CV Opinión cintillo

“Quina hòstia! Quina hòstia!”

Rita Barberá s'abraça amb Serafín Castellano la nit de la derrota electoral.

0

Una nit de maig del 2015, l'encara alcaldessa de València, Rita Barberá, s'abraçava a l'encara delegat del Govern, Serafín Castellano, per a lamentar la derrota del seu partit en les urnes. “Quina hòstia! Quina hòstia!”, es queixava la política del PP en una escena que van captar les càmeres i que va ser molt comentada. Enmig d'aquell trauma, abans que arribara l'esquerra a l'alcaldia, en les oficines d'una fundació municipal es van posar a tot rendiment les trituradores de paper per a destruir la documentació que delatava el finançament il·legal de les campanyes d'aqueix partit a la ciutat. 

Encara que no desmereixeria en el gènere, no es tracta de l'argument d'una novel·la, ni del guió d'una sèrie noir. És el sumari d'una de les peces separades del cas Taula, la designada com a peça A, el que assenyala que el jutge instructor va saber per una carta anònima d'un empleat que en la Fundació València Turisme Convention Bureau es van destruir de manera massiva en 2015, abans del canvi de govern local, documents anteriors al 2009, no sols en paper, sinó també informàtics. “Es va esborrar tot”, explicava l'anònim denunciant.

No va quedar ni rastre en l'entitat de la relació amb l'empresa Laterne, que el PP local va utilitzar per a organitzar les seues eleccions i drenar recursos públics en favor del finançament d'aqueixa formació a València (un finançament que pel que sembla també va beneficiar alguns personatges pròxims a l'exalcaldesa ja desapareguda, com s'investiga en altres peces del mateix cas Taula). No obstant això, la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil va aconseguir detectar pagaments per 616.000 euros efectuats des de la fundació municipal a comptes bancaris de l'entramat d'empreses de Laterne. Un entramat que va arribar a captar, només per a la campanya del 2007, fins a 2,6 milions d'euros d'empreses contractistes de l'Ajuntament de València.

Ha explicat en un article el director d'aquest diari, Ignacio Escolar, que el soroll que la dreta genera aquests dies contra el Govern d'Espanya, amb mentides com les que ha esgrimit contra el ministre Alberto Garzón a propòsit de les seues declaracions sobre les macrogranges, amaga altres notícies que no li convenen. També passa en la Comunitat Valenciana, on el PP, per exemple, ha dedicat uns dies a tergiversar les dades d'un informe sobre abusos a menors tutelats per a difamar la vicepresidenta Mónica Oltra. I entre les notícies que el soroll intenta camuflar destaca la decisió de l'Audiència de València d'enviar a judici a qui va ser gerent de Turisme València Comvention Bureau, José Salinas, en l'època de Barberá, i l'exvicealcalde, Alfonso Grau, pel presumpte finançament fraudulent d'unes campanyes locals que van ofrendar majories absolutes als populars.

Vist el modus operandi, la sospita en aquest assumpte recau sobre el conjunt de les campanyes locals del PP (i en són unes quantes al llarg de quasi dues dècades i mitja d'hegemonia a València), encara que la investigació judicial s'haja centrat en les de 2007, 2011 i 2015. Fa unes setmanes, amb una resolució escandalosa, la mateixa secció de l'Audiència va traure del cas mig centenar d'exregidors i assessors de l'equip municipal dels populars, que el jutge instructor havia imputat per presumpte blanqueig de diners per a les eleccions del 2015 procedents amb tota probabilitat de la mecànica corrupta que va estar en funcionament tants anys. Però era impossible trobar cap excusa per a no asseure en el banc dels acusats tres persones de la màxima confiança de l'exalcaldessa com Salinas i Grau, que afronten, entre altres, una acusació de malversació agreujada, i la secretària del grup municipal del PP, María del Carmen García Fuster.

El PP valencià es va comportar, des de la impunitat de l'abús de poder, com una formació autènticament antisistema (condició que avala ja un historial de sentències com les dels casos Gürtel, Fabra, Terra Mítica, Emarsa, Blasco, o el saqueig de Canal 9 amb motiu de la visita del Papa a València en 2006). Però tracta de tornar a governar coste el que coste i no va dubtar a alçar la veu per a exonerar-se col·lectivament i exigir disculpes a qui els van denunciar després de la miraculosa salvació judicial dels seus exregidors i assessors. Tant el líder dels populars en l'àmbit autonòmic, que presideix la Diputació d'Alacant, Carlos Mazón, com la portaveu simultània de l'oposició a l'Ajuntament de la capital i en les Corts Valencianes, María José Català, van insistir a reivindicar el “llegat” de Rita Barberá, a qui el seu mateix partit havia deixat tirada quan va morir. Per descomptat, mantenen silenci ara davant aquesta altra resolució que envia al banc dels acusats tres dels seus càrrecs de confiança en un procediment que evoca la imatge inquietant d'una alcaldessa abraçada a un company de files en el moment amarg de la derrota mentre en una fundació municipal es destruïen proves d'una corrupció política prolongada.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats