“El feminisme poderós i blanc s’oblida de les dones gitanes”

Qualsevol dona que pertanga a un col·lectiu discriminat és doblement discriminada. Per ser dona. En el cas de la població gitana, les dones s’enfronten a una infinitat d’estereotips, la majoria associats a la marginalitat: delinqüència, prostitució. Fins i tot l’Academia Española de la Lengua va modificar per pressió social la definició de gitano, afegint que trapacero suposava un terme pejoratiu.

Feminista, gitana i de classe treballadora, Josefa Fernández (Ontur, Albacete, 1986) és treballadora social i actualment coordinadora del Programa Calí, un projecte promogut per la Fundación Secretariado Gitano per la igualtat de les dones gitanes. La responsable participa a Alacant en les primeres jornades de feminisme romaní a la Comunitat Valenciana, coordinades des de la Conselleria de Polítiques Inclusives, una setmana d’activitats destinades a fer pedagogia sobre la discriminació, la situació de les dones gitanes i les seues aportacions al feminisme.

Pregunta: El desconeixement sobre la realitat del poble gitano a l’Estat espanyol és abismal. Amb quins estereotips es carrega a les dones gitanes?

Hi ha massa desconeixement sobre el poble gitano i sobre la diversitat que hi ha dins seu i entre les dones gitanes. Les dones gitanes som diverses, no hi ha una única realitat entre nosaltres. Estereotipar-nos a un sol model de vida és negar-nos i no reconéixer-nos.

Sobre nosaltres recauen molts més estereotips, no s’ha d’oblidar que en moltes de nosaltres interseccionen molts factors, per la qual cosa som susceptibles de viure discriminació múltiple. Aquests estereotips continuaran existint mentre no se’ns reconega com a subjectes de drets, mentre la nostra història com a poble i les nostres aportacions a la història com a dones no es tinga en compte en els llibres de text o no se’ns permeta ocupar espais de poder.

S’integren aqueixos estereotips en el discurs feminista? De quina manera?

Per descomptat. Hi ha dones paies que vénen a dir-nos a nosaltres que hem d’educar els nostres homes perquè són masclistes. És que no hi ha masclisme en la societat en general? És que el sistema en què vivim i la societat no és patriarcal i masclista? El masclisme està pertot arreu i no és una cosa cultural. Això, a més de masclista i paternalista, és discriminatori.

El moviment feminista integra les perspectives de les dones gitanes? Hi ha un feminisme antiracista potent a Espanya o encara persisteixen els prejudicis envers la cultura romaní?

No sempre, no tots. Alguns sí, però en general s’obliden de nosaltres. També cal dir que no hi ha un sol moviment feminista. Hi ha molta diversitat en això. El poderós, el blanc i/o paio sol oblidar-se de nosaltres, de les gitanes i de la resta de dones racialitzades.

Hi ha moviments feministes racialitzats i entre nosaltres hem de donar-nos suport. La sororitat entre nosaltres ha de ser prioritària. Perquè les dones afrodescendents, musulmanes, llatinoamericanes, gitanes… sabem què és viure amb la càrrega de la discriminació múltiple, la que fa la teua vida molt més difícil. I cal deixar clar que aqueixa dificultat no la vivim dins de la nostra cultura: la vivim i ens l’exerceixen des de fora.

Un dels objectius del Programa Calí és millorar la qualitat de vida de les dones gitanes. Com es poden apoderar?

El projecte treballa per a la igualtat i per la igualtat. És un programa que posa el focus a millorar la situació de desavantatge que viuen moltes dones gitanes (pel tema de la discriminació múltiple), per la qual cosa un dels seus objectius és fomentar el seu apoderament. Però la igualtat no és només cosa de dones, per això treballem també amb la resta de la societat: homes i dones, gitanos i paios, i amb els poders públics per fomentar i aconseguir aqueixa igualtat real i efectiva per a totes i tots, per descomptat per a les dones gitanes també.

L’apoderament l’aconsegueixen elles, les participants, i nosaltres els donem suport i les acompanyem. Elles són les que decideixen com i quan. Cada persona s’apodera d’una manera, i ací preval el que elles decidisquen. L’apoderament és un procés, no s’aconsegueix d’un dia per a un altre. Un dels valors del Programa Calí és la sororitat, el suport i el reconeixement que ens donem entre dones, ja que tant participants com professionals som la majoria dones gitanes.

Calí compta amb 30 professionals a tot Espanya, de les quals 25 som dones gitanes professionals de la intervenció en igualtat, tant de gènere com de no-discriminació.

Algunes activistes consideren que el poble gitano té el seu propi patriarcat. Els rols masclistes són diferents?

Per a mi, el patriarcat, el masclisme i els rols de gènere no són qüestions culturals, sinó socials i econòmiques. La irrupció del capitalisme en les nostres vides ha fet que tot això s’acresca.

Encara que això ens afecta totes les dones del món, a nosaltres, les dones gitanes, ens afecta d’una manera més gran, pel tema de la interseccionalitat i la discriminació múltiple. Ho vivim dins i fora de la nostra comunitat.

L’Estratègia Nacional per a la Inclusió Social de la Població Gitana a Espanya (el pla 2012-2020) ha estat criticat des de diversos sectors. A vosté, què li sembla?

Crec que és important que l’estratègia existisca, perquè suposa que estiga en l’agenda política i que els poders públics sàpien que són ells els màxims responsables i competents perquè desaparega la desigualtat que viu una gran part de la població gitana, per a vetlar per l’accés als seus drets i a la plena ciutadania. Però, perquè siga efectiva, s’ha de tenir en compte la diversitat de situacions que hi ha dins del conjunt de la població gitana espanyola i, per descomptat, tenir en compte no sols el tercer sector sinó les i els professionals gitanes competents en el tema. Si nosaltres no estem implicats en l’estratègia, la visió de la realitat serà parcial i inexacta.

Hi ha una agenda política amb els problemes de la societat gitana?

De vegades apareixem en les agendes polítiques, però són poques vegades i se’ns hi dóna poc pes i presència. És important que se’ns hi done presència a les persones gitanes i sobretot que no se’ns impedisca ocupar espais de poder. Si es fa, que es faça bé.

Les polítiques d’inclusió que vénen implementades des dels serveis socials i giren al voltant de l’alfabetització o de cursos per a algun ofici sovint són assenyalades com a mesures amb tint marginal Són prou? És la política d’inclusió paternalista?

Desafortunadament, sí. Pensa que partim des del desconeixement que es té sobre nosaltres i a això sumem que, quan s’elaboren aqueixos plans, polítiques i la resta, no se’ns té en compte ni com a persones ni com a professionals. Per això ens trobem que la major part d’aqueixes mesures preses no s’ajusten a la realitat, a les necessitats que les persones gitanes tenen i, molt menys, als nostres interessos. Poques vegades a aqueixes persones se’ls pregunta ‘Tu què vols? Què t’agradaria?’

A les persones cal reconèixer-les i tenir-les en compte, ja que parlem de les seues vides i, per descomptat, donar-los suport en les seues decisions. Si el professional o la professional imposa els seus criteris i objectius sense tenir en compte el punt de partida de cada persona, la seua situació personal i/o familiar i sense preguntar-li que vol per a si mateixa, ens trobarem amb polítiques i intervencions paternalistes i abocades al fracàs, cosa que genera més desigualtat.

Les dones gitanes sabem què volem, tenim idees i veu. Moltes necessitem suport i reconeixement. Si em vols ajudar, primer pregunta i tin-me en compte, no m’imposes el que tu vols per a mi perquè sóc jo la que decidisc per mi. Potser això servisca per a tu o per a altres dones, però probablement per a mi no.

Es tenen en compte les veus de les dones gitanes i les seues necessitats a l’hora d’elaborar polítiques d’inclusió?

No. Ací em remet a la resposta anterior. No se’ns pregunta quines són les nostres aspiracions i opinions. Es pensa què és el millor per a nosaltres i s’actua basant-se en el que els altres creuen.

I nosaltres, quan ens expressem? Polítiques per a nosaltres però sense nosaltres és el mateix que tot per al poble però sense el poble. No es pot continuar pensant que no estem preparades per a decidir perquè ho estem i fa molt. L’apoderament de moltes dones gitanes és una cosa real.

Calí ha estat un projecte innovador per a la integració de les dones gitanes. Què el diferencia de la resta? Quins resultats han obtingut?

És innovador perquè és un projecte que treballa la igualtat des de diferents línies i amb tota la població. Té en compte la interseccionalitat i la múltiple discriminació que vivim les dones gitanes. Per això treballa la igualtat de gènere i la igualtat de tracte i no-discriminació.

Com deia abans, es treballa amb dones i homes, amb gitanos/es i paios/es i a més es fan formacions a agents clau que intervenen amb la societat i amb els poders públics. Insistisc, la igualtat és cosa de totes i tots.

Però a més és innovador perquè no engloba les dones participants en una mateixa línia de treball, sinó que parteix des de la necessitat i el punt de partida de cada una. Desenvolupem el que anomenem itineraris sociopersonalitzats, en què estan implicades tant la dona participant com la professional. Això el diferencia de la majoria dels programes que es desenrotllen amb dones gitanes.

Els resultats van sent molt positius tant qualitativament com a quantitativament. Esperem que fins al 2019 participen en el nostre programa 2.415 dones. En un any i mig de programa hi han passat 1.200 dones i 700 homes. Estem molt contentes amb els resultats obtinguts.