Contra la censura, llibertat

Vicente Barrera, el conseller de Cultura de la Generalitat Valenciana per la gràcia de Carlos Mazón, n’ha dit una de molt grossa en seu parlamentària. S’ha calfat i ha amollat el que li diu “el sentiment”. No hi haurà pau ni treva -perseguiran a mort- els qui defensen “idees il·legals” com la de País Valencià. Amb això justificava la censura a un autor tan gran com Manuel Baixauli, de Sueca, l’home manuscrit, sense discussió autor d’una obra de qualitat reconeguda, un dels grans escriptors valencians contemporanis. I anunciava tota una línia d’actuació del seu departament totalment inacceptables amb conseqüències polítiques de fons.

És del tot esborronador. Fa dècades ens alçàrem contra un règim que prohibia, multava, censurava, discriminava, detenia, torturava i empresonava llargs anys. Allò no es podia aguantar. Vicente Barrera i els seus  col·labotadors fan números per assemblar-se a aquella infàmia.

Les idees no són mai delicte. Són, en tot cas, les accions que infringeixen la llei el que seria susceptible de persecució penal. Però no hi ha cap llei contra el ‘País Valencià’, que consta en el preàmbul de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, una llei orgànica dintre de l’ordenament jurídic de l’Estat espanyol... Algú li ho hauria d’explicar a Vicente Barrera, que a més de torero sembla que és advocat. On va aconseguit el títol? A la Universitat de València? Doncs ja poden revisar procediments i plans d’estudi... Perquè no en té ni idea. Clar que Vox té també un diputat que és professor la Facultat de Dret de la UV, Carlos Flores Juberías, maltractador de dones confés. S’imposa un aclariment, una investigació a fons. Perquè les inèrcies feixistes no es poden tolerar en democràcia.

Realment és de molt curts de gambals nomenar conseller de Cultura un inculte, un ignorant. És un fet sense precedents, un símptoma pèssim. No vull establir comparacions que afortunadament no toca fer, però recordem que Hitler tenia com a propagandista Joseph Goebbels, doctor en filologia alemanya; Franco nomenà ministre d’Educació l’erudit Pedro Sainz Rodríguez; i Mussolini tenia com a ministre el filòsof Giovanni Gentile. L’extrema dreta ha caigut molt baix.  Franco tenia al departament de Propaganda de Burgos gent molt competent, com Dionisio Ridruejo, Xavier de Salas, Pedro Laín, el nucli de la revista Destino... Sabia què es feia. No com Carlos Mazón.

El 1977 un cadell il·lustrat, jurista i culte, o civilitzat, de la burgesia valenciana, José Antonio Noguera Puchol va publicar a l’editorial de Fernando Torres (gendre de Vicente Aguilera Cerni) un gran llibre: Un País Valenciano autónomo en una España democrática. Que dècades després un conseller de Cultura de la Generalitat Valenciana impose la censura al terme ‘País Valencià’, d’ús corrent -i sense cap més connotació- des dels anys 30 del segle XX com a mínim (en realitat és anterior), ens ha de fer reflexionar. Què pensa i què diu sobre això el romanent de la burgesia culta i democràtica valenciana? Hi combrega?

Vicente Barrera -que sembla que fa de torero piròman- vol declarar il·legal el terme País Valencià. Com és possible, això? Fins ací hem arribat? És que en el fons el que voldria -en una vena obertament antidemocràtica, intolerant, inquisitorial i totalitària- seria declarar il·legal el Partit Socialista, el Partit Comunista, la UGT del PV, les Comissions Obreres del PV, Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, Acció Ecologista, l’STEPV,  i també -encara que varen deixar de banda el nom, contemporitzadors i moderats com han estat- Compromís, el Bloc, Iniciativa, Més Compromís, i tutti quanti.

Amagar el nom sembla no val per a res. La història ensenya que quan la dinàmica infernal de la intolerància i la persecució es posa en marxa, va contra tot alè de llibertat. Igual com en una hora tràgica d’Europa anaren a pels demòcrates, esquerrans, socialistes, comunistes i sobretot jueus... També ara -si se’ls deixa- aniran a per escoles, instituts, universitats, escriptors, gent de cultura, llibreters, editors, associacions i col·lectius. Voldria recomanar els diaris de Viktor Klemperer (publicats per Galaxia Gutenberg) sobre l’ascens del nazisme a Alemanya. Una lectura depriment, però que ens posa en guàrdia. Vull pensar que encara estem a temps: cal plantar cara, i ja fem tard!. Cal buscar aliats a tot arreu. Fora del País Valencià amb prou feines s’assabenten del que està passant ací. Ni a Catalunya, ni a Euskadi, ni a Madrid, ni a Europa. Se n’han d’assabentar!

Ens trobem davant una ofensiva feixista -amb tots els ets i uts- a casa nostra, idiota com no podia ser d’una altra manera. Però cal plantar cara. Preocupant el desconcert de l’esquerra i el nacionalisme, els socialistes, etc., acostumats als bons temps i a que siguen els altres els qui donen la cara. Doncs no, ara ni comboi ni lletres d’esperança... Ara toca mobilització, resistència i ofensiva mediàtica, política, social i judicial intel·ligent. I remarque això: intel·ligent i efectiva. D’entrada cal al anar als tribunals, perquè prohibir, censurar, ‘País Valencià’ com a idea, com a expressió, vulnera drets fonamentals.