Regidors opacs

PP i Vox es resisteixen a la transparència de l'Administració local

Què cobren i fan fora de l'Ajuntament els edils amb dedicació exclusiva de l'equip de Català?

Gràcies a la Informació Salarial de Llocs de l'Administració (ISPA) publicada pel Ministeri de Transformació Digital i Funció Pública a finals de 2025 amb dades relatives a 2024, sabem que l'alcaldessa de València, María José Català, del PP, amb poc més de 94.000 euros bruts anuals, és la desena millor pagada entre els alcaldes de ciutats a Espanya, en una classificació que encapçalen els primers edils de Madrid, Barcelona i Bilbao, les remuneracions dels quals superen els 100.000 euros. El mapa interactiu publicat per aquest diari permet saber quant cobra l'alcalde de cada municipi  sobre la base d'aquestes dades. El sou de l'alcaldessa de València, en tot cas, és més gran que el del president de la Generalitat, Juan Francisco Pérez Llorca (91.398 euros, producte de la suma dels 80.173 de sou pròpiament dit més 11.224 per compensació de residència).

Sabem, gràcies a aquesta mateixa font d'informació del Ministeri de Transformació Digital i Funció Pública, que dirigeix Óscar López, que hi ha alcaldes que no sols cobren encara més, sinó que superen el sou del mateix president del Govern, Pedro Sánchez, la remuneració del qual és de 107.000 euros anuals. Així, la prebenda dels alcaldes que a més són diputats provincials situa per damunt d'aquesta nòmina presidencial Bernabé Cano (La Nucia), del PP, amb 134.617 euros bruts; Carlos Fernández Bielsa (Mislata), del PSPV-PSOE, amb 114.797 euros; Toni Pérez, alcalde de Benidorm i president de la Diputació d'Alacant, del PP, amb 110.466 euros, o Luis Rodríguez (Benijòfer), també del PP, amb 109.411 euros. El president de la Diputació de València i alcalde de Gavarda, Vicent Mompó, suma 87.033 euros i la presidenta de la Diputació de Castelló i alcaldessa de la Vall d'Alba, Marta Barrachina, un total de 106.366 euros.

No hi ha res com la transparència per fer una radiografia del rendiment econòmic de certs càrrecs públics. Una transparència a la qual es resisteixen molts dels seus beneficiaris. Per exemple, Toni Pérez, primer edil de Benidorm i president de la Diputació d'Alacant, que deia fa uns mesos, en un acte públic: “Porte 30 anys en l'exercici de la política, 10 anys com a alcalde. Encara no sé quina rellevància té per a la lluita contra la corrupció conèixer el sou de l'alcalde”. Faria riure, si no fos tan penosa, la franquesa de Pérez en exposar les seues reticències.

No obstant això, n'hi ha altres que no posen en dubte la transparència. Simplement es neguen a practicar-la. L'equip de govern del PP i Vox a l'Ajuntament de València en congrega alguns casos. El portaveu de Vox, José Gosálbez, treballa per al Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials malgrat tenir dedicació exclusiva com a regidor, però esgrimeix un suposat “secret professional” per ocultar el que cobra a través del seu despatx d'advocats. La compatibilitat amb la dedicació exclusiva és legal sempre que es tracte d'una activitat privada “marginal”, per raons òbvies de dedicació al càrrec públic i amb limitació d'ingressos a un 30% de la retribució bàsica.

Hi ha uns quants regidors que han demanat la compatibilitat. Alguns, com el portaveu socialista, Borja Sanjuán, per fer unes classes a la Universitat de València que li reporten 450 euros al mes. Altres, com els també regidors de Vox Juan Manuel Badenas i Cecilia Herrero, per exercir com a advocats, sense que tinga constància l'Ajuntament de les hores que dediquen ni els ingressos que aquesta activitat els reporta. Amb això, tres dels quatre regidors de la formació d'extrema dreta a València sumen a la seua dedicació exclusiva ingressos extra.

Molt cridanera és la situació del regidor de Grans Projectes, José María Olano, del PP, que va treballar per a una potent consultora amb una àmplia cartera de clients, una cartera que ha ocultat a l'oposició mentre presidia l'òrgan que adjudica contractes municipals. En resposta a una denúncia del PSPV, el Síndic de Greuges va resoldre que l'Ajuntament havia de fer públic amb quines empreses treballava. Al capdavall, l'alcaldessa ha optat per apartar-lo de la Mesa de Contractació sense arribar a trencar l'opacitat defensada gelosament durant mesos. Algun pensaria que la resistència dels integrants del seu equip de govern a exercir una mínima transparència és coherent amb l'actitud de la mateixa María José Català, que s'ha negat a capa i espasa a revelar el que cobrava per fer classes en la VIU (Universitat Internacional de València), una institució pública de docència en línia que ella mateixa va vendre en 2013 al Grup Planeta quan era consellera d'Educació. 

La versió en valencià d'elDiario.es 

Informacions com aquestes sobre la transparència en la gestió pública, juntament amb altres notícies polítiques, col·laboracions periodístiques i articles d'opinió, es publiquen en la versió en valencià d'elDiario.es. La pots llegir aquí.

També pots seguir-nos en Telegram, Bluesky, Instagram, Tik Tok i el canal de WhatsApp.