València i Múrcia reclamen un fons de compensació per l’infrafinançament autonòmic i la despesa de la pandèmia

La Comunitat Valenciana i la Regió de Múrcia sumen esforços per pressionar el Govern en la reforma del sistema de finançament, que perjudica especialment totes dues autonomies i les situa a la cua en recursos per habitant. Els responsables d’Hisenda de totes dues comunitats, les pitjor finançades de l’Estat, han tancat un acord que reclama al Govern central que augmente els recursos per a totes les autonomies i resolga les diferències cronificades.

El conseller d’Hisenda, Vicent Soler, i el seu homòleg murcià, Luis Alberto Marín, han subscrit una declaració per la qual insten el ministeri de Maria Jesús Montero, a “l’aprovació com més prompte millor d’un nou sistema de finançament que garantisca la suficiència al conjunt de les autonomies, l’equitat entre comunitats, que aborde el problema del deute històric i que siga dissenyat amb màxima transparència i senzillesa” així com la creació d’un fons transitori fins que es duga a terme aquesta reforma. L’acord s’estableix en els mateixos termes que el subscrit dos mesos arrere entre el president valencià, Ximo Puig, i el dirigent andalús Juan Manuel Moreno Bonilla.

La reunió s’ha celebrat en paral·lel a una trobada a Santiago de Compostel·la de l’anomenada ‘Espanya buidada’, amb representants de Galícia, Extremadura, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, La Rioja, Astúries, Aragó i Cantàbria; i a una setmana que es complisca el termini promés per Montero per a presentar un document de treball sobre el nou model de finançament autonòmic. Les comunitats mediterrànies (Andalusia, Múrcia i la Comunitat Valenciana), les pitjor finançades de l’Estat, incrementen els seus contactes mentre les de l’Espanya despoblada fan el mateix per defensar els seus interessos. El model mediterrani reclama que el Govern aporte més recursos a totes les comunitats per garantir les seues competències, reconegudes constitucionalment, i pressiona perquè tinga més pes en el repartiment de recursos la població ajustada en cada autonomia, mentre que el model interior demana compensar la despoblació, la dispersió i l’envelliment, que encareixen els seus sistemes sanitari, educatiu i de protecció social. Catalunya, Navarra i el País Basc juguen en una altra lliga, mentre que els arxipèlags reclamen mesures que reconeguen la insularitat.

En l’acord entre les comunitats valenciana i murciana, els consellers d’Hisenda reclamen al Govern el fons de compensació per l’increment de despesa derivada de la pandèmia i un fons transitori que equipare els recursos entre territoris fins que entre en vigor el nou model. Autonomies com la valenciana han inclòs una partida en els seus pressupostos que inclou el Fons Covid, que finalment ha inclòs Junts Per Catalunya en la seua negociació amb l’executiu central. “La pandèmia no ha conclòs i s’ha consolidat una despesa social important que urgeix mantindre per continuar atenent les necessitats sanitàries i sociosanitàries derivades de la Covid. No tenim els recursos suficients amb les aportacions actuals del sistema de finançament”, qüestió que s’agreuja en les comunitats infrafinançades, ha exposat Soler, que recalca que els fons anteriors, el 2020 i en aquest exercici, han suposat un fet “sense precedents en la nostra història, ja que, gràcies a la injecció de recursos, totes les autonomies hem pogut afrontar amb garanties l’emergència sanitària”.

“Si no disposem dels recursos necessaris, no podem millorar l’atenció primària, reduir les ràtios a les aules dels nostres xiquets i xiquetes, ni millorar els serveis socials dels nostres majors. (...) Si no podem finançar els nostres serveis públics fonamentals, no tindrem opció d’impulsar les polítiques industrials, de foment de l’ocupació o d’impuls de la inversió, tan necessàries en aquests moments per a afrontar la reconstrucció”, ha insistit el conseller valencià.

Els titulars d’Hisenda, del PSPV i el PP, coincideixen que la reforma requereix un consens entre autonomies i la majoria del Congrés dels Diputats. En aquesta línia, Marín ha insistit que “el debat sobre el finançament ha d’abordar-se des d’una perspectiva àmplia i integradora. No és una qüestió de colors o signes polítics, sinó de poder comptar amb un model de finançament que garantisca la viabilitat de l’estat del benestar en totes les comunitats autònomes i que ens permeta impulsar les inversions i mesures necessàries per a superar aquesta crisi i tornar a la senda del creixement”.