La portada de mañana
Acceder
El PP agota su campaña contra los indultos a los presos del procés
Las claves de las notas de Bruselas al plan español para los fondos europeos
Opinión - Techo, luz y votos, por Neus Tomàs

eldiarioCV, per què no?

Em comenta un company d´este mateix mitjà certa polèmica suscitada per l´elecció de CV, en comptes de PV, a l´hora de batejar el naixent mitjà.

I com pense que no es tracta de reobrir cap disputa nominal, sinó d´una tria lligada a l´oficialitat, jo també la subscric.

De fet, vos anime a redescobrir les virtuts amagades de Comunitat Valenciana. Sí, reconec que sona asèptic i veïnal, però no deixa de constituir una manera avergonyida de defugir prejudicis localistes i provincians per a anomenar el nostre territori amb el seu topònim indiscutible, València.

D´altra banda, quina eixida real existia entre l´accidentalisme obsolet de Regne i el políticament connotat País? Al remat, a Emilio Attard no li acabaria per disputar ningú la primogenitura de la fórmula transaccional, però tal volta va tindre l´èxit pòstum de satisfer la gran majoria de valencians, és a dir, tots els que desitjaven enviar a pastar fang simètricament els dos bàndols irreconciliables.

Protegides les velles reminiscències nominals i la llibertat d´expressió pel circumloqui del preàmbul estatutari, cal fer l´esforç també de posar en relleu els bandejaments dels prejudicis. Per una qüestió d´higiene analítica. El primer, que el mer ús de País Valencià no adscriu indefectiblement l´emissor als camps del progressisme i el nacionalisme; el segon, que la construcció d´una autonomia inclou, però també supera, les respectables ideologies esmentades.

Massa temps hem arrossegat estos estigmes, derivats d´una comprensible confusió de conceptes sorgida arran de la improvisada transformació durant el tardofranquisme dels partits d´esquerra espanyols, els quals mutaren del seu jacobinisme proverbial a un nacionalitarisme epidèrmic.

A més a més, gastar Comunitat Valenciana i imprimir alhora força reivindicativa a un programa no és un oxímoron, com es pot comprovar en les pràctiques de la puixant formació Demòcrates Valencians.

Els més de trenta anys d´institucions autonòmiques han consolidat determinats consensos bàsics de la valencianitat i, tot i que també podríem asociar-los al regionalisme banal –Flor dixit-, preferix identificar-los amb la defenestració dels apriorismes més dogmàtics.

En este sentit, jo no vaig a tirar mà de cap aforisme per a dir-vos el que serà o no serà la nostra terra, sinó que ara per ara només vull felicitar a eldiarioCV per la seua decisió i, personalment, fer examen de consciència per a no reincidir en estes disquisicions, especialment amb la que està caiguent.

Excusatio non petita, accusatio manifesta.

Etiquetas
Publicado el
24 de octubre de 2013 - 19:17 h

Descubre nuestras apps

stats