“Hi ha ‘kellys’ que amb la pandèmia estan passant fam, perquè amb els seus sous no han pogut estalviar”

Yolanda García a l’esquerra amb companyes de les Kellys de Benidorm en una imatge abans de la pandèmia.

“Hi ha companyes que estan passant fam i que estan anant a Càritas a menjar”. Yolanda García dona la veu d’alarma. La portaveu de les Kellys de Benidorm, nom que prové del joc de paraules en castellà ‘las que limpian’ als hotels, no ha parat ni un segon des que l’estat d’alarma per la pandèmia les va obligar a parar. Dos mesos que han aprofitat des d’aquesta associació per a constituir-se en plataforma estatal amb onze ciutats espanyoles més per lluitar per tota una sèrie d’‘injustícies’ que el coronavirus no ha fet més que accentuar.

“Com pot ser que el 2019 hàgem tingut 16 milions de pernoctacions només a Benidorm i que ara hi haja companyes que al cap de dos mesos de no cobrar res ja no tenen per a menjar, on estan aquests beneficis?”, es pregunta. “Amb un sou de 800 o mil euros justos no podem; si n’has de pagar 400 o 500 de lloguer, si has de pagar hipoteca, si tens família per a cuidar… i encara diran que havíem d’haver estalviat”, es lamenta.

García recorda que no és casualitat que les dues Marines, la Marina Baixa i la Marina Alta, siguen juntament amb el Baix Segura, les comarques amb la renda més baixa de la Comunitat Valenciana. “Les nostres Marines, que són les capdavanteres del turisme a la Comunitat, quan parlen de beneficis astronòmics per a l’hostaleria, tants visitants deuen portar algun benefici per a la resta, no? Hi ha companyes que encara no han cobrat l’ERTO, on queden aquests beneficis”.

En canvi, sí que ha sigut casualitat que constituïren la Plataforma Estatal de Cambreres de Pis en plena pandèmia, per bé que els plans d’unir forces van començar a forjar-se abans de l’aparició del virus. “Ens vam adonar que no tenia sentit anar cadascuna pel seu costat si estem exigint els mateixos drets”, explica.

En realitat, la creació d’aquesta plataforma, que dona pistes dels passos que podrien seguir altres col·lectius obrers feminitzats, com les cosidores de calcer, va nàixer com a contestació a un altre acord, el que el Govern de Pedro Sánchez va aconseguir amb la patronal i els sindicats CCOO i UGT a l’inici de l’any. “Consideràvem que en aquell escrit faltaven bastants punts de vista”, critica Yolanda García.

“S’havien oblidat de les companyes que treballen amb contractes d’eventuals o externalitzades”, assenyala, una pràctica estesa entre les empreses per no incloure les cambreres de pis com a part de la plantilla de l’hotel, per la qual cosa depenen d’empreses multiserveis que, en última instància, deixa les kellys sense drets bàsics com el sindical.

La crisi econòmica actual no ha fet més que “destapar tot el que déiem des de feia temps”, avança. Dies previs a l’estat d’alarma van començar a succeir-se els acomiadaments en el sector turístic. Les que estan amb contracte fix han pogut entrar en l’ERTO per força major, però, què ha passat amb les que estan externalitzades, amb contracte per obra i servei? “Doncs, que les han despatxades de manera improcedent, i s’ha comés una discriminació ben clara, perquè no s’han inclòs en cap ERTO”, denúncia García.

Aquesta situació “de desprotecció” suposa per a elles, que representen més del 50% del departament, que no podran acumular prou cotitzacions per a sol·licitar cap altra prestació contributiva “i es veuran abocades a la sol·licitud d’una subvenció no contributiva que minvarà el seu benestar familiar (la majoria, monoparentals) i en risc, fet i fet, d’exclusió social”. I tot això, “tenint en compte que molts d’aquests contractes estan en frau de llei, perquè haurien de ser fixes, perquè en realitat són eventuals entrant i eixint anys i anys del mateix hotel”, postil·la.

Aquesta queixa s’ha elevat fa poc al Defensor del Poble com a primera acció de la Plataforma Estatal de Cambreres de Pis, que després d’afirmar que “no resulta desraonat i mereix ser examinada”, n’ha donat trasllat al Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social. “Ens hem endut una sorpresa agradable del Defensor del Poble, no sabíem si l’admetria a tràmit”, reconeix la portaveu de Benidorm.

Aquest “assoliment” se suma a altres del col·lectiu, com haver aconseguit en plena pandèmia que la Generalitat Valenciana posara les fixes discontínues sense crida en el DOGV, una correcció que va arribar després que l’associació de Benidorm s’adonara que les seues companyes de les illes Balears si que comptaven amb cos legal autonòmic per obligar les empreses a incloure les treballadores fixes discontínues en una crida en l’ERTO. Malgrat les pressions que assegura que hi hagué per part del secretari de Turisme, Francesc Colomer, “ell no ho veia clar”, van aconseguir la modificació que beneficia moltes kellys que estan com a fixes discontínues a Benidorm que solen ser contractades en vespres de la Setmana Santa.

Però no ha sigut fàcil. “Hi ha cambreres de pis que literalment han hagut de dir a les empreses que les posaren en l’ERTO i les han posades, però hi ha altres cadenes hoteleres que els han dit que s’acolliren als 90 dies que concedeix l’Estat de suplement per als fixos discontinus, cosa que no acceptem”, sentencia Yolanda García. “Si vosté ha de posar-me en l’ERTO, pose’m, perquè jo no he de consumir 90 dies més de desocupació, perquè vosté està obligat a posar-m’hi”, explica.

Més fronts

La pandèmia també ha retornat un antic front, el de l’excés de càrrega de faena que venien denunciant des de fa anys, amb habitacions que havien de netejar de l’ordre d’unes 30 per dia, uns deu minuts per habitació. Ara, amb els hotelers promovent el segell ‘Covid free’ com a garantia per als clients del fet que estan higienitzats i lliures de coronavirus, les kellys es pregunten per què els protocols de les empreses “s’han oblidat” del paper que tenen les cambreres de pis en la desinfecció dels hotels per a garantir la seguretat dels turistes si tenen la mateixa càrrega de faena.

Una altra de les proclames que han portat les diferents organitzacions de cambreres de pis a unir-se al voltant d’una plataforma és la defensa de la jubilació anticipada, “ara més que mai”, afirma Yolanda García, “perquè no podem tornar a exposar dones de 60 anys a la insostenible càrrega de faena i ara al virus, quan diuen que les persones majors són un grup altament vulnerable si arrosseguen patologies que totes patim”, esgrimeix en al·lusió a les malalties professionals.

Un altre model

En la conversa amb Yolanda García també hi ha espai per a la polèmica pel fet que Mónica Oltra primerament, i el ministre de Consum Alberto Garzón després, han qüestionat l’actual model turístic de masses, perquè és precari per a les treballadores. “Insistisc que el que no pot ser és que al cap d’un mes i mig de no poder treballar per la pandèmia, t’hages menjat els estalvis de la teua vida i, no obstant això, en els últims anys hem vist que hotelers es continuen expandint, continuen parlant de molts beneficis, a pesar que no hi cap una agulla, a Benidorm continuen construint hotels, que això és una altra de les coses, perquè ací hi ha tres hotels més en construcció, un a punt d’inaugurar”, apunta.

A parer seu, l’actual model turístic té similitud amb la bambolla immobiliària. “Quan construeixes sense parar aquests hotels, has d’omplir-los i al final els omplis amb grans ofertes, xiquet debades, comiats de solter… això no vol dir que l’empresari guanye menys, això vol dir que va a costa de les condicions dels treballadors”.

Canviar el model? “Nosaltres no diem que calga destruir el turisme, diem que ha d’haver-hi una equitat. No és sostenible ni socialment, ni laboralment, ni ecològicament”, assegura. “S’ha demostrat en aquesta pandèmia que el tancament d’hotels ha portat a paralitzar la comarca sencera i tu no pots dependre d’un monocultiu exclusivament com és el turisme, perquè es descobreix que no hi ha un altre mitjà de supervivència”, conclou.

Etiquetas
Publicado el
31 de mayo de 2020 - 22:20 h

Descubre nuestras apps

stats