El 92% dels avortaments a la Comunitat Valenciana es van practicar en centres privats

Les interrupcions voluntàries de l’embaràs, despenalitzades a Espanya des dels anys huitanta i la legislació dels quals es va revisar el 2010, són excepcionals en la sanitat pública valenciana. Més del 90% de les intervencions voluntàries de l’embaràs registrades a la Comunitat Valenciana es duen a terme en centres extrahospitalaris de titularitat privada, malgrat que la majoria dels professionals no es declaren objectors de consciència. L’Estratègia de Salut Sexual i Reproductiva de la Comunitat Valenciana, elaborada per al marc del 2017 al 2021, es va fixar com un dels objectius millorar els accessos en la xarxa pública a través dels centres de salut reproductiva, una xarxa de 80 centres distribuïts per tota l’autonomia.

Les xifres facilitades per la Conselleria de Sanitat a través de respostes parlamentàries indiquen que l’exercici del dret a l’avortament es du a terme en centres privatitzats i mostren desigualtats territorials. La majoria de les dones s’informen en centres públics, però acaben en centres privats o concertats per fer intervencions anteriors a la huitena setmana de gestació. El 2017, de les 8.171 interrupcions voluntàries de l’embaràs, el 92,4% (7.546) es van fer en centres privats. El 2019, de 8.523 intervencions, 7.782 es van fer en centres extrahospitalaris de titularitat privada, segons les dades del Ministeri de Sanitat i la conselleria. El percentatge és una constant des de fa dues dècades, segons els registres.

El 15% dels metges valencians dels serveis de ginecologia i obstetrícia han declarat per escrit i de manera anticipada, com marca la norma, ser objectors de consciència; un total de 73 facultatius dels 457. Tots s’han emparat en el que s’estableix en l’article 14 de l’anomenada llei de l’avortament, que indica “Interrupció de l’embaràs a petició de la dona” i cap s’ha negat a practicar-lo per causes mèdiques. Malgrat la xifra, hi ha departaments de salut en què tots els facultatius es declaren objectors de consciència, com és el cas de l’Hospital General d’Alacant, segons el registre de la conselleria.

La Llei orgànica d’interrupció voluntària de l’embaràs estableix que “si excepcionalment el servei públic de salut no poguera facilitar en temps la prestació, les autoritats sanitàries reconeixeran a la dona embarassada el dret a acudir a qualsevol centre acreditat en el territori nacional, amb el compromís escrit d’assumir directament l’abonament de la prestació”. El 2017 Sanitat va assumir el 67% de les interrupcions voluntàries de l’embaràs.

El parlament valencià va aprovar dijous una proposició no de llei de Compromís per a estudiar com es pot fer que el dret a l’objecció de consciència dels professionals sanitaris no supose perjudicar el de la interrupció voluntària de l’embaràs. La resolució parlamentària, subscrita pel PSPV i Unides Podem, insta l’Alta Inspecció de l’Estat a intervindre quan en un mateix hospital tots els professionals es declaren objectors de consciència per garantir l’assistència sanitària a les dones que voluntàriament decidisquen interrompre la gestació.