L’excavació de la fossa de Paterna localitza 77 cossos de represaliats pel franquisme en dos mesos de faena

L’equip d’arqueòlegs, antropòlegs i documentalistes d’Arqueoantro que excava la fossa 111 del cementeri de Paterna (València) ha localitzat en poc més de dos mesos de faena els cossos de 77 represaliats pel franquisme. L’excavació ha arribat fins a la segona saca d’afusellats, del 6 d’abril de 1940, de la qual formaven part 18 persones, segons les estimacions del documentalista Eloy Ariza en l’últim vídeo explicatiu penjat en YouTube per Arqueoantro i la delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València, que finança els treballs. En total, la fossa 111 del cementeri de Paterna conté 150 cossos.

En la fossa, d’uns quants metres de profunditat, els responsables de l’excavació marquen cada crani com una “unitat funerària”. “Una vegada està totalment net i documentat per les nostres companyes antropòlogues, es du a terme una sèrie de documentació gràfica, uns dibuixos que, a l’hora de localitzar algun os, són molt útils”, explica Ariza en l’últim vídeo explicatiu sobre la novena setmana de faena. Els excavadors marquen les cotes que indiquen la profunditat a què han aparegut les restes i fan unes fitxes antropològiques que detallen el nombre d’ossos, la posició en què han aparegut i l’orientació.

L’equip de documentació d’Arqueoantro documenta mitjançant fotografies les restes, tant detalladament com en plans generals, i els objectes que solen aparéixer en les excavacions (munició i estris personals dels represaliats que han romàs sota terra des de la postguerra). Una vegada que una capa de cossos estan documentats, s’exhumen. Amb les fotos, generen un model en tres dimensions de la fossa. Al final de l’excavació, el material gràfic i audiovisual serveix per a elaborar un breu documental dirigit a les famílies i al públic interessat en l’excavació. 

L’arqueòleg Álex Calpe explica en el vídeo corresponent a la huitena setmana de faena que la capa de calç tan característica que se solen trobar en les fosses grans té una “potència bastant important”. “Hem tornat a traure nòduls de calç d’unes dimensions considerables, entre 15 i 20 centímetres de profunditat”, conta Calpe. Després d’un treball minuciós i lent (“per no fer malbé els ossos ni retirar res que no volguérem”), els responsables de l’excavació documenten cada individu. 

En la segona saca, corresponent a la tanda d’afusellaments del 6 d’abril de 1940, “coincideix el nombre històric i l’arqueològic”. “Gràcies a testimoniatges orals i el que hem fet en altres exhumacions, no sempre està aquest nombre de persones en la fossa”, afig l’arqueòleg. En els dos mesos de faena, els excavadors han arribat a uns quants metres de profunditat i “les condicions són molt dures” per la calor tan aclaparadora. “Dins de la fossa no corre ni un bri d’aire i tenim un increment de la humitat”, recorda Álex Calpe. 

Així i tot, el ritme de faena ha permés traure entre dos i tres cossos diaris. “La novetat i la cosa més impactant, com sol passar a Paterna, és que els patrons es repeteixen: cossos tirats, a una gran profunditat, emmanillats i amb molts signes de violència. Hem obert ja una desena de fosses i, encara que hi ha lleugeres variants, la normalitat és aquesta repetició a l’hora d’assassinar i enterrar”, conclou l’arqueòleg.