a Camelot on la veu d’un poeta sincer ens proposa endinsar-nos en els seus anhels, les seues ràbies i les contradiccions que sent amb la poesia. Ell es considera “un poeta menor”.

Quins són els poetes menors?, li preguntem. “Són els típics poetes que apareixen en antologies però que no els coneix ningú…”, respon. “Els que no transcendeixen en el temps. La meua poesia no perdurarà perquè els missatges que perduren són massa perfectes i jo no sóc perfecte. La meua aposta és la imperfecció absoluta. O no, no ho sé. A mi no m’agrada com escric… El llibre de Camelot, intente no obrir-lo mai, no m’agrada recitar per això”. [Riu.]

“Però el teu llibre ha estat valorat per un jurat, amb gent a la qual tu admires, i han considerat que era apte per rebre el Premi Ibn Hafaja”, li retruquem. “I per respecte a ells hauria de parlar molt bé del meu llibre, però la veritat és que no. No és l’únic llibre que he escrit, és el que ha tingut sort. Anava a tirar-lo, va guanyar el premi, però si no l’haguera guanyat…”, ens diu.

La tradició literària de La Safor

Hereus de la terra d’Ausias Mach, Joanot Martorell o Roís de Corella, són molts els destacats poetes nascuts a la Safor. El col·lectiu Saforíssims, del qual aquest jove poeta forma part, reivindica aquesta llarga tradició literària que en l’actualitat compta amb una gran diversitat de noms i d’edats, com Josep Piera, Rafa Gomar, Àngels Gregori, Maria Josep Escrivà, Àngels Moreno, Ignasi Mora o Josep Lluís Roig, entre molts altres.

“Per què no t’agrada quan t’encaixen en una nova generació de poetes?”, preguntem. “Perquè considere que quan algú determina un concepte se li atorga una etiqueta de poder literari a eixa generació, de representació d’unes idees”, respon. I afegeix: “En el meu cas, no estic ahí, i els meus amics poetes tampoc, som molt diferents. A Gandia actualment hi ha tres generacions vives de poetes escrivint. Això ho va dir Piera, i Josep Lluís Roig també ho pensa. En teoria la meua és la tercera”.

L’Ajuntament de Gandia es va comprometre aquest 2020 a fixar la data del 3 de març per recordar la figura d’Ausiàs March en el dia del seu naixement. El col·lectiu Saforíssims Societat Literària va ser l’impulsor d’aquesta proposta que inclou ficar una placa homenatge en la residència del poeta.

La identitat és també un dels temes presents en les pàgines de Camelot o la poesia social. Nomenem el programa de televisió Gandia Shore com a exemple del deliri identitari d’una ciutat que, segons el poeta, s’ha convertit “en una platja que serveix per a estiuejar a un col·lectiu que no viu allà i això ha evolucionat en una imatge negativa”.

“Per què dius que t’han extirpat la identitat?”, inquirim. “Quan ixes fora saps que el nom del teu poble es reconeix pel resultat, la conseqüència, que hi ha hagut una colla de lladres en el poder. Però també està el fet que, el Segle d’Or de la literatura en la meua llengua, passa allí, en la meua terra. La història o la literatura és el que més pot dignificar la població de Gandia. Com és possible que no estiga localitzada la casa d’Ausiàs March? Què està passant per a que no siga el motor cultural més potent de la seua zona? Per què la gent no es reconeix o troba la seua identitat ahí?”, es qüestiona.

Part d’eixe aparent malestar està present en aquest poemari on en un dels poemes Deusa diu què ‘Si tenim una altra vida/de cap manera escriurem poesia [...]’. “Estàs enfadat amb la poesia?”, preguntem: “No ho sé… Existeix un malestar. La poesia està considerada com curativa i això em molesta molt; però no, no va de salvar-se, almenys per a mi”.

“Llavors, de què va la poesia?”: “Va de expressar totes les coses que no podem dir de forma quotidiana. Puc dir que aquí hi ha una taula i una dona amb un cafè perquè el llenguatge es pareix a la realitat, igual que assenyales en un dit… Però, com assenyales l’amor, el mal o la justícia? La poesia, o la bona, busca la veritat”.

Poetry Spam, una aposta digital

Continuem divagant sobre poesia, “un dels mons estètics amb més odis interns i amb el pastís més menut”; de la dificultat de publicar en una editorial per a una persona jove desconeguda -o en realitat, per a qualsevol persona-; de les possibilitats que donen els premis literaris -actualment, una de les poques vies per a publicar-, i de les escasses alternatives per a un sector cada volta més colpit per les crisis econòmiques i morals de la societat.

Malgrat tot, Joan Deusa, junt amb altres poetes i poetesses, proposen un nou camí per a la visibilització de la poesia. La iniciativa, creada l’any 2019 junt amb el seu amic Juma Barratxina, es diu Poetry Spam, la revista antipoètica de treballadrXs precariXs i desocupadXs, una aposta per reinventar aquest gènere i obrir-lo a nous públics i espais. 

Aquest estiu van publicar en Spotify i Youtube el segon volum d’aquesta revista digital que tindrà un tercer i últim volum l’any vinent amb la poesia i l’audiovisual com a protagonistes. En aquesta ocasió, proposen un disc d’electrovers, una fusió entre música electrònica, vídeo experimental i poesia, que conclou en un estil únic i fresc amb una intenció: “Passar-ho bé i ballar amb poesia”.

“L’objectiu màxim d’aquest volum era agafar un altaveu i muntar una rave. Fer un recital col·lectiu, quasi ambiental, però ha arribat una pandèmia mundial i no hem pogut fer res. Còsmicament hi ha un complot contra la poesia... Haguera funcionat”, diu aquest poeta de Gandia sense perdre l’esperança.

Sobre este blog

Secció de cultura de l'edició valenciana d'eldiario.es

    Autores

Etiquetas
Publicado el
9 de noviembre de 2020 - 14:28 h

Descubre nuestras apps

stats