Baleària, companyia en què va recalar la mà dreta de Puig, es queda la nova terminal de creuers després dels canvis en l’ampliació del port de València

La Mesa de Contractació de l’Autoritat Portuària de València (APV) es va reunir dimecres per conéixer l’oferta de Baleària presentada al concurs de construcció i explotació de la nova terminal de passatgers del port de València i iniciar-ne així l’estudi.

Aquesta infraestructura se situarà entre el Moll de Ponent i el Moll de l’Espigó del Túria, en la zona ocupada anteriorment per la drassana d’Unión Naval de Valencia, que té aproximadament 100.000 m² i la concessió s’atorgarà per un termini de 35 anys, prorrogables fins un màxim de 50 anys.

Com va informar elDiario.es, els canvis introduïts en la polèmica ampliació nord per l’actual president de l’APV, el socialista Aurelio Martínez, impliquen el trasllat de la terminal de creuers d’aquesta zona nord a les drassanes de l’antiga Unión Naval, propietat del president del lobby valencià AVE (Associació Valenciana d’Empresaris), Vicente Boluda.

Aquest moviment va implicar en primer lloc el rescat de la concessió de la Unión Naval, que ja no s’utilitzava i el contracte de la qual expirava el 2027. A canvi, l’APV va aprovar una compensació a l’empresari mitjançant una altra concessió de 35 anys per a construir dues torres d’oficines de 13 pisos.

A més, la naviliera Baleària, ha sigut l’única empresa que va presentar oferta per obtindre la construcció i l’explotació de la nova terminal de passatgers en les drassanes esmentades, molt més prop del nucli urbà de la ciutat.

Baleària, amb seu a Dénia, s’ha convertit en una de les principals empreses de la Comunitat Valenciana i és un exemple de gestió, liderada pel seu president Adolfo Utor. A més, l’exalcalde de Gandia i exassessor del president Ximo Puig, José Manuel Orengo, va abandonar el gabinet de Presidència a l’octubre del 2018 per entrar en la naviliera com a director corporatiu d’Expansió.

Utor i Orengo es coneixen des de l’etapa del primer en el PSPV –l’empresari va arribar a ser candidat municipal a l’ajuntament de Dénia en les llistes socialistes–.

Segons el projecte presentat, la terminal garanteix que el 100% de l’energia elèctrica necessària es produirà en les mateixes instal·lacions i serà d’origen renovable: fotovoltaica, eòlica, hidrogen renovable o biocombustible.

Segons el projecte presentat al concurs de l’Autoritat Portuària de València, l’estació marítima funcionarà amb zero emissions contaminants i apostarà per l’economia circular. La nova terminal de passatgers, destinada tant a línies regulars de ferris com a creuers.

Baleària invertirà més de 37 milions d’euros en la infraestructura, que comprendrà uns 63.000 metres quadrats i 13.462 de làmina d’aigua. El projecte preveu uns trànsits anuals de 370.000 passatgers en els primers cinc anys d’explotació (que arrancaria el 2023), que se situaria al voltant del mig milió en els anys següents, amb un creixement anual pautat del 2%, segons l’estimació conservadora de la naviliera. La companyia calcula que, durant la vida del contracte d’explotació, l’Autoritat Portuària de València recaptarà uns 70 milions d’euros per les taxes preceptives de vaixells, passatgers i mercaderies.

En les antigues instal·lacions d’UNL se situaran les terminals per a passatgers de línia regular i creueristes, amb espais i operatives separades i independents. S’habilitaran quatre molls per a ferris i creuers. Un pantalà central de 215 metres: amb atracada a banda i banda per a ferris i un moll nord i un moll sud per a creuers. Tots estaran preparats per a acollir vaixells ro-ro i ro-pax. La nova infraestructura del port de València per al trànsit internacional de passatgers tindrà dues esplanades d’uns 15.000 i 6.000 metres per al preembarcament des dels accessos sud i oest. El projecte inclou un Centre d’Innovació i Ecoeficiència i un espai per a la dinamització cultural.

Global Ports, el partner per a creuers

De la gestió dels creuers s’encarregarà Global Ports Holding (GPH), l’operador de creuers més gran del món, que apostarà per una reducció notable de sorolls, a més de pel reciclatge del 100% dels seus residus en la planta de biometà que es construirà en aquesta àrea i que digerirà també els residus de vaixells i els propis de la terminal per obtindre biogàs. Aquest biocombustible alimentarà una flota de vehicles que, amb el pas del temps, se substituiran per uns altres totalment elèctrics, recarregables en els punts de subministrament habilitats en els dos aparcaments. Es disposarà de quatre vegades més punts de recàrrega dels que exigeix la normativa.

El projecte de Baleària inclou la preservació dels elements de patrimoni d’aquest entorn que destaquen pel seu valor històric, segons va determinar la càtedra Demetri Ribes d’arqueologia industrial. A més de les naus, es conservaran dues grues, la torre de l’aigua i les graderies de les antigues drassanes de l’UNL.

Utor: “Un far de sostenibilitat i pensada per a les persones”

El president de la companyia, Adolfo Utor, ha subratllat que la nova estació marítima “tindrà un cor verd, esperit intel·ligent i serà un far de sostenibilitat en el port de València”. “Serà una fita per a la nostra empresa, un espai modern, una terminal de passatgers alineada amb la política ecoeficient en què està immersa Baleària amb els seus vaixells intel·ligents (smart ships) i el seu compromís amb els ODS”. “Hem apostat per una infraestructura racional, pensada per a les persones, compromesa amb la proximitat i amb la qualitat de vida dels passatgers, de la ciutat i del barri de Natzaret. No hi ha millor manera de generar riquesa que no comprometre el benestar de les futures generacions”, destaca el màxim responsable de Baleària.

El projecte també preveu un centre formatiu de l’Escola d’Empresa Baleària (EdEB) amb oferta en diferents àrees del sector marítim i dirigida especialment al barri de Natzaret, dins d’un pla d’acció per a involucrar els actors principals i grups d’interés.