Llengües maternes: patrimoni comú

L’organització de Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco) commemora, des de fa 20 anys, el 21 de febrer com el Dia Internacional de la Llengua Materna, una iniciativa que s’incardina en el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.

La Unesco valora com un bé comú a protegir la diversitat cultural i lingüística. Gràcies a la comprensió de la importància que tenen les llengües maternes en el procés d’aprenentatge i socialització primerenca, s’han aconseguit assoliments significatius en matèria d’educació plurilingüe. Per això, aquesta organització considera que l’educació basada en la primera llengua (L1) o la llengua materna, ha de començar des dels primers anys d’escolaritat, perquè l’atenció i l’educació de la primera infància són el fonament d’un aprenentatge satisfactori per a la cohesió social i integració comunitàries.

La protecció de la diversitat cultural i lingüística, que persegueix el Tractat de Funcionament de la UE (TFUE), és condició necessària per al desenvolupament sostenible i pressuposa el reconeixement de la igual dignitat i respecte per a totes les cultures i pobles. Només es pot protegir la diversitat si es garanteixen les llibertats fonamentals: expressió, informació i de comunicació veraç, i la possibilitat real que les persones puguem triar les expressions culturals que ens són pròpies.

Els sotasignats tenim responsabilitats públiques en Comunitats Autònomes amb dues llengües oficials. Territoris amb una llarga experiència a reconéixer la realitat, la seua diversitat, i per això, a procurar un ús cada vegada més normalitzat de les dues llengües oficials en igualtat i sense cap discriminació, al mateix temps que s’atorga una especial protecció a la llengua secularment minoritzada. Perquè les administracions públiques tenen l’obligació de garantir el dret de la ciutadania a usar qualssevol de les dues llengües oficials, també a adoptar les polítiques lingüístiques que asseguren el seu coneixement. En aquest àmbit tenim també una dilatada experiència en la normalització de les llengües cooficials i de promoure sistemes educatius que garantisquen el seu aprenentatge.

Les llengües no tenen ideologia, són patrimoni comú. Són l’expressió més directa de la cultura, i en el nostre cas, la diversitat cultural és part integral de la identitat europea, atés que defineixen les identitats personals, alhora que conformen un llegat patrimonial comú.

La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELROM), aprovada pel Consell d’Europa i en vigor des de 1998, compromet als Estats signants a garantir el dret a usar-les en l’administració pública, en la justícia i en els mitjans de comunicació, així com a afavorir el seu ensenyament. Vint anys després, cal proporcionar suports a la investigació i a la intervenció estratègica, tant per a la protecció en les àrees amb gran densitat de parlants, com, en l’altre extrem, per a afrontar el risc social, és a dir, protegir-se de l’erosió, i fins i tot, de la desaparició de llengües, en un procés molt avançat en alguns casos.

El Parlament Europeu ha expressat recentment el seu suport a la Iniciativa Ciutadana Europea, titulada “Minority SafePack – un milió de signatures a favor de la diversitat a Europa”. La resolució del Parlament (2020/2846) va ser aprovada per la gran majoria de 540 eurodiputats del variat arc parlamentari i reitera la seua crida a la Comissió perquè elabore, d’acord amb el principi de subsidiarietat, un marc comú per a la protecció dels drets de les persones que pertanyen a minories, a fi de garantir els drets fonamentals en la Unió; Igualment, demana als Estats membres que adopten totes les mesures necessàries que garantisquen el ple respecte d’eixos drets; i sol·licita una cooperació que es reforce mútuament entre la Unió Europea i el Consell d’Europa; aquesta augmentaria l’eficàcia en l’aplicació de les recomanacions formulades en la Carta Europea de les Llengües Regionals.

Amb tot, subratllem la necessitat d’adoptar més mesures en aquest àmbit i en totes les administracions. La Conferència d’Assemblees Legislatives Regionals d’Europa (CALRE) de la qual formem part, va aprovar en 2018 la Declaració de València, que insisteix a protegir el patrimoni cultural i la diversitat lingüística, per a garantir que les llengües regionals o minoritàries puguen transmetre’s d’una generació a una altra.

Que una mare expresse els seus sentiments a la seua filla en la llengua pròpia és el més natural del món, encara que en massa ocasions no haja sigut així. Que mai més, ningú, en cap regió europea se senta forçat a renunciar a la seua llengua materna, eixe gran tresor particular i de tota la comunitat.

*Signen aquest article: Enric Morera, President de les Corts Valencianes (coordinador del Grup de Treball CALRE sobre diversitat cultural i lingüística); Miguel Santalices, President del Parlament de Galícia; Unai Hualde, President del Parlament de Navarra, Vicenç Thomas, President del Parlament de les Illes Balears i Barkatxo Tejeria, Presidenta del Parlament Basc.