Les pel·lícules imprescindibles de la 33 edició de Cinema Jove

Un any més, València torna a ser el centre de les mirades del circuit de festivals de cinema espanyols. Cinema Jove inaugura aquesta nit la seua 33 edició amb molts reptes al davant i voluntats fermes de defensar una proposta editorial enfocada al talent jove i les seues formes de narrar i veure el món.

El festival enceta noves seccions com Beats & Frames, cicle de cinema i concerts al voltant de la cultura de la música electrònica. També reforça itineraris programàtics de caràcter identitari com Digital Jove, jornades dedicades al futur de la creació audiovisual que actualment aplega públic i creadors al teatre Rialto i Las Naves Centre d’Innovació. Sense oblidar la continuïtat de seccions paral·leles com la dedicada repassar les primeres obres de noms consagrats, enguany dedicada a Brian de Palma.

Nou dies que donaran per exhibir res menys que 75 obres a competició: 10 llargmetratges, 52 curtmetratges i 13 webseries. Xifres on caldria sumar totes les obres resultants de la trobada audiovisual de joves, els 20 documentals, live-concerts i obres de ficció de projecció de Beats & Frames, les 7 projeccions especials o les 9 obres retrospectives... Impossible aplegar-ho tot. Per això, rescatem uns quants títols que considerem imprescindibles.

Denmark

Denmark

Perquè l’hem de veure? Són escasses les vegades que una pel·lícula arriba a atényer a l’opinió pública fins al punt de convertir el debat cinematogràfic en debat polític de primer ordre. Kasper Rune Larsen ho ha aconseguit en la seua òpera prima: Denmark ha dut la discussió sobre la interrupció voluntària de l’embaràs als mitjans danesos, astorant el públic més retrògrad i obrint noves fronteres temàtiques al país.

Narra la història de Norge, un jove de 22 anys sense ofici ni benefici que cerca un futur a les esquerdes del sistema mentre perd el temps entre borratxera i borratxera. Un dia, però, aplega a la seua vida Josephine, una noia que diu estar embarassada d’ell.

Quan? Denmark competeix a la Secció Oficial Llargmetratges i es podrà veure el diumenge 24 i el dilluns a la Filmoteca.

Daft Punk Unchained

Daft Punk Unchained

Perquè l’hem de veure? El documental definitiu sobre un dels grups musicals electrònics més importants del món no s’estrenà mai en cines espanyols. Després d’emetre’s a hores intempestives a Canal +, que hui ja no s’anomena així, va arribar a Netflix amb l’estatus de documental de culte ja llaurat. Per sort, Cinema Jove el projectarà en pantalla gran, una oportunitat única pels fans de Daft Punk.

Quan? Es podrà veure el dilluns 25 de juny al Centre del Carme, com a part important del cicle Beats & Frames del festival.

Con el viento

Con el viento

Perquè l’hem de veure? Abans d’estrenar el seu primer llargmetratge, Meritxell Colell ja comptava amb talent provat i una trajectòria impecable. Amb un peu a l’Argentina i l’altre a Espanya, i la migració de llenguatges del documental i la ficció com a marca personal, ha fet cinc curtmetratges, un migmetratge i Con el viento, el seu salt al llarg. El film fou escollit a L’Atelier de la Cinéfondation del Festival de Cannes i recollí unes crítiques excel·lents al seu pas per la passada edició del D'A de Barcelona i la Berlinale, on més d’un la va comparar en poder i senzillesa amb Estiu 1993.

Narra la història de Mónica, una ballarina reconeguda que intenta muntar la seua nova obra a Buenos Aires quan la seua germana li crida per comunicar-li el greu estat de salut del seu pare. Ella fa vint anys que no torna al seu poble natal. Més d’una semblança amb la vida de qui protagonitza el film: la reconeguda coreògrafa i creadora de la dansa del nostre país Mónica García.

Quan? Es podrà veure en dues projeccions especials el dia 25 de juny. A les 11h a la Fimoteca i a les 18h al Teatre Rialto.

The Hungry Lion

The Hungry Lion

Perquè l’hem de veure? Tal com l’energia, el bullying no naix ni es destrueix, es transforma. A l’era digital l’assetjament –escolar o no- i les seues conseqüències no es signifiquen com fa una dècada: hui dia la viralització, la violència a les xarxes socials, la burla pública digital, la cultura troll i les fake news se’ns descobreixen com noves formes de sotmetiment. Així ho fa veure Takaomi Ogata al seu cinquè llargmetratge.

El film segueix la historia de la Hitomi, una noia de qui es diu que ha filtrat un vídeo del seu tutor, empresonat per abús de menors. La mentida acaba tinguent conseqüències tràgiques per a la jove però la història no acaba aquí: salta als mitjans de comunicació japonesos que fan viral la noticia i converteixen un rumor en un debat d’actualitat.

Quan? The Hungry Lion competeix a la Secció Oficial Llargmetratges i es podrà veure el dimarts 26 i dijous 28 a la Filmoteca.

El fantasma del paraíso

El fantasma del paraíso

Perquè l’hem de veure? Si poguérem barrejar en un còctel temàtic, visual i sonor el mite de Faust, la història de El fantasma de l'òpera, les dèries de El retrat de Dorian Gray, i l’estètica kitsch de Rocky Horror Picture Show, el resultat seria El fantasma del paraíso.

Exagerada, absurda i meravellosa, aquest musical de culte és una de les obres més estranyes, lliures i desprejuiciadament pulp de Brian de Palma. Veure-la a l’aire lliure i en pantalla gran ha de ser tota una experiència.

Quan? És la pel·lícula més inclassificable de la retrospectiva que el festival dedica al realitzador. Es podrà veure el dia 25 de juny al Centre del Carme.

Restos de viento

Restos de viento

Perquè l’hem de veure? Amb el seu debut, En la sangre, Jimena Montemayor fou capaç de transmetre una sensibilitat extraordinària a l’hora de tractar els drames interiors dels seus personatges. El seu segon llargmetratge evoluciona del retrat de la joventut quasi adulta a la infància segrestada a un pas del realisme màgic.

La desaparició del seu marit sumeix a Carmen en una profunda depressió que combat –i agreuja- amb alcohol. Desatenent als seus fills, aquests comencen a substituir la figura paterna per una estranya figura de caràcter fantàstic.

Quan? Restos de viento, que forma part de la Secció Oficial Llargmetratges, es podrà veure els dies 24 i 26 de juny a la Filmoteca.

Génesis

Génesis

Perquè l’hem de veure? L’any 2009, un grup neonazi va atacar un campament de gitanos romanesos en Italia. Árpád Bogdán gravà aleshores un documental del fet per a la BBC però el que va descobrir mentre el realitzava, li canvià la vida. Génesis és el resultat d’aquella experiència. Un drama colpidor i sense mitges tintes que ja va remoure consciències a la passada Berlinale. Una història d’un realisme brut que juga amb la proximitat emocional amb l’espectador sense oblidar un simbolisme religiós tan esfereïdor com sorprenent.

En Génesis, Bogdán entrecreua relats: la infantesa d’un noi que s’acaba de manera abrupta al presenciar l’assassinat de la seua família. Una advocada defensa un dels acusats de cometre aquest crim. Les vides del noi i l’advocada entraran en contacte per col·lisionar.

Quan? Génesis, que forma part de la Secció Oficial Llargmetratges, es podrà veure el dimecres 27 i el divendres 29 de juny a la Filmoteca.

#Seguidores

#Seguidores

Perquè l’hem de veure? A pesar de no haver complit els trenta, aquest és el segon llargmetratge del valencià Iván Fernández de Córdoba. Amb la seua òpera prima, l’aventura d’un skater anomenada Cruzando el sentido es recorregué festivals de tot el món. Ara canvia de registre: del drama indie a la comèdia surrealista i retrat de l’actualitat de #Seguidores.

Sara i Erik són dos influencers que viuen permanentment connectats: Internet i les xarxes socials són la seua vida i sense elles s’hi troben perduts. Però tot canvia quan coneixen a Julia i Pep, un parell de hippies que viuen en un bosc. La trobada dels quatre farà florir el debat entre dues formes de veure la vida radicalment diferents. I també... un altra cosa.

Quan? #Seguidores competeix a la Secció Oficial Llargmetratges i es podrà veure els dies 27 i 28 de juny a la Filmoteca.

De Palma

Perquè l’hem de veure? La carrera de Brian de Palma compleix ara les sis dècades. Parlem d’un cineasta en actiu amb més de trenta obres realitzades en un art, el seté, que no conta ni amb segle i mig de vida. És, por moltíssimes raons, una de les figures fonamentals del cinema nordamericà contemporani més enllà de Los intocables de Eliott Ness o Scarface.

Noah Baumbach, un dels realitzadors indies més celebrats del panorama internacional actualment, li rendeix digne tribut en aquest documental gravat durant 10 anys. Ambdós realitzadors reflexionen sobre la carrera del director de Carrie en un artefacte audiovisual pensat per fer les delícies dels cinèfils més aguerrits.

Quan? Es podrà veure com a colofó del cicle dedicat al realitzador: dissabte 30 de juny al Centre del Carme.